diumenge, 19 de març del 2023

Pedraforca ( 2.506 m. )


Avui hem anat a fer el Pedraforca ( 2.506 m. ). Feia un dia rúfol, emboirat i tapadot, però arribant a Saldes hem pogut veure les puntes del Calderer i el Pollegó superior. La tartera no es veia, tapada com estava, tot i que anit, per la Webcam de l'Hostal Pedraforca, si que la vam veure i s'hi veia neu. Per tant, ens hem equipat, amb el piolet i els grampons a l'esquena i hem tirat amunt. 

Hem arribat al refugi Estasen ( 1.675 m. ) cap a quarts de deu. No s'hi veia moviment, tampoc el dia convidava i sense aturar-nos ja hem pres el corriol que va pujant cap a l'enforcadura. És un corriol que passa entre boixos i pins, humit i ombrívol, que puja suaument. Amb 1.2 Km s'arriba a la pujada.



A l'arribar a la tartera ja hem vist que es veia pelat de neu. Hem pujat pel camí que hi ha, que han fet amb travessers i obrint-se pas segant boixos. Un camí que puja de dret, fent alguna ziga zaga. 

Només ens hem trobat amb una parella que anava fent i hem avançat. Ja gairebé a dalt, hem vist una clapa de neu, tot i que no ens ha calgut trepitjar-la. Anit va fer una enfarinada i el camí tenia un dit de neu. 

Un cop al coll, ens hem dirigit cap a la canal que puja al cim. Estava força neta de neu. El cel tapat i un vent fred bufava suaument.



Hem anat pujant prou bé fins al cim on hi hem arribat sols. De fet, hem estat tota l'estona sols a dalt, gaudint de la boira i de tant en tant, quan s'obria aquesta, de les vistes. Fins i tot hi ha hagut una estona que el sol ha lluït. 

Després de fer quatre fotos i menjar, hem començat a baixar. Des del coll, hem acabat baixant per la tartera, saltironejant, ja que el camí, amb neu i moll, era de mal fer. 

En menys d'una hora hem estat a peu de tartera, gaudint com sagals d'una baixada ben divertida. 

En arribar al refugi, on volíem prendre quelcom, ens l'hem trobat tancat, així doncs, ja no ens hem aturat i hem acabat de baixar. 


esperàvem més neu i gel i al final, poca cosa, només una enfarinada que donava un toc preciós al cim. Una sortida ben bonica a un indret ben especial. 

dissabte, 18 de març del 2023

A la Mola ( 1.104 m. )

Avui era un dia que es presentava tapat als Pirineus i per això, hem acabat fent una sortida de proximitat. Hem anat a la Mola.

Hem deixat el cotxe a Can Robert ( 690 m.) i d'allà ens hem dirigit cap a la Miranda dels Cavalls, passant per la Necròpolis de Can Robert. Tot i això avui ens hem desviat un xic, passant per un bosc perdedor d'alzines ben ombrívol i hem acabat anant a parar a la balma de Smoc. Segurament, si haguéssim portat ni que fos un cordino, ens haguéssim enfilat per la canal, però sense punts on assegurar-nos, hem preferit tornar a la Miranda dels Cavalls i acabar de pujar per allà. 


Hem anat al capdamunt de les agulles per mirar les vistes, ja que és una bona atalaia i després hem anat fins a la Roca del Salt dels Cavalls. Tot seguit hem acabat de pujar fins a la Mola ( 1.104 m. ). Allà al Salt, hem vist els primers almesquins de la temporada. 

Després de prendre quelcom, hem baixat cap a Can Pobla directe, per una canal que ens hi ha portat de dret. 

Tot seguit hem agafat la pista direcció Can Robert però de seguida l'hem deixat per prendre la canal de les bruixes. En aquesta canal es troba l'avenc del Terròs. Un avenc poc profund que es troba a l'inici d'aquest corriol. 



Vist l'avenc, hem acabat de baixar fins a Matadepera, que entre mansions indecents, hem acabat d'arribar al cotxe. 

dissabte, 4 de març del 2023

Puigmal de Llo ( 2.762 m.)

 Avui hem anat amb el Marc i la Gise cap a l'estació d'esquí Puigmal. Hem aparcat al final de la pista, on es pren el telecadira, a uns 1.900 metres. Des d'allà hem pres la pista que s'enfila cap a la vall del Puigmal. Hem trobat molta gent. Moltíssima. Molts anaven a fer el Puigmal, nosaltres no ho teníem clar. Feia un dia molt assolellat i hi havia força neu. Tot i això un xic crosta. 

Hem anat pujant i al final hem decidit fer el Puigmal de Llo ( 2.762 m.). És un cim fàcil i clar, només cal anar seguint la vall fins al final, fins que et trobes la darrera pala. Va pujant progressivament, primer seguint el curs del riu per al final, encarar-se a la pala. 


Hem pujat força bé. Un cop al coll, hem carenejat fins al cim. Després de coronar-lo hem tornat al coll, on hi ha un bivac on hem ganyipat. Després ens hem encarat la pala i hem baixat. 

La neu no estava massa bé. Un xic transformada. Força gruix però amb una capa un xic dura a sobre i humida i amb pols a sota. Difícil de fer girs. 

Tot i això hem anat baixant a batzagades, esquivant alguna pedra i desfent el camí fins el cotxe.



Ha estat una bona sortida, malgrat que l'esquiada no ha estat gaire bona, però l'indret és preciós i el dia, fantàstic.