Vàrem deixar el cotxe passat Porta, al primer revolt, d'on surt el corriol que resseguint les corbes de nivell, va pujant fins a l'estany. Va resseguint tota la muntanya, pel vessant.
Vàrem trobar un munt de cabres de muntanya. Sense exagerar, potser un centenar o més. Estaven sobre la línia de l'estany de Passet, a la banda solella. Només veure'ns ja se n'anaven tranquil·lament.
El primer tram és un sender ben marcat que va pujant suaument entre arbustos i matolls escadussers. A mesura que anàvem guanyant alçada, anàvem trobant clapes de neu, fins que vàrem girar cap a la vall, on la neu es va fer més present i el vent més insistent.
El camí és planer i fàcil. Va creuant algunes de les entrades a les mines abandonades. En una hi havia unes restes d'una vagoneta rovellada. Totes amb un fons d'aigua.
De tant en tant, quan el camí creuava una canal, trobàvem un bon gruix de neu, però que podíem travessar amb compte, ja que la pista queia metres avall.
Després de fer totes les ziga-zagues de la muntanya, vàrem arribar al llac. Gelat. A la dreta el Carlit, amb les canals que pugen mixtes ben marcades. Al fons els Perics i a l'esquerra el Coma d'Or i el Puig Pedrós de Lanós, aquests ja amb un gruix més interessant de neu.
Al llac vàrem trobar un noi que pujava per fer el Carlit. Bé, això deia, però que veient el pati, va desestimar. Cal dir que anava amb vambes i texans, a més d'una motxilla d'institut i un jersei un xic precari. Deu n'hi do!
Després de menjar quelcom, vàrem desfer camí per tornar a Porta.
Va ser una sortida ben bonica, en un indret preciós i sense gent. Fantàstica sortida de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada