Voltant pel Montcau (Cortins, Montcau, Roca Encavalcada, Fogueroses, cova de Sant Joan, Ulls de l'Abadessa)

Dijous vàrem anar amb l'Oriol a fer una volta pel Montcau (1.056 m). 

Vàrem deixar el cotxe al coll d'Estenalles. Des d'allà vàrem prendre la pista dels bombers fins al trencall que puja directe al Montcau. Passat un petit bosquet d'alzines, on la codoleda s'obre, hi ha el trencall que porta cap als Cortins. És un camí ran de timba, que de lluny sembla un pas impossible, però que quan hi ets, aquest s'eixata i es fa ben transitable. Vas fins al collet de Cortins i des d'allà voltes l'agulla fins a trobar els ganxos per pujar. 

És una agulla on no hi sol haver ningú. Aquest dia ens va costar un xic trobar el camí. D'una banda pels arbres caiguts i de l'altra pel terra remenat per senglars que desdibuixen el corriol. Des d'aquesta agulla es té una bona vista del Montcau, des de sota i dels Pirineus. 

Després de fer-la vàrem desfer el camí fins a empalmar amb el que puja al Montcau i hi vàrem pujar. Fetes les fotos de rigor, vàrem baixar fins al coll d'Eres i des d'allà vàrem seguir la carena del Pagès, direcció a la Mola. 

Més endavant, a l'esquerra, surt un corriol que porta a la roca Encavalcada. En aquest tram vàrem veure algunes tombes que estan excavant. Aquest cop, gràcies a una corda fixa que hi ha, vàrem baixar i la vam veure de sota. 

Tot seguit i remuntat de nou fins al camí, vàrem anar al Paller de les Fogueroses. Vàrem baixar fins a la cova de Sant Joan. 

Per acabar, vàrem prendre el corriol que porta a la roca Abadessa, per poder veure el que n'hi diuen els ulls de l'Abadessa. Uns forats a peu de roca que talment semblen dos ulls. 

Vàrem tornar anant a buscar el corriol de la Font del Llor, que puja de nou a Coll d'Eres i des d'allà, vàrem fer tota la pista dels Bombers fins a Estenalles. 

Una volta plena de racons, d'aquells que sovint hi he anat per separat, però aquest dia els vàrem unir en un recorregut. 

Puigmal (2.910 m)

Aquest matí, amb el Robert, hem anat a fer el Puigmal (2.910 m) per Er. Hem pujat en cotxe fins a l'estació d'esquí Er-Puigmal, que està tancada i hi ha una tanca als primers telecadires. 

Des d'allà, cal fer una pista d'uns 4 km fins a on comença la vall. Hem anat enfilant bé. La neu era crosta però les pells de foca s'agafaven. Hem anat flanquejant tot seguint el curs del riu, fins que on la vall s'obre, hem anat cap a la dreta, a buscar les primeres pales. 

Al principi la neu estava molt bé, però al capdamunt, a una pala on encara no hi tocava el sol, aquesta estava força glaçada i ens ha costat un xic remuntar-la. Ja al primer llom, hem posat les ganivetes i bé que ens han anat. A dalt el Puigmal sempre venta i la neu d'allà estava força glaçada. 

La darrera pala, força dreta, l'hem començat amb un flanqueig molt gelat. De fet teníem al davant un home amb grampons que havia de picar perquè se li clavessin. Veient això, quan hem trobat un lloc segur, ens hem calçat els grampons, els esquís a l'esquena i amb el piolet hem pujat de dret. Era un pendent força inclinat, però equipats com anàvem ja es pujava molt millor. 

Hem arribat al cim al cap de poc i el vent, cosa habitual, a dalt es feia sentir força. Hem fet quatre fotos i hem baixat un xic per trobar un lloc on ganyipar. 

Després de menjar, encara amb els esquís a l'esquena, hem baixat fins un replà que ens ha semblat bo per calçar-nos-els. 

Des d'aquí hem iniciat la baixada, una gran diagonal, amb uns quants girs, per anar a cercar la pala que baixa del Puigmal de Llo. Hem trobat en aquest tram la neu millor. Ara bé, un cop hem anat baixant, aquesta ja estava transformada, una neu primavera amb trams un xic gelats. 

Hem seguit el curs del riu fins arribar a la pista i des d'allà, de nou al cotxe.

Una sortida bonica, amb un xic de tot. 14 km i 1.080 m de desnivell. 

Un matí ben gaudit.