Pujol de la Mata ( 770 m. )

Ahir vàrem anar amb els nens a Mura, a fer una excursió. Vàrem anar al pujol de la Mata ( 770 m. ).

Vàrem aparcar al pàrquing de l'ajuntament, on ens vàrem trobar amb el Marc. 

Vam creuar el poble, cap a l'ermita de sant Antoni. Hi ha diferents camins i és fàcil fer una sortida circular. Vàrem anar cap a les Llosades, però on es creua el rierol, que ahir baixava sec, es pren un corriol que puja de dret cap al pujol del Llobet. 

És una pujada força directe, amb Santllehí a un costat i a l'altre el Castellot. Una pujada ombrívola i constant fins arribar a la carena. 

Un cop a dalt,  es planeja fins al peu del Pujol de la Mata. És un turonet que destaca des d'arreu. Amb la falda arbrada, al capdamunt, una mola de pedra s'alça i convida a pujar-la. 

A peu d'aquest es pren una codoleda que s'enfila fins a la canaleta que puja al cim. La canal ens porta a un túnel, força gran, que travessa la roca per dues bandes. Un pas és gran, l'altre xic. 

Un cop vistos els passos vàrem flanquejar la mola fins al punt on abans hi havia unes escales per pujar. A dia d'avui no hi són. Les han tallat. Tot i això es puja bé.

Al cim vàrem ganyipar tot gaudint de les vistes des d'aquest bonic mirador, amb timba a banda i banda. 

La baixada la vàrem fer per un altre vessant del turó, desgrimpant. 

Per tornar, vàrem voltar el cim i vàrem prendre el corriol que ens porta a les Llosades. Tot i això, encara que es troba bé, està molt brut. La vegetació l'està desdibuixant i es fa difícil de seguir si no vas amb algun dispositiu. 

Un cop a les Llosades, on no baixava ni un regalim d'aigua, vàrem seguir ja la pista fins al poble, on vàrem fer l'aperitiu.

És una bonica sortida, per fer amb nens, fàcil, amb al·licients durant el camí i que no està gents transitada. 

La Mola ( 1.104 m.) des de Can Robert

Diumenge al matí vàrem anar a la Mola. Vàrem deixar el cotxe a Can Robert ( 649 m. ), a l'aparcament. Des d'allà hi ha una pista que va pujant direcció Can Pobla i un corriol ample, ben fresat, el talla pujant de dret. Passa pel costat de les tombes de Can Robert. Són unes tombes de l'època romana i medieval. 

Vàrem pujar fins al Bolet de Can Pobla. Una roca que des de lluny sembla un gran bolet. Des d'allà vàrem desviar-nos pel camí del Malpas per agafar la canal de la Miranda dels Cavalls. És una canal que puja força dreta, per una codoleda fins al collet, on després hi ha una petita grimpada per superar un desnivell d'uns quatre metres.

Un cop a dalt, vam anar fins la miranda, un mirador espectacular sobre el Vallès. 

Després de gaudir del panorama vàrem acabar de pujar, trobant primer el tancat dels ases de la Mola i després ja el monestir. 

La baixada la vàrem fer pel mateix camí. 

És una sortida bonica, amb bones vistes en diferents punts i llocs preciosos. Potser un xic cansada per nens, ja que tota l'estona puja i bastant de dret, però fent aturades i descansant, es va pujant molt bé. 

Excursions amb nens. El Collbaix.

Aquest matí, amb els nens, hem anat a fer el Collbaix ( 543 m. ). Hem anat en cotxe direcció al Congost i al trencall, sortint de l'eix, en comptes de dirigir-nos de nou a Manresa, hem girat per travessar la C25 per sobre i hem aparcat a uns 200 metres, en un camp.
Amb quatre coses de ganyips i una ampolla d'aigua, hem pres el camí de les oliveres, una pista ben marcada que passa enmig de camps. Els marges estaven plens de flors. De fet, agafant badabadocs, anàvem jugant a gall, gallina i pollet mentre anàvem avançant.
Deixant enrere la pista, hem pres el corriol que s'enfila cap al peu del Collbaix, on pots triar si puges per Les Tines o per Solell. Nosaltres hem pujat per les Tines.

Aquest turó està travessat per infinitat de corriols que s'encreuen i surten d'arreu. El recorregut per les Tines va direcció Sant Joan de Vilatorrada, un camí força planer fins que, un cop ha voltat un bon tros, empalma amb els corriols que vénen de Sant Joan i pugen directes.
Són corriols que van de dret, desgastats pel pas de la gent i les pluges, que deixen la roca a la vista i que en alguns trams esdevenen esglaons. De fet, aquesta singularitat, fa que sigui, pels infants, força divertit, ja que s'imaginen que escalen i grimpen.
Gairebé a dalt, s'arriba a les Tines. Un parell de tines, gairebé poc més que unes parets de pedra amb una filera de rajoles a la part de baix per dins i una barraca de vinya xica i d'entrada misteriosa.
Després de descobrir-ho un poc, hem seguit pujant fins arribar al cim. Avui hi havia una colla tornant a posar el màstil per penjar-hi de nou l'estelada. Sembla el joc del gat i a la rata, uns posant el màstil i els que no els agrada que els mirin malament quan t'atonyinen, els que volen tancar TV3 o que treuen llaços i odien l'escola catalana, tirant avall aquest perquè els molesta que hi hagi qui pensa diferent. Quina creu!

Després d'estar-los mirant una mica tot tement per la seva integritat, enfilats allà dalt, hem emprès el camí de tornada, aquest cop però per la banda de Solell. Aquest camí, de fet corriol costerut, baixa paral·lel a l'eix fent ziga-zagues, fins arribar de nou al camí de les oliveres.
Ha estat una excursió ben divertida, entre jocs, conversa, algun plany de cansament, però que al final, al cotxe, la cara de satisfacció compensava.