dimecres, 11 de gener del 2023

Viatge a València

 L'estiu passat, per cloure el curs, vàrem marxar amb els infants de sisè a València. Va ser un viatge que van preparar íntegrament els infants. Els mestres hi érem per acompanyar. Bàsicament anàvem guiant-los en els passos a fer per preparar aquesta aventura, però tot, estava a les seves mans. 

Mesos després, amb el viatge fet, vaig intentar plasmar en un escrit el procés que havíem fet i veient la feinada feta, vaig compartir aquest escrit amb l'associació Rosa Sensat. Fruit d'això, dies després, em van dir que publicarien l'escrit a la seva revista Perspectiva Escolar.

Moltes vegades he dit que és important que els mestres expliquem allò que fem, que compartim, que llegim, que reflexionem i una bona manera de fer-ho és, un cop has acabat l'activitat, fer-ne un escrit per tal de recuperar la feina feta i a vegades, aquest resum, acaba publicat. D'altres, a la carpeta de tasques fetes que només veureu un grup reduït de persones però que us ajudarà a créixer com a professionals, gràcies a la reflexió feta.  

En aquest cas, l'escrit serà potser un xic més llegit. 

dimarts, 10 de gener del 2023

La païssa dels Planell

 Si el timbaler del Bruc, en comptes de tocar el timbal, s'hagués tocat els collons, ara seríem francesos i no espanyols... Manta vegades vaig escoltar això de xic i no ho entenia... No fins anys més tard, quan voltant per aquest país nostre i fent escapades al dels veïns, vaig veure com tenien cura del patrimoni uns i altres. Segurament ara el català estaria en franca decadència, més potser, allez la France, però el patrimoni cultural, estaria ben cuidat. I és que només es pot tenir tot a gust, sent un Estat, però es veu que ara no toca. El procés ha mort, diuen, però molts estem vius i sabem que no és cert. 


I perquè ho deia? Doncs perquè fa uns dies vaig passar per la Païssa dels Planell. Una casa on de xic anava de colònies i més tard feia de monitor, aquí, a Monistrol de Calders. És una fantàstica masia amb racons molt interessants i es veu que que la torre estigui documentada des de finals del segle IX, tot i que en queden pocs vestigis, no li serveix per ser espai protegit. És clar, és una propietat privada que va anar de capa caiguda i ara, que ningú no ho vetlla i tot està esbotzat, el sostre cau, literalment, i només cal esperar que la natura faci la seva feina. Perquè en aquest país nostre anem servits de patrimoni, no en va tenim peces d'art repartides pel món... o això ens volen fer creure. 

Estaria bé que el que és part de la nostra història, fos protegit i no anés a mans d'aquells que només ho protegeixen si en treuen un rèdit econòmic. Ara bé, mentre hi anem pensant, una altra baula de la nostra història està a punt de desaparèixer. Tant de bo entre la Diputació, l'Ajuntament i la Generalitat trobin una solució. 


 

Jo els en proposo una. Restaurar-ho i fer-ne una casa de colònies, un centre de natura, un camp d'aprenentatge o qualsevol espai que doni a conèixer la riquesa del nostre país, rics no es faran, però diuen que la feina dels polítics és vetllar per l'interès comú i què més interessant hi ha que els nostres orígens?