40% d'aigua. A molt estirar...

En dies com avui, quan l'aigua és generosa, amb una pluja que s'esplaia, és d'aquells dies que fa goig anar al riu. Baixar al Calders i veure'l córrer rabiós. Gaudir del seu zigzaguejar impetuós. Veure l'aigua saltar i rebotre en tots els meandres i deixar aquelles escumes blanques, immaculades, elevades i poroses enmig de la tonalitat marró de l'aigua. Alhora sentir aquella olor especial, ja sigui de purins, ja sigui de productes químics nostrats. Qui vol sentir l'olor de terra mullada! Està sobrevalorada.
Sembla que hauria de ser al revés. L'augment de cabal hauria de fer disminuir la concentració de merda, però diria que la pluja fa efecte crida. Fa efecte portes obertes i quan més plou, pitjor baixa el riu. Qui ho sap, potser seria interessant aprofitar aquesta equació per esbrinar qui n'és el responsable.
Fa anys, quan vivia a Castellar, allà passava quelcom de semblant. Però en aquell cas, era més fàcil de resoldre el misteri. L'aigua canviava de color, depenia del que feien servir en una empresa riu amunt i veure el Ripoll blau, vermell o verd, també tenia el seu què. Ara no sé com està. Fa temps que no baixo a veure'l, però com si una estrella em volgués fer sentir com si tornés a la meva infància, el nostre Calders, me'l sento meu malgrat tot, repeteix el quadre d'anys enllà, però aquí, en canvi, sempre amb la mateixa tonalitat blanquinosa. Aquí són altres productes. Altres abocaments. Diríem que és més ensopit.

El Calders: Un riu que qualsevol podria creuar caminant per sobre

Sota l'escuma, corre l'aigua

L'aigua que bevem a Calders, mentre no arribi la que ve del Llobregat, que per cert quan van inaugurar la bomba que hi ha a l'entrada del poble que tiba l'aigua de la vall, van descobrir que no havien pensat a fer-hi arribar l'electricitat per fer anar a les bombes, ve de dos llocs. El nucli urbà s'abasteix d'un pou que hi ha cap a la banda del camp de futbol; la Guàrdia s'abasteix del riu Calders. Sota el Castell, uns metres més avall, hi ha un punt de captació i suposo que de tractament.
En èpoques en que no hi ha prou aigua, es pot passar aigua d'una banda a l'altra, els dipòsits comuniquen. El problema és que l'aigua del riu Calders, cada cop està més malmesa, sobretot en èpoques de pluja, que s'obren comportes i baixa el que baixa, com podem veure en aquestes fotos que ens han fet arribar des de Monistrol.
Fa uns dies es va aturar la captació, ho explicaven al Regió7 i els Ajuntaments van començar a moure's, perquè estava massa contaminada d'amoni.
Veient aquestes imatges, espero que les autoritats sanitàries prenguin les mesures necessàries per tal que l'aigua, a Calders, sigui de bona qualitat, tenint en compte l'estat del riu, tot i que tinc els meus dubtes. Veig el riu i em ve de nou al cap aquella pel·lícula tractada de ficció de l'Erin Brokovich.