Bivac a la platja

 

Ahir vàrem estar amb uns amics al Port de la selva i vàrem decidir fer un bivac a la platja amb els nens. És una experiència ben especial, des del ritual d'escollir què t'emportes, Déu n'hi do com anàvem de carregats, a muntar el campament, passar la nit i llevar-te de bon matí a peu de mar.

Vàrem deixar el cotxe al capdamunt del Port de la Selva, on comença el GR-11. En principi aquí hi ha una barrera i segons el que havíem llegit, a l'estiu el pas està prohibit, però ens vàrem trobar la barrera oberta. Com que ja teníem coll avall l'aventura, aparcàrem el cotxe allà i amb els nens, cap amunt, cap a Sant Baldiri de Taballera, per després arribar a la cala Taballera. És una cala que s'hi arriba amb barca o bé a peu. 

Els primers quilòmetres els vàrem fer per pista. Una pista que puja i no està massa bé per anar en cotxe. Tota l'estona està ben indicat. Al cap d'una estona ja vàrem trobar el trencall cap a Sant Baldiri. Un corriol marcat amb marques de GR i de sender local. És un corriol que fa baixades i pujades que discorre entre pins, sobretot pinasses i figueres de moro. 

Sant Baldiri, on ens aturàrem a descansar, és una ermita mig arranjada però que està tancada. Deixa veure però, un edifici que en èpoques anteriors devia ser ben bonic. Passada l'ermita el camí s'enfila, encara un corriol fins a creuar-se amb la pista que et deixa al capdamunt de la cala. 

La cala Taballera és una cala de pedres. De dia hi ha força gent que hi arriba a peu o amb embarcacions i de nit, es buida. De fet érem ben pocs dormint-hi. 

Els nens estaven ben emocionats. Tenir una platja pràcticament per nosaltres sols, sense ningú, podent-nos banyar quan volguéssim i preparar el racó arrecerat per dormir, va ser molt divertit, bé, emocionant. Era el primer cop que dormien a la platja, amb el cel per sostre i esperant al matí a veure la sortida del sol en llevar-nos. 

És d'aquelles experiències, per tot plegat, de les que es recorden, perquè no sempre tens l'oportunitat de fer aquestes sortides i viure la natura de primera mà. La cara de felicitat de tots els nens, era fantàstica, des del moment de preparar el campament a l'hora dels àpats i fins i tot durant la caminada. 

Ha estat una sortida genial, amb bona companyia i en un indret ben bonic.

Viatjant pel País Basc

 Dijous vàrem arribar del País Basc. Aquest any varen ser els nens els que van triar on volien anar i de fet aquest fet, el fer-los partícips de la decisió, va fer que tot fos molt fàcil. 

Vàrem sortir diumenge i al vespre ja dormíem a Larraitz, en un pàrquing a tocar del camí de sortida del GR. La intenció era fer el Txindoki, un cim de poc més de 1.200 metres que n'hi diuen en Cerví basc, per la forma, no per la dificultat. 

Al matí ens llevàrem d'hora i tot i que el dia es veia prou bé, el cim es veia encapotat. Vàrem començar a pujar. La pujada es fa per un llom verd suau, agradable i algun tram boscós. Durant tot el camí vàrem trobar moltes vaques i més tifes. De fet, amb l'humitat tot el camí estava molt relliscós. El coll es veia emboirat. Tot i així vàrem anar pujant, fins a trobar la boira. Un cop allà, ja va començar a ploure i veient que no escampava, vàrem decidir tornar enrere. Xops. Ben xops. Però contents perquè el lloc és molt bonic. Els boscos ens recordaven, sobretot als nens, els boscos de Harry Potter. 

Un cop al cotxe vàrem anar cap a Donostia. Allà dinàrem de tapes. I quines tapes! Ens vam posar les botes i després vam anar a visitar les escultures de Chillida, la platja de la Concha i el Monte Urgull. Bé, i visita obligada a Anoeta.

A la nit, vàrem decidir buscar un lloc allunyat de la ciutat. Després de voltar un xic, visitant alguna platja i llocs per dormir, acabàrem anant a dormir a Orio, a una zona per campers, a tocar del mar. 

L'endemà, vàrem anar a Getaria i Zarauzt. Les platges estan molt bé i a més, com que feia un dia encapotat, tot i que calurós, vàrem estar allà molta estona sols. Per dinar, vàrem anar a un lloc que ens va recomanar una bona amiga, el restaurant Zubiondo, i de fet, vàrem menjar molt bé i ens tractaren fantàsticament.

Un cop ben tips vàrem anar cap a Mundaka, un lloc preciós, amb una platja impressionant pels canvis de marees, a tocar de la ria. De camí ens aturàrem a Guernika, a veure l'arbre. Aquella nit vàrem fer càmping amb piscina i relax. De fet, l'endemà vàrem anar a banyar-nos a la platja. Un dels problemes que teníem era el gos, ja que a les platges no pot entrar, però sempre trobes bona gent i uns, veient que anava amb nens, el van vigilar mentre ens banyàvem. En aquesta platja és interessant estar al cas dels infants ja que et banyes a la platja però a ran de ria i el corrent és força fort. 

Després del bany, vàrem marxar ja cap a Bilbo. Vàrem aprofitar per visitar el Guggenheim, que em pensava que els cansaria i van flipar amb les exposicions. En acabar vàrem fer el recorregut amb vaixell per la ria. Al vespre ens vàrem allunyar un xic per dormir, vàrem anar a Auzoa, a buscar un lloc tranquil i vàrem trobar un parc preciós, gran i tranquil on dormir. 

L'endemà vàrem tornar a Bilbo, a visitar el nou San Mamés. No les tenia totes i més després d'haver visitat el Camp nou i de fet, em va sorprendre gratament. No només perquè tot és molt nou, sinó perquè a més et deixen passejar per tot arreu, acompanyat i alhora els preus, pels petits, són raonables. 

Després de la visita vàrem decidir anar tornant cap a casa, ja que l'endemà havíem de ser a Calders. De tornada vàrem fer una aturada a l'embassament de Yelsa, on ens vàrem banyar. Un bon lloc per acampar, a peu d'aigua, tranquil i amb una aigua ben tèbia. 

Ha estat una setmana intensa. Un viatge amb els nens que ha sigut molt fàcil i tranquil, i on anàvem decidint entre tots sobre la marxa , des d'on dormir a on menjar, i és que es fan grans. I pots comptar-hi. A més, el gos tampoc ens ho ha complicat massa.  

De cara a l'any vinent, repetirem i segur que els moments de complicitat, joc, confidències i relació es multiplicaran i ens faran més forts i units.  

Salt del Brull i gorg blau

És un bon lloc per anar-hi ara a l'estiu. Una excursió entretinguda i prou obaga. De fet la major part del camí passa per densos boscos de freixes, boixos i til·lers, i algun tram, l'inferior, amb alzines. Dels boixos però, només en queden uns troncs tristos i rosegats atacats per l'eruga del boix, però la verdor que hi resta, combinada amb aquests arbres, dóna la sensació de bosc fantàstic. 

Hi vam anar amb els nens, els meus i l'Eva amb el Jordi i els seus. El camí surt de Sadernes. Si arribes abans de les vuit pots aparcar més amunt, sinó has de fer un quilòmetre, més o menys, per pista i després ja t'endinses per corriols que corren a ran de riu. 

És un camí suau, que va pujant gradualment però no massa i que tota l'estona té el riu al costat. A més, està ple de gorgs i pots, si vols, aturar-te a nedar en alguns d'aquests. L'aigua és cristal·lina i no és especialment freda. 

En menys de dues hores vàrem arribar a l'ermita de Sant Aniol. Al costat té un refugi que estan reconstruint i hi ha una font generosa. Per l'aparcament semblava que estaria ple, però com que és llarg i ple de raconades, no tens mai la sensació de gent. 

A deu minuts de l'ermita hi ha el Gorg Blau. Un gorg molt bonic amb un petit salt d'aigua. Passat aquest, pujant pel mateix llit del riu, saltironejant entre pedres, però marcat, com tot el camí amb marques verdes i vermelles, s'arriba al salt del Brull. 

És un salt ben alt, que va a parar a un gorg. Un petit tresor amagat en un racó de la muntanya.

El camí de tornada es fa pel mateix recorregut. Una mica abans de prendre la pista, hi ha un establiment on pots menjar i beure quelcom. 

Allà, després d'un dia ben bonic, ens vàrem aturar a fer un got, a recuperar les forces i emprendre el darrer tram de camí que ens portaria al cotxe i d'allà a la piscina del càmping. 

És una sortida molt bonica, agradable, plena de llocs preciosos i si a més la fas ben acompanyat, t'assegura un dia triomfador. 

El recorregut, anada i tornada, són uns 16 quilòmetres.

Bany a Llo

Aquest matí  hem anat cap a les gorges del Segre  Des de Llo surt una pista, asfaltada, que va pujant fent ziga-zagues a ran de riu. És un camí força agradable, bastant ombrívol a aquella hora i arribats a una cruïlla, pots tornar a Llo per senders, completant una volta d'uns cinc quikòmetres o seguir cap a les gorges.
Nosaltres hem fet mitja volta. El reclam de les piscines termals era massa fort i hem acabat desfent camí per anar a banyar-nos.

És un indret tranquil, amb cinc piscines, dues d'interior, una sauna i un hamam i encara que hi ha força gent, és prou gran per poder-se relaxar. Això sí, l'olor d'aigua sulforosa se sent força.
Després del bany ja hem tornat, parant a Guardiola a dinar, on sempre val la pena.
Ara, d'aquí uns dies una escapada als Alps amb amics, ja sense nens, a fer el Piz de Bernina, un 4.000 que promet.

Labouiche, Foix i Llo

Hem dormit força bé al costat del llac. Quan ens hem llevat, hem marxat cap a Foix. El camí fins allà és ben bonic. Està ple de camps de girasols i també, a part dels de blat, algun d'alls. Un paisatge, el de l'Arièja, ben bonic.
Abans d'arribar a Foix ens hem desviat per visitar el riu subterrani de Labouiche. De fet és una cova, que al punt més profund està a 65 m. sota terra i que es fa en barca. Es canvia tres cops de barca, ja que hi ha tres nivells. És força bonic. Hi ha força formacions i amb la calor que feia a fora, a dins estàvem regalats.

Després de fer la visita hem anat a veure el castell de Foix. És un castell que està sobre un promontori rocós. Està molt ben conservat i de fet, a totes les cambres, hi ha les rèpliques dels mobles fets amb força gust. Allà hem vist com funcionaven les màquines de guerra, picapedrers en acció i hem provat unes ballestes.

En sortir, ja hem marxat direcció a Llo, on farem nit, a tocar dels banys termals, però abans, hem sopat tapes a Puigcerdà.

Fins a Carcasona

Seguim. No estarem massa dies i per tant, cal aprofitar-ho. Avui hem marxat direcció Carcasona, però en passar pel costat de Sigean, no ens n'hem pogut estar i hem acabat visitant la Reserva africana. Ha estat força bé, fins i tot ha fet núvol una estona.
El xic, que és un amant dels animals, ens feia gairebé córrer, per veure un animal i l'altre i l'altre... I al final els hem vist tots.

Fa uns anys ja hi vam venir i ara m'ha semblat que n'hi havia menys. Millor per ells, tenen més espai.
Després de dinar hem anat al Llac de Cavayere a fer un bany i després cap a Carcasona, a visitar la ciutat emmurallada.

És digne de veure. Té aquell encant de ciutat medieval, carrers estrets, empedrats, tortuosos, amb pendent... i moltes botigues de records, restaurants, hotels... Ara, quan juguem al joc, ja li posarem cara.
Feta la visita hem tornat al llac, on intentarem passar la nit.

Cap a Leucata

Just avui hem marxat. Res, uns dies. Per França, tot i que per ser exactes la Catalunya Nord i Occitània. Els nens i jo. És curiós el poder balsàmic que té el mar. Ens hem aturat a Leucata i abans d'aturar-nos, tot era cansament, però un cop al mar, ambdós ben feliços. I el millor. Jugant plegats, perquè quan hi ha altres nens potser no es troben, però sols, a la força es busquen i ho gaudeixen.

Dormirem arran de mar. De fet han preferit això per demà llevar-nos i poder fer un bany sols a voltar pel poble i fer un gelat al vespre, tot i que potser, a la nit, també fem un bany.
Després, demà, un cop banyats anirem a Carcasona, a veure si s'assembla al joc que tant ens agrada.