Si l'altre dia era el dia del tomb, del canvi d'estació, agradable i tranquil, des de fa un parell de dies és el dia dels mocs. Bé, del nas de mocs i us asseguro que de nas, en tinc. Potser l'aiguat càlid que m'assalta em passa per fer-me el valent i sortir amb el cap moll de bon matí, encara que ho faig sempre. Ja ho deia l'àvia, així et constiparàs, beneit! Ara, un és cabut i home de rutines, què hi farem. O potser és perquè al remenar mobles i llibres a l'escola, després de les vacances estan plens de pols, tard o d'hora ho pago. Sembla com si la pols m'esperés per assaltar-me a la primera de canvi, peça dedicada per l'autor, només a mi. Volves solitàries a la caça d'un nas, del meu nas.
Què hi farem, no ho sé! L'únic que sé però, és que darrerament he anat enganxat a un tros de paper humit, àlies mocador, que sovint havia d'anar canviant i gairebé sargint en certs moments.
A més a més, de tant mocar, al final acabes amb el cap com un timbal, com si a dins uns follets entremaliats s'asseguessin amb una agulla de fer mitja ben aferrada, a esperar que et moguessis. Mirant on la clavarien. I al vespre, estirat per fi, quan deixes enrere aquell goteig transparent que només alliberes sense control quan estàs sol en zona neutral, zona permesa de caiguda de líquids, descobreixes que respirar se't fa feixuc i alenes com un peix fora de l'aigua. Vaja, una agradable companyia.
I per acabar-ho d'adobar, l'endemà, si l'aixeta s'ha aturat, és un misteri que només desvetllaràs a la primera mocada, que per cert fas amb un cert deix de por, el nas se t'anirà escamant a mesura que passi el dia. Exfoliant, que queda millor. Serà com un llibre obert. Ple de pàgines que voleiaran al vent donant-te un aire intel·lectual.
Avui, pel què sembla la cosa va de baixa. Sembla que passo a la part saberuda. Demà, a vigilar amb el vent, els mobles i el cap, no hi recaiguéssim abans no haguem fet tot el canvi de pell i reposat de mocadors.
No hi ha dia que passi que no aprenguem quelcom de nou. Avui explicaven que s'ha descobert un nou fàrmac que podria ser eficaç contra el càncer. Un gran avenç si s'acaba confirmant la seva eficàcia i alhora un nou dilema. Com tot gran pas, va acompanyat de polèmica. La principal, el preu. Ara ja sabem quant val la vida d'un malalt de càncer. 80.000 €. I reblaven el reportatge preguntant-se com es pagarien els tractaments. A d'altres països ja han posat un topall de despesa. A la Gran Bretanya aquest és de 50.000 €, que és el màxim que paga l'Estat per una vida. I aquí? Quant val una vida? Quant estem disposats a pagar? Veient les retallades que es fan molt em temo que la vida, en aquest país, sense arribar a extrems d'altres indrets gens envejables, té preu de saldo. I sinó, temps al temps.