Balma de la Pinassa des de les Arenes

Avui hem anat cap a les Arenes. Hem deixat el cotxe a l'aparcament i hem enfilat amunt per la riera seca, cap al Dalmau. A mig camí hem deixat el trencall que va cap a l'avenc de l'Adernar.
Hem anat pujant per la riera fins que aquesta pren un camí, entre alzines i algun cirerer d'arboç, per arribar fins al peu de la canal de Santa Agnès. Una mica abans d'aquesta, hi ha un indret on hi viu un home. No sé si és el mateix que ja de sagal veia, allà a tocar del camí en una balma. 

La canal de Santa Agnès primer puja suau però ràpidament, entre ziga zagues enmig d'un bosc ombrívol d'alzines, s'enfila cap al Morral del Drac. 

A mitja alçada surt un corriol cap a l'esquerra. En una alzina centenària, mig esborrat pel pas dels anys, es veu la marca que indica el camí. És el camí de la Senyora que va resseguint la Mola a mitja alçada. En un punt determinat, es pot prendre un atall per prendre la Foradada, que et permet tallar la muntanya i seguir el camí uns metres més endavant.

 

El camí està un xic brut, algun tram ens hem hagut d'acotar pels arbustos que creixen, tot i que està ben fresat. Hem anat seguint fins que hem trobat el trencall que porta a sota la Balma. Hi ha una fita natural ben clara, una gran pinassa, ja amb poques fulles, que indica l'indret.

Hi hem pujat. La balma obrada està tal i com la vàrem deixar fa anys amb el Centre Excursionista. De fet la paret ni l'han acabat de pujar ni l'han tirat avall. És un bon refugi, que vàrem anar fent i mantenint net. Al costat hi ha un amagatall on, els emboscats que hi eren, quan sentien gent que arribava, s'hi ficaven i de fet, si no ho coneixes, es fa difícil de trobar. 

 

A l'altra banda s'obre una codoleda amb vistes al Vallès. 

Després d'esmorzar allà, hem anat a buscar el corriol que puja cap al cap al camí de la Font Solella. Per arribar-hi cal superar un pas d'uns tres metres. Superat aquest, es puja per un torrent fins al camí. 

Un cop al camí, aquest està ja ben marcat i net. L'hem seguit fins a un turó, el de Panxa Contenta ( 933 m. ) i després, desfent aquest tros hem acabat d'arribar a la canal de Santa Agnès. 

Hem anat baixant fins arribar a Santa Agnès, que hem visitat i tot seguit ja hem baixat de nou fins a la riera i cap al cotxe.  

És una sortida ben bonica, tot i que el tram de la riera, ara que comença a fer calor, s'ha fet un xic feixuc.

La Foradada, cova de l'Estrella i balma del Gat mesquer.

Avui hem anat de nou cap al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Hem anat direcció a Matadepera i just abans de l'alzina del Sal·lari, al costat dret de la carretera, en un revolt ben marcat, hi ha un xiprer on hem aparcat. Hi ha un parell de zones per aparcar, a uns 700 metres d'alçada. 

Hem pres un corriol que es va enfilant cap a la dreta, passant per una codoleda i al cap de poc, hem trobat La Foradada. Un forat al mig d'una roca, a mitja alçada.

Des d'aquí hem seguit amunt, cap al GR 5. L'hem agafat uns pocs metres i tot seguit ja hem pres de nou un trencall que baixava. Un camí polsegós, entre alzines, amb còdols i una catifa de fulles a banda i banda. A mig camí, en una roca hem trobat la marca d'una cova. Hem seguit el corriol amunt i hem vist una petita cova. 

Després d'aquesta hem seguit baixant fins arribar al trencall que puja fins a la cova de l'Estrella ( 866 m.). Per pujar-hi hi ha algunes cordes per ajudar-te per superar el desnivell. Aleshores, un cop a dalt, la cova s'obre al davant fent una curiosa forma d'estrella. Per l'altre extrem la cova està oberta i té sortida, tot i que es veu difícil sortir per l'altra banda. 

Després de fer algunes fotos hem desfet el camí fins al trencall i de nou a aquest l'hem seguit, passant per sota l'agulla del Gat Mesquer, fins a la balma del Gat mesquer. És una bonica balma, amb bones vistes cap a la Mola, on sembla que seria un bon lloc per fer un bivac. 

Tot seguit ja hem pres el corriol que baixa directe a l'aparcament. 

Una volta fàcil, gens cansada, d'aquelles per fer amb infants i que té lloc que els sorprendrà. 

Els Cortins ( 967 m.)

Avui hem anat als Cortins ( 967 m.). Feia dies que hi volia anar. Fa uns mesos ho vàrem provar, però ens va enganxar la pluja, allò que passava abans, quan queia aigua del cel i el terra quedava xop, i vàrem haver de deixar-ho córrer.

Avui hi hem tornat. Hem deixat el cotxe a Estenalles ( 870 m.) i hem enfilat cap al Montcau. Primer seguint la pista i després, prenent el corriol que puja cap al cim directe. Abans de la pujada forta, hi ha un corriol que marxa cap a l'esquerra. Flanqueja el cim per sota i va cap al coll que separa ambdós indrets. És un corriol que planer marxa entre la paret i la caiguda.

Un cop al coll, hi ha un corriol que de dret baixa cap a l'altre vessant. Pocs metres després, es bifurca, un segueix baixant i l'altra es desvia a l'esquerra. Segueix la muntanya fins a trobar unes grapes de ferro en una esquerda que puja cap al cim.

El primer tram hi ha les grapes que pugen un xic. Un cop guanyada l'alçada surt  un corriol que voreja l'agulla. Algun tram entre arbres i la paret de l'agulla, l'altre travessant una codoleda que marxa amb la timba a una banda i la paret a l'altra. És una pujada suau i bonica que alterna espais arbrats i altres oberts. 

Fent aquest recorregut hem anat pujant fins a la primera part de l'agulla, per després acabar al cim. A dalt, en una esplanada florida, amb marcets, almesquins i lliris de muntanya, ens hem assegut per gaudir de les vistes. Al darrera el Montcau, amb la processó de gent cap a dalt i al davant Montserrat, des de la Cadireta a la Prenyada, fins a la Font de la Pola i més enllà. Unes vistes fantàstiques per a nosaltres sols.

Un lloc fantàstic, un altre dels indrets especials del parc que no estan massa trepitjats i que et fan sentir que fas muntanya a tocar de casa. 

Estany de Lanós ( 2.213 m.)

Fa uns dies vàrem anar cap a Porta, per anar a sota el Carlit. La idea era fer el camí dels enginyers fins a l'estany de Lanós (2.213 m.).

Vàrem deixar el cotxe passat Porta, al primer revolt, d'on surt el corriol que resseguint les corbes de nivell, va pujant fins a l'estany. Va resseguint tota la muntanya, pel vessant. 

Vàrem trobar un munt de cabres de muntanya. Sense exagerar, potser un centenar o més. Estaven sobre la línia de l'estany de Passet, a la banda solella. Només veure'ns ja se n'anaven tranquil·lament. 

El primer tram és un sender ben marcat que va pujant suaument entre arbustos i matolls escadussers. A mesura que anàvem guanyant alçada, anàvem trobant clapes de neu, fins que vàrem girar cap a la vall, on la neu es va fer més present i el vent més insistent. 

El camí és planer i fàcil. Va creuant algunes de les entrades a les mines abandonades. En una hi havia unes restes d'una vagoneta rovellada. Totes amb un fons d'aigua.

De tant en tant, quan el camí creuava una canal, trobàvem un bon gruix de neu, però que podíem travessar amb compte, ja que la pista queia metres avall. 

Després de fer totes les ziga-zagues de la muntanya, vàrem arribar al llac. Gelat. A la dreta el Carlit, amb les canals que pugen mixtes ben marcades. Al fons els Perics i a l'esquerra el Coma d'Or i el Puig Pedrós de Lanós, aquests ja amb un gruix més interessant de neu.

Al llac vàrem trobar un noi que pujava per fer el Carlit. Bé, això deia, però que veient el pati, va desestimar. Cal dir que anava amb vambes i texans, a més d'una motxilla d'institut i un jersei un xic precari. Deu n'hi do!

Després de menjar quelcom, vàrem desfer camí per tornar a Porta.

Va ser una sortida ben bonica, en un indret preciós i sense gent. Fantàstica sortida de muntanya.