Avui hem anat als Cortins ( 967 m.). Feia dies que hi volia anar. Fa uns mesos ho vàrem provar, però ens va enganxar la pluja, allò que passava abans, quan queia aigua del cel i el terra quedava xop, i vàrem haver de deixar-ho córrer.
Avui hi hem tornat. Hem deixat el cotxe a Estenalles ( 870 m.) i hem enfilat cap al Montcau. Primer seguint la pista i després, prenent el corriol que puja cap al cim directe. Abans de la pujada forta, hi ha un corriol que marxa cap a l'esquerra. Flanqueja el cim per sota i va cap al coll que separa ambdós indrets. És un corriol que planer marxa entre la paret i la caiguda.
Un cop al coll, hi ha un corriol que de dret baixa cap a l'altre vessant. Pocs metres després, es bifurca, un segueix baixant i l'altra es desvia a l'esquerra. Segueix la muntanya fins a trobar unes grapes de ferro en una esquerda que puja cap al cim.
El primer tram hi ha les grapes que pugen un xic. Un cop guanyada l'alçada surt un corriol que voreja l'agulla. Algun tram entre arbres i la paret de l'agulla, l'altre travessant una codoleda que marxa amb la timba a una banda i la paret a l'altra. És una pujada suau i bonica que alterna espais arbrats i altres oberts.
Fent aquest recorregut hem anat pujant fins a la primera part de l'agulla, per després acabar al cim. A dalt, en una esplanada florida, amb marcets, almesquins i lliris de muntanya, ens hem assegut per gaudir de les vistes. Al darrera el Montcau, amb la processó de gent cap a dalt i al davant Montserrat, des de la Cadireta a la Prenyada, fins a la Font de la Pola i més enllà. Unes vistes fantàstiques per a nosaltres sols.
Un lloc fantàstic, un altre dels indrets especials del parc que no estan massa trepitjats i que et fan sentir que fas muntanya a tocar de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada