divendres, 17 de maig de 2019

Corrent per Mura

Mura té aquest encant. Surts a peu de la riera de Nespres per anar a córrer, ben d'hora, a quarts de vuit i trobes a faltar una samarreta de màniga llarga. Ara, comences a enfilar-te i el sol t'esvaeix el fred i t'escalfa de valent.
Ahir vaig pujar cap al Puig Andreu, feia temps que no hi anava. Tot i això, quan un camí ja l'he fet, el recordo força i en córrer, ja espero el que vindrà.
A tocar de la riera el xipolleig de l'aigua, però un cop enfilo cap al forn de calç, un tram ombrívol entre roures i alzines. En deixar aquest tram i encarant cap a la Blanquera, zones de rocs més drets i amb jonces i malves. Al fons, el coll que serà l'objectiu, per sobre les coves de Mura, coll de Reixac, crec que es diu.
Un cop a la carena, una codoleda fantàstica, amb Montserrat a una banda i el Montcau a l'altra i ja espero veure el tram on hi haurà els almesquins, abans però les viperines. Ahir ja no en vaig veure d'almesquins, la florida fou fa un mes i escaig. Després, arribant al punt més alt, on decideixes cap on tirar, si al Montcau o bé al Puig Andreu, el corriol davalla tot deixant cruïlles a manta, fins que et plantes al peu del turó.
Aquest es pot pujar per dos costats, recomanables ambdós. És una atalaia immillorable. A la base, una balma obrada que convida a passar-hi una estona.


 La tornada fins a la carena pel mateix camí, però arribats a un punt, senyalitzat amb un pal del parc, decideixo baixar en direcció al Castellot. Abans però passant per una font del Cargol, ben eixuta. La baixada és franca i es fa veloç.
Una volta d'uns 10 quilòmetres amb uns 500 metres de desnivell.