Durant tres dies hem estat amb el Marc fent una ruta pels Pirineus. Vàrem arribar dimecres a la Vall d'Aran, a Arties i vàrem deixar el cotxe a Valarties, al final de la vall, a uns 1.400 m.
Des d'allà, vàrem anar cap al refugi de la Restanca a uns 2.000 m. Aquest està situat a peu d'un estany artificial, tancat per una presa, que recull les aigües dels llacs que hi ha més amunt. No ens vàrem ni aturar, vàrem seguir pujant cap a l'estany de Mar.
És un estany preciós, amb una gran illa al mig. Està a uns 2.260 m. Molts dels estanys d'aquella zona estan comunicats per sota i els fan pujar i baixar segons la demanda d'electricitat. En aquest, vàrem buscar un lloc arrecerat i vàrem fer un bivac. Era una nit clara, estelada, tot i que de tant en tant bufava el vent.
L'endemà de bon matí, vàrem marxar cap al coll de la Punta Harlé ( 2.747 m. ) i des d'allà, flanquejant la muntanya, vàrem anar cap al coll de Bessiberris. És un terreny herbós i amb força pedres. Bastant dret, però que un camí marcat amb fites et va dibuixant. Des del coll es passa per sota un turó rocós per plantar-te sota el Bessiberri Nord ( 3.014 m. ). De sota estant sembla difícil d'assolir, però de nou, seguint les fites, trobes el camí. Bé, no és un camí, és una grimpada que va primer per la cresta, amb roca molt ferma i amb moltes nanses i després d'un flanqueig un xic aeri, encares el cim per una xemeneia. No és molt difícil, però cal tenir el cap clar. El primer tram de la xemeneia has de superar un pas refiant-te dels peus, però després ja trobes mans i peus fins al cim. Allà vàrem estar sols, gaudint de les vistes, impressionants i del vent que bufava.
La baixada la vàrem fer pel mateix recorregut fins al coll, on havíem deixat les motxilles amb tot el fato que portàvem per tres dies de ruta.
Un cop allà, contents d'haver fet cim, vàrem desfer el camí fins el pas dels Isards. És un collet estret i força dret que baixa per l'altra banda igual de dret, entre herba i que et mena cap als llacs del Tumaneja. Sempre, això sí, amb la presa de Cavallers a la vista així com l'imponent Punta Alta.
De fet, tota la sortida és un gran mirador, un cop superes el coll de la Punta Harlé. Des d'allà veus els Bessiberris, el Comoloforno, la Punta Alta i un cop guanyes alçada l'Aneto i més enllà.
Creuat el pas dels Isards vàrem intentar no perdre alçada per arribar als estanys gelats o de Tumaneja, on vàrem fer bivac, al de Baix ( 2.200 m. aprox ). Abans però, ens vàrem banyar a un dels llacs. Genial. Una sensació brutal banyar-te amb aquella aigua, no gelada del tot, amb aquelles vistes al voltant.
L'endemà, ens vàrem llevar ben d'hora i vàrem prendre el camí que portava cap a l'estany de Monges. Després, des d'allà, cap al coll per fer el Montardo ( 2.830 m. ) tot deixant les motxilles a peu de cim per fer-lo.
Un cop fet, vàrem baixar cap a l'estany de Ses Lloses i des d'allà cap al cotxe.
Ha estat una ruta genial. D'aquelles que ho té tot. Amb un gran amic, compartint una passió que ens uneix. A més, el Marc és un crac a l'hora de situar-se i és capaç de posar nom a totes les muntanyes que es veuen. De fet, amb ell no portem GPS, anem amb un mapa i ens anem guiant segons el terreny. D'altra banda, el fet de portar-ho tot a sobre i dormir sobre el terreny, fa que l'aventura adquireixi una altra dimensió. Et sents molt lliure, decideixes en tot moment i ets totalment independent, malgrat hagis de carretejar una motxilla pesada.
2 comentaris:
Un cop més, les meves felicitacions i admiracions. Un parell de jornades memorables de muntanya, i el Besiberri Nord, que si tot va bé serà l'últim 3000 de Catalunya que em faltarà per assolir.
És un cim molt bonic de fer i poc transitat. El gaudiràs.
Publica un comentari a l'entrada