dissabte, 8 d’agost del 2020

Viatjant pel País Basc

 Dijous vàrem arribar del País Basc. Aquest any varen ser els nens els que van triar on volien anar i de fet aquest fet, el fer-los partícips de la decisió, va fer que tot fos molt fàcil. 

Vàrem sortir diumenge i al vespre ja dormíem a Larraitz, en un pàrquing a tocar del camí de sortida del GR. La intenció era fer el Txindoki, un cim de poc més de 1.200 metres que n'hi diuen en Cerví basc, per la forma, no per la dificultat. 

Al matí ens llevàrem d'hora i tot i que el dia es veia prou bé, el cim es veia encapotat. Vàrem començar a pujar. La pujada es fa per un llom verd suau, agradable i algun tram boscós. Durant tot el camí vàrem trobar moltes vaques i més tifes. De fet, amb l'humitat tot el camí estava molt relliscós. El coll es veia emboirat. Tot i així vàrem anar pujant, fins a trobar la boira. Un cop allà, ja va començar a ploure i veient que no escampava, vàrem decidir tornar enrere. Xops. Ben xops. Però contents perquè el lloc és molt bonic. Els boscos ens recordaven, sobretot als nens, els boscos de Harry Potter. 

Un cop al cotxe vàrem anar cap a Donostia. Allà dinàrem de tapes. I quines tapes! Ens vam posar les botes i després vam anar a visitar les escultures de Chillida, la platja de la Concha i el Monte Urgull. Bé, i visita obligada a Anoeta.

A la nit, vàrem decidir buscar un lloc allunyat de la ciutat. Després de voltar un xic, visitant alguna platja i llocs per dormir, acabàrem anant a dormir a Orio, a una zona per campers, a tocar del mar. 

L'endemà, vàrem anar a Getaria i Zarauzt. Les platges estan molt bé i a més, com que feia un dia encapotat, tot i que calurós, vàrem estar allà molta estona sols. Per dinar, vàrem anar a un lloc que ens va recomanar una bona amiga, el restaurant Zubiondo, i de fet, vàrem menjar molt bé i ens tractaren fantàsticament.

Un cop ben tips vàrem anar cap a Mundaka, un lloc preciós, amb una platja impressionant pels canvis de marees, a tocar de la ria. De camí ens aturàrem a Guernika, a veure l'arbre. Aquella nit vàrem fer càmping amb piscina i relax. De fet, l'endemà vàrem anar a banyar-nos a la platja. Un dels problemes que teníem era el gos, ja que a les platges no pot entrar, però sempre trobes bona gent i uns, veient que anava amb nens, el van vigilar mentre ens banyàvem. En aquesta platja és interessant estar al cas dels infants ja que et banyes a la platja però a ran de ria i el corrent és força fort. 

Després del bany, vàrem marxar ja cap a Bilbo. Vàrem aprofitar per visitar el Guggenheim, que em pensava que els cansaria i van flipar amb les exposicions. En acabar vàrem fer el recorregut amb vaixell per la ria. Al vespre ens vàrem allunyar un xic per dormir, vàrem anar a Auzoa, a buscar un lloc tranquil i vàrem trobar un parc preciós, gran i tranquil on dormir. 


L'endemà vàrem tornar a Bilbo, a visitar el nou San Mamés. No les tenia totes i més després d'haver visitat el Camp nou i de fet, em va sorprendre gratament. No només perquè tot és molt nou, sinó perquè a més et deixen passejar per tot arreu, acompanyat i alhora els preus, pels petits, són raonables. 

Després de la visita vàrem decidir anar tornant cap a casa, ja que l'endemà havíem de ser a Calders. De tornada vàrem fer una aturada a l'embassament de Yelsa, on ens vàrem banyar. Un bon lloc per acampar, a peu d'aigua, tranquil i amb una aigua ben tèbia. 

Ha estat una setmana intensa. Un viatge amb els nens que ha sigut molt fàcil i tranquil, i on anàvem decidint entre tots sobre la marxa , des d'on dormir a on menjar, i és que es fan grans. I pots comptar-hi. A més, el gos tampoc ens ho ha complicat massa.  

De cara a l'any vinent, repetirem i segur que els moments de complicitat, joc, confidències i relació es multiplicaran i ens faran més forts i units.