divendres, 25 de març de 2022

Tossa plana de Lles ( 2.905 m. )

Dissabte passat vàrem anar amb el Marc a fer la Tossa plana de Lles ( 2.905 m. ).

Vàrem aparcar al refugi del Cap de Reg. Allà ja varen venir els de les pistes a exigir-nos que paguéssim el forfait per poder passar, tot i que no anàvem a trepitjar pistes i no ho férem. Ni una cosa ni l'altra.

Amb els esquís a l'esquena vàrem anar fins al Pradell, per dintre el bosc. Només hi havia clapes de neu. Des del refugi, semblava que hi havia un xic més de neu, però un cop al segon tram de bosc, de neu, poca. 

En sortir del bosc, ja al capdamunt, sí que ens vàrem poder posar els esquís. Neu crosta, pesada i humida, amb alguna clapa ventada fins al cim. Tota la pujada fent giragonses per anar encarant els millors trams amb neu, on algunes pedres treien el cap. A dalt, ventava força i feia molt fred. Ens hi vàrem estar just per fer quatre fotos i treure les pells per iniciar el descens. 

Un descens horrorós. D'acord, el mestre diu que no hi ha bona o mala neu, sinó que bons o mals esquiadors i segurament, dissabte érem dels mals esquiadors. Semblava que no en sabíem. Provaves un gir i en trencar-se la capa, s'enfonsava un esquí i el que no s'enfonsava agafava vida pròpia i seguia baixant. Un via crucis. Finalment vàrem optar per baixar recte sense girs i fent angle fins a l'inici del bosc, on ens carregàrem de nou els esquís a l'esquena. 


Malgrat una baixada penosa i una pujada feixuga, vaig gaudir, perquè l'entorn compensa i de llarg. Ara només espero tornar-hi d'aquí uns dies, a esquiar, per poder treure'm l'espineta. 

dissabte, 5 de març de 2022

Pic de Pedrons ( 2.677 m. )

Avui hem tornat a fer el Pedrons ( 2.677 m. ). Hi havia més neu que el darrer cop, tot i que un xic més pesada, més humida. Hem sortit del cotxe amb boira, una boira espessa que ens tapava tot els encontorns, però a mesura que hem anat guanyant alçada, aquesta s'ha anat esfilagarssant fins a desaparèixer. 

Hem fet el cim sense boira i amb alguns núvols al cap. Pujant fins més amunt amb esquís gràcies a les darreres nevades. De fet, la cresta l'hem fet per dalt, seguint el recorregut que traçava el capdamunt de la cresta. 

A la baixada, avui hem pres la pala que baixa dreta cap a la vall. Amb molta neu. Ara bé, un cop feta la primera pala i un tram de flanqueig de la segona, hem entrat de nou a la boira i hem hagut de seguir la traça dels que pujaven des del revolt, per poder trobar el camí, fent unes ziga-zagues que de segur no faríem si ens hi veiéssim. 


Entrar a la boira espanta una mica. Tot es difumina. El cel i la terra es barregen, el relleu es perd i l'orientació és impossible en no tenir punts de referència. Ara bé, sort de les traces i del GPS. 

Seguint-les hem arribat al cotxe, sense massa alegries en baixar, només intentant no perdre-les.

Tot i això ha estat una sortida ben bonica i divertida,, amb bona neu, forces vistes quan s'ha destapat i millor companyia.