Tossa plana de Lles ( 2.905 m. )

Dissabte passat vàrem anar amb el Marc a fer la Tossa plana de Lles ( 2.905 m. ).

Vàrem aparcar al refugi del Cap de Reg. Allà ja varen venir els de les pistes a exigir-nos que paguéssim el forfait per poder passar, tot i que no anàvem a trepitjar pistes i no ho férem. Ni una cosa ni l'altra.

Amb els esquís a l'esquena vàrem anar fins al Pradell, per dintre el bosc. Només hi havia clapes de neu. Des del refugi, semblava que hi havia un xic més de neu, però un cop al segon tram de bosc, de neu, poca. 

En sortir del bosc, ja al capdamunt, sí que ens vàrem poder posar els esquís. Neu crosta, pesada i humida, amb alguna clapa ventada fins al cim. Tota la pujada fent giragonses per anar encarant els millors trams amb neu, on algunes pedres treien el cap. A dalt, ventava força i feia molt fred. Ens hi vàrem estar just per fer quatre fotos i treure les pells per iniciar el descens. 

Un descens horrorós. D'acord, el mestre diu que no hi ha bona o mala neu, sinó que bons o mals esquiadors i segurament, dissabte érem dels mals esquiadors. Semblava que no en sabíem. Provaves un gir i en trencar-se la capa, s'enfonsava un esquí i el que no s'enfonsava agafava vida pròpia i seguia baixant. Un via crucis. Finalment vàrem optar per baixar recte sense girs i fent angle fins a l'inici del bosc, on ens carregàrem de nou els esquís a l'esquena. 

Malgrat una baixada penosa i una pujada feixuga, vaig gaudir, perquè l'entorn compensa i de llarg. Ara només espero tornar-hi d'aquí uns dies, a esquiar, per poder treure'm l'espineta.