diumenge, 21 de gener de 2018

Pedró Quatre dels Batlles ( 2.384 m. ) i Gespeguera ( 2.332 m. )


Aquest matí hem anat a fer el Pedró dels Quatre Batlles ( 2.384 m. ), al Port del Compte.
Ens hem trobat a Manresa, el Josep, el Marc, el Bernat i jo i des d'allà hem anat fins a l'aparcament del Sucre de les pistes d'esquí del Port.
Anant cap allà es veien alguns estels, no estava massa tapat i de fet, a l'aparcament només es veien alguns núvols alts, però el cim estava ben emboirat.
Hem sortit del Sucre cap a les nou i hem enfilat ran de pista fins el primer telecadira. Allà hem pres una pista que marxava cap a la dreta fins uns 200 metres, perquè just al revolt, es pren un corriol que entra al bosc i s'enfila cap a la carena. Els trams oberts, el vent es feia notar, però dins del bosc o arrecerats per la muntanya, el vent s'aturava de cop.
Hem anat pujant fins a un collet, sortint del bosc i des d'allà, a un altre coll més ample, d'on vénen els que surten de l'Estivella.




Pujant altre cop, ens ha començat a nevar un xic, que amb el vent, era neu granulada que ens picava a la cara fort. La solució, ben tapats i capcot.
Hem seguit la carena fins al punt més alt per després, de nou baixar per fer l'última pujada. Si bé normalment ens desviem un xic, per pujar suaument, aquest cop, seguint les traces, hem pujat de dret. De fet la cornisa que es veia no era massa gran. Dalt del cim el vent bufava fort, tant que s'ha destapat un xic.
Un cop fetes les fotos, hem baixat per la carena per anar a fer el Gespeguera ( 2.332 m. ), un cim que sabia que hi era però que de fet, no es veia gens. Hi hem arribat i ens n'hem adonat pel munt de pedres que el coronen.
Després d'aquest hem desfet el camí per tornar al cotxe, això sí, passant per la Bòfia, un avenc que hi ha a peu de pistes.

Per veure més fotos cliqueu aquí.

divendres, 19 de gener de 2018

Fills d'un sistema educatiu

Fa força anys que sóc mestre. He estat acompanyant infants des de la Llar d'Infants, quan estava a la llar "El coral" de Castellar del Vallès fins a batxillerat donant classes a Psicovallès, en el seu procés d'aprenentatge.
N'he vist de molts. I una de les coses que em sorprèn més, és que en general, molts dels pares i mares d'aquests infants, se les veuen i desitgen per acompanyar-los en aquest procés. Molts voldrien ajudar-los. Ensenyar-els-hi allò que no saben. Però no poden. Se senten superats, incapaços. Malgrat haver passat quan eren infants hores a l'escola, malgrat tenir professions variades i molts exitoses, es troben que són incapaços d'ajudar-los a resoldre certs problemes. Moltes vegades matemàtics, ja sigui perquè fa temps que no s'hi troben, ja sigui perquè aleshores els costà comprendre aquells mecanismes que automatitzaren i això, aquest fet, és una constatació d'un fracàs. D'un frau. Perquè és increïble que gent que ha tingut més o menys èxit a la vida, que ha tingut una escolaritat continuada, que se'n surt en el seu camp d'acció, sigui incapaç d'ajudar als seus fills en problemes que haurien de ser de coneixement general i aquesta mancança, aquest error, només cal atribuir-lo a un sistema educatiu. A una manera de treballar que era com un corró, que anava endavant i aquell que era incapaç de saltar-lo o flirtejar amb ell, era esclafat.
Una època en que els aprenentatges eren lineals. Calia aprendre i d'una manera, ja fos memorístic o bé repetitiu i el veritable coneixement, la comprensió, era arraconada en favor d'uns resultats immediats però efímers i a dia d'avui, ens trobem molta gent gran que té dificultats per fer una divisió, restar de manera efectiva o bé jugar amb porcentatges i potències.
D'ells, d'aquella època, potser hem d'aprendre que un aprenentatge perquè sigui real, cal que sigui significatiu i això només s'aconsegueix si allò que s'aprèn es fa des del cor i deixant de banda la memòria, per aprendre a entendre, a preguntar-se i interrogar-se sobre allò que es té al davant, però aquest aprenentatge és més costós, perquè no es basa en repetir una sèrie de resultats sinó en improvisar i experimentar. En equivocar-se i permetre's l'error, sense presses, només desitjant el coneixement per aquest.
D'altra banda potser cal especificar que durant la República això canvià. L'educació canvià, però durà poc i amb el nou règim es potencià l'aprenentatge memorístic i neutre a aquell que confrontava idees, coneixements i obligava a argumentar i pensar per un mateix. En definitiva a raonar.

diumenge, 7 de gener de 2018

Corrent sota la pluja



Feia dies que no sortia a córrer amb pluja. De fet, feia dies que no plovia.
Aquest matí, quan he sortit, feia un plugim suau, però que de totes maneres, al principi, era molest, venint com venia de l'escalfor de casa. Però al cap de poc, quan t'acostumes al regalim de gotes fredes  i grosses cara avall, comences a gaudir del moment. Les sensacions es multipliquen. Perceps cada trepig en la seva plenitud. El soroll en trepitjar el sòl moll, l'aigua que es desplaça i els esquitxos que et toquen a les cames nues.
En entrar al bosc, les gotes s'esmorteeixen, així com el soroll, que s'emmudeix. Només gotes grosses, que s'han format per la unió del petit plugim constant, cauen amb un soroll intens.
En sortir del bosc de nou un soroll constant, suau. La respiració se sent molt més. Els esbufecs acompanyen cada passa. Acompassats i no n'ets conscient fins que un so diferent et desvetlla.
Avui ha estat en passar al costat d'un camp de colza. Les seves fulles noves, amples i dures, esdevenen altaveus i el so de les gotes que cau s'amplifica. Sembla que de cop plogui més, però en el instant que deixes el camp enrere, el so s'atura, fins al proper camp de colza.
Altres sons també es fan més presents, com de nit. Un cotxe llunyà que escampa aigua amb el seu pas tot fent l'efecte Doppler, l'ocell que s'envola i avisa als companys tot cantant que cal marxar o bé el torrent que sempre està sec i que avui, després d'hores de pluja, baixa alegre. Alegre i un xic enterbolit dels residus que porta, per la manca de costum.
Córrer amb pluja, si superes la mandra que fa, és divertit, és una experiència que et desvetlla i obtens sensacions noves.