diumenge, 19 de setembre de 2021

Bessiberri sud ( 3.024 m. )



Aquest matí a quarts de sis sonava el despertador. Vam dormir a la furgo amb el Marc, a Caldes de Boí  ( 1.470 m. ). Sense fer massa el ronso ens hem alçat i poc després ja començàvem a caminar.

Hem pres el corriol que surt a pocs metres de Caldes i que s'enfila fent ziga-zagues guanyant ràpidament alçada. A aquella hora havíem d'anar amb frontal, tot i això el camí està ben fresat, passant entremig de faig i boixos. El primer tram és un camí ben net, molt agradable de trepitjar, però poc a poc vas trobant rocs i arrels fins que ja és una constant. 

A mesura que hem anat guanyant alçada la vegetació ha anat canviant i hem deixat enrere els faigs per donar pas a pi negre, avellaners i avets. Això sí, al terra, bolets arreu.

Tot el tram de bosc l'hem fet de fosc, fins al pla de la Cabana on hem tingut una treva d'uns pocs metres abans de seguir amb la pujada. 

De lluny es fa difícil veure com es sortejaran les parets d'on salts d'aigua cauen generosos, però poc a poc vas trobant camí, fent giragonses i marrades per guanyar desnivell evitant les parets. 

Després del pla de la Cabana arribes als estanys de Gémena. Són preciosos. Grans. Amb illots al mig. Quan hi hem arribat el vent bufava fort, fent que l'aigua d'aquests fessin onades. Hi ha uns quatre llacs, força grans i plens. 

Passat els llacs es pren un camí entre fites, que s'enfila cap al coll de Bessiberri. 

Ahir a la nit va caure calamarsa a alçada i aquest matí, entre el vent i la temperatura força baixa, les plaques de neu que hi havia eren força dures. Com que no dúiem grampons, hem anat buscant camí entre pedres, on era més fàcil aferrar-se.

La darrera pujada al cim també estava amb clapes de neu, sobretot el camí on s'acumula més i per tant, de nou hem anat buscant pas segur a poc a poc. 

En poc més de quatre hores hem arribat al cim del Bessiberri ( 3.024 m. ). La intenció era també fer el Comoloforno, però veient que era una cresta mixta i no anàvem amb el material, hem decidit no fer-ho.


Hem desfet camí per tornar a Caldes, però tot i no haver fet el Comoloforno cal dir que ha estat una sortida molt bonica, en un lloc preciós. Una de les coses que em meravella més de la muntanya és com les condicions poden canviar tan ràpidament i si bé pujant ens ha costat per la neu dura i relliscosa, baixant, a certa alçada, ja s'havia començat a transformar i era ben agradable de trepitjar-la perquè et frenava el pas i t'evitava alguns rocs empipadors. 

Des de fa un temps, quan acabo una sortida, prenc un bany al riu i encara que l'aigua és gèlida, la sensació al cos, en sortir, és fantàstica, et sents refet del tot, una bona manera de tancar la sortida.

divendres, 17 de setembre de 2021

Aprenent a poc a poc

Ja ha passat. La primera setmana ha volat. Sense adonar-nos-en, sembla com si portéssim mesos amb els infants i només portem cinc dies, la primera setmana ha passat. 
Ha estat una setmana molt intensa, de moments molt bonics. El primer dia va ser especial, va ser emotiu i poc a poc ens anem coneixent i anem construint l'escola. Estem en aquella fase que tenim moltes idees per posar en pràctica i que anem escoltant, provant, veient si funciona o no. La il·lusió és palpable per totes bandes. Tots tenim moltes ganes de fer una bona feina i ens sembla que mirem el mateix horitzó. Una escola respectuosa amb els infants, que els escolti i que sigui capaç de trobar allò que cada infant necessita i donar-li, però per això cal temps. Temps per a molts encerts i segurament alguns errors, però temps per anar trobant el camí i poder conèixer-nos bé. 
Els infants es mostren contents i confiats, observadors i encuriosits pels canvis que es produeixen i la seva mirada confiada, alegre i sincera, ens esperona a esforçar-nos. 
De fet, durant aquesta setmana ja hi ha hagut moments màgics. Moments molt bonics. 
L'altre dia, que havíem d'anar a bosc per primer cop amb els grans, plovia a bots i barrals. Per sort, va parar i vàrem decidir sortir. Boira arreu i tot ben moll. Vàrem començar a voltar, per observar l'entorn, que si xicoira per aquí, que si fonoll amb algun cargol a sobre... I en passar pel camp de futbol vàrem veure que un rierol d'aigua baixava del turó. Aigua de la pluja recent. 
Els infants, varen començar a construir una presa per aturar el riu. La construcció va anar progressant. Varen anar temptejant per veure com la podien fer. Al final, varen fer dos murs de pedres, recoberts d'argila i al mig una paret d'argila de diferents tipus. Va acabar sent ben impermeable. 
En arribar a l'escola vàrem cercar quins tipus de presa hi havia i van descobrir que intuïtivament havien construït un model de presa que es fa amb materials naturals sense ciment. Un exemple d'aquesta presa és la de Cabdella, a la Vall Fosca. 





De fet aquest estiu hi he estat i veient com la feien, m'emocionava perquè veia cap a on anaven. 
L'endemà vàrem anar a veure si encara resistia i després de parlar-ne, la vàrem desmuntar i vàrem deixar el lloc com abans.
Aquests moments, aquestes situacions en que aprofites el que passa per fer un aprenentatge, esdevenen molt rics i donen sentit a la feina. Tant de bo en sabéssim més per tibar de més moments com aquest.