Un article a Perspectiva Escolar.

 Fa un temps vàrem iniciar un canvi a l'escola de Calders. Un canvi cap a l'escola que crèiem i creiem que ens porta cap aquell paradigma de l'educació que esperem. Un sistema amable, respectuós, compromès, innovador, efectiu, engrescador, responsable, de poble... Un sistema que afavoreix el creixement dels infants en tots els aspectes i amb aquesta il·lusió, vàrem fer una pinzellada sobre l'escola que començàvem, vàrem posar blanc sobre negre del projecte, a una revista del poble anomenada La Calderina. 

Ara, un temps després, ens hem reafirmat amb aquella idea i hem presentat el projecte a l'associació Rosa Sensat, via la revista Perspectiva Escolar i sembla que aquella idea, aquell somni que estem construint, també els engresca i és per això que aquest mes de gener, publicaran l'article a la revista. 

L'associació Rosa Sensat, una associació de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i l'educació en general. 

Contents és poc. 

Puigsacalm ( 1.512 m) des de Joanetes

Ahir amb el Marc vàrem anar cap a Joanetes. Vàrem deixar el cotxe a la sortida del poble i vàrem prendre el camí que puja cap a Santa Magdalena pel Barret. És un camí ben marcat, amb senyals grocs. El primer tram passa per un alzinar ben espès. Les primeres alzines es veien ben pelades, però a mesura que guanyàvem alçada, se les veia millor. És un camí que no dona treva, va enfilant-se fent ziga-zagues i de tant en tant, trobes esglaons de pedra, gres em va dir el Marc. 

En un moment determinat el camí es bifurcava, cap als ganxos nous o vells. Nosaltres vàrem anar cap als vells. A partir d'aquí el camí s'enfila més, entrant a una canal rocosa per, al capdamunt, anar trobant ganxos i passeres per poder progressar. A mitja pujada hi ha una campana que vàrem fer sonar i tot seguit el camí s'encaixona i puja dret fins a un prat, on hi ha l'ermita de Santa Magdalena (1.273 m). 

Després d'aquí vàrem seguir pujant per arribar al Puig dels Llops (1.486 m). Un cim ben estètic que s'alça sobre els penya-segats. I tot seguit, seguint per la fageda que havíem trobat metres abans, vàrem seguir enfilant-nos fins al Puigsacalm ( 1.512 m). A dalt feia força fred. Bufava vent del nord i el dia estava bastant tapat. De fet, no vàrem veure pràcticament el sol. 

Un cop fet el cim, vàrem anar a cercar el camí dels Burros. És un camí que sense perdre massa alçada va voltant el massís, enmig de fagedes i roquissars. En algun tram el camí s'estreny i tens a una banda paret i a l'altra timba. Sembla, des de lluny, que no hi ha pas, però a mesura que t'hi acostes, el vas trobant. 

El vàrem seguir fins que vam trobar els ganxos nous. Per una canal dreta, marcada amb una fita, vàrem iniciar el descens. És una baixada fàcil, tot i que cal estar a l'aguait perquè en un punt es desvia i no és massa evident. De fet ens vam trobar al marge de la timba i ens va caldre desfer un tram de camí. En aquesta canal també hi ha esglaons i cadenes per facilitar el pas, fins que s'arriba a la bifurcació dels ganxos vells.

Va ser una sortida ben bonica. Dreta, perquè al final vàrem acabar fent uns 1.200 m de desnivell positiu i 16 km, però que és molt entretinguda i amb unes vistes espectaculars del Pirineu i la banda de Roses.