Cursa de Calders feta!

El premi de muntanya

Diumenge vàrem fer la cursa de Calders. Per fi. Sí, per fi, perquè després de mesos preparant-ho tot, ja en teníem ganes. Necessitàvem saber si els esforços esmerçats donarien resultat. Si la gent acudiria a la cita i passaríem de llarg els cent corredors. La resposta va ser força bona, molta més gent que els altres anys, superant les previsions que ens vàrem fer i com sempre, tothom va lloar el recorregut. Un recorregut dur, amb moltes pujades i baixades, en un sòl rocós i amb algun tram un xic complicat, però la sensació, en general, fou que és bonic i agraït. Gairebé tot discorre entre corriols, amb un paisatge que canvia sovint, passant de rouredes a boscos de pi, corrent a ran de riu, resseguint la carena o bé a tocar d'edificacions mil·lenàries. Nosaltres ja ho sabem. Alguns es sorprenen dels racons que amaga Calders, però els que l'hem trepitjat, els que l'hem suat, sabem que té llocs preciosos i que només cal descobrir-los.
Ara és el moment d'afluixar la màquina, aturar-se un xic i fer valoració. Celebrar les coses que han anat bé, que en són moltes i les coses que cal millorar, que també n'hi ha força. Perquè malgrat que fa anys que fem la cursa, sempre hi ha algun punt flac. Alguna cosa per millorar i aquestes, a vegades poc transcendents, poden acabar menjant-se la jornada i és important lligar tots els caps.
Avui, uns dies després, encara tenim el sabor agredolç de la cursa a la boca, per tot el que es va fer bé i pel que no i ja pensant en la propera edició, en els retocs que cal fer i allò que cal mantenir, perquè si una cosa és clara, és que la plaça, diumenge, era un formiguer i en general les sensacions varen ser positives i les cares, si bé suades i cansades, eren de força felicitat i agraïment
.

La punk trail de Castellbell i el Vilar

Avui he anat a Castellbell i el Vilar a córrer una punk trail. És una cursa, bé, una trobada perquè no hi ha dorsals, ni temps, ni la pressió de fer una posició, que darrerament s'escampa pel Bages. Hi hem anat amb l'Albert i el Jordi i és una "cursa" diferent.
D'entrada la sortida es fa al so de la Batucada. A més durant el recorregut et trobes personatges força peculiars. En un avituallament, sempre força plens de menjar i beguda, amb cerveses, per descomptat, els que el portaven anaven disfressats de barrufets. S'hi arribava després d'un corriol força costerut i ja a tocar d'aquest, un parell de barrufets, el gran Barrufet i la Barrufeta, ens animaven a toc d'esquella i xiulet. Barrejats amb aquests personatges hi havia alguna abella o borinot, no ho sabria assegurar.
Més endavant, al següent avituallament, anaven guarnits d'indis. Un tipi indicava que hi eres a tocar i just uns metres abans, unes carcanades de porc penjades en arbres, t'indicaven que algú havia fet un festí allà. Per cert, en aquest indret, un parell de nois han intentat tallar-me la cabellera. Això sí, molt educadament i amb una màquina de pelar. No m'he deixat malgrat que el lloc idíl·lic, amb Montserrat de fons, convidava a deixar-se prendre el pèl.  
En un altre avituallament, que ja se sentia de lluny pel xivarri que feien amb xiulets i crits, havies de passar per una petita gimcana. Pneumàtics, farina, escuma d'afaitar i foto final amb barret, ulleres i collaret de plomes per a la instantània.
Aquests eren els punts estratègics, entremig però, un o altre animant o corrent disfressats. Que si un amb cresta, una vestida de cavernícola, la Minnie...
L'arribada era al costat del camp de futbol, amb botifarrada inclosa i es feia en el més absolut anonimat. Sense recomptes ni dorsals ni claca.
De recorreguts n'hi havia dos, un d'uns tretze quilòmetres i un altre d'uns vint-i-quatre. El primer amb sis-cents metres de desnivell i el segon amb uns mil i escaig. Amb el Jordi hem fet el segon, posats a passar el matí fora, millor aprofitar les hores.
La gràcia, a més a més, és que és gratuït. Si vols pots col·laborar comprant la samarreta i portant aliments que van al Banc d'Aliments. Avui han recollit mil cinc-cents quilos de menjar. Érem uns quatre-cents cinquanta participants. Déu n'hi do!
Segurament en faré alguna altra. M'ha agradat molt la filosofia, tot i una contractura a l'espatlla que m'ha assaltat al principi m'ha fet la guitza tot el matí, però què hi farem. Ara, reposar i a gaudir del que queda del dia.


.

La mitja del Bisaura

Avui he anat a córrer a Sant Quirze de Besora, el trail del Bisaura. Com diuen ells dec ser un homenet, perquè si fos un home hauria fet la marató, però sabedor de les meves limitacions, he preferit fer la mitja i crec que l'he encertat. El recorregut transcorre per corriols pràcticament en la seva totalitat, enmig de fagedes gairebé tota l'estona i només de tant en tant zones amb pi i algun tram pelat.
Al principi de la cursa, als quatre o cinc quilòmetres, al mig del bosc, en començar una pujada, hi havia una porta feta amb roba. A dalt un cartell: "La porta de l'infern". Una pujada dreta i no massa llarga. A mig recorregut, tres diables. Però dels bons, dels que amb la forca t'assenyalen però alhora t'animen, fins al primer cel.
Més endavant hem enfilat cap al castell de Besora. Per arribar-hi hi havia algun tram amb cordes i esglaons, i una escala en una paret que han posat els de l'organització. A dalt, un parell de frares et donaven la benvinguda atansant-te una bóta de vi, suposo que amb vi, ja que no he tingut esma de tastar-la. Després una baixada impressionant, un corriol estret i dret, amb alguna timba a prop, fins a una carena sorrenca amb vistes a banda i banda, per arribar tot seguit a Santa Maria de Besora.
Uns quants quilòmetres plans per preparar-nos per a la darrera pujada. Una pujada més suau que la de l'infern, però més llarga i un cop a dalt, uns quants quilòmetres de baixada i pla fins al poble.
Hem passat per una resclosa, per un salt d'aigua, per uns molins. Hem vorejat el riu, hem arribat a un prat, dalt d'un turó, amb algun estanyol, digne del Pirineu. Realment és una zona amb moltes possibilitats. Un paratge preciós i si a sobre l'organització de la cursa ho borda, aleshores només pots treure't el barret en arribar i agrair el bon matí que has passat. Fantàstic.