Aquest matí, amb els nens, hem anat a fer el Collbaix ( 543 m. ). Hem anat en cotxe direcció al Congost i al trencall, sortint de l'eix, en comptes de dirigir-nos de nou a Manresa, hem girat per travessar la C25 per sobre i hem aparcat a uns 200 metres, en un camp.
Amb quatre coses de ganyips i una ampolla d'aigua, hem pres el camí de les oliveres, una pista ben marcada que passa enmig de camps. Els marges estaven plens de flors. De fet, agafant badabadocs, anàvem jugant a gall, gallina i pollet mentre anàvem avançant.
Deixant enrere la pista, hem pres el corriol que s'enfila cap al peu del Collbaix, on pots triar si puges per Les Tines o per Solell. Nosaltres hem pujat per les Tines.
Aquest turó està travessat per infinitat de corriols que s'encreuen i surten d'arreu. El recorregut per les Tines va direcció Sant Joan de Vilatorrada, un camí força planer fins que, un cop ha voltat un bon tros, empalma amb els corriols que vénen de Sant Joan i pugen directes.
Són corriols que van de dret, desgastats pel pas de la gent i les pluges, que deixen la roca a la vista i que en alguns trams esdevenen esglaons. De fet, aquesta singularitat, fa que sigui, pels infants, força divertit, ja que s'imaginen que escalen i grimpen.
Gairebé a dalt, s'arriba a les Tines. Un parell de tines, gairebé poc més que unes parets de pedra amb una filera de rajoles a la part de baix per dins i una barraca de vinya xica i d'entrada misteriosa.
Després de descobrir-ho un poc, hem seguit pujant fins arribar al cim. Avui hi havia una colla tornant a posar el màstil per penjar-hi de nou l'estelada. Sembla el joc del gat i a la rata, uns posant el màstil i els que no els agrada que els mirin malament quan t'atonyinen, els que volen tancar TV3 o que treuen llaços i odien l'escola catalana, tirant avall aquest perquè els molesta que hi hagi qui pensa diferent. Quina creu!
Després d'estar-los mirant una mica tot tement per la seva integritat, enfilats allà dalt, hem emprès el camí de tornada, aquest cop però per la banda de Solell. Aquest camí, de fet corriol costerut, baixa paral·lel a l'eix fent ziga-zagues, fins arribar de nou al camí de les oliveres.
Ha estat una excursió ben divertida, entre jocs, conversa, algun plany de cansament, però que al final, al cotxe, la cara de satisfacció compensava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada