La setmana passada vàrem anar el diumenge a fer el pic de la Mina ( 2.683 m.).
Vàrem deixar el cotxe al coll de Pimorent. Anàvem tard. Començàvem a caminar cap a les 11. Feia un dia fred i quan bufava vent, s'accentuava la sensació de fred.
Les pistes estan tancades i per tant, no vàrem trobar massa gent. De neu molta. Un bon gruix. Neu primavera.
Vàrem pujar seguint traces. Feia molt de sol, però amb el fred aquest no es notava. Tan poc es notava que la cremada a la cara va ser digne. Això sí, vam pujar molt bé.
Des de dalt les vistes són precioses. Cims elegants i colgats de neu, amb parets escarpades i canals temptadores. Cims que et repten, com si et piquessin l'ullet tot dient-te, véns, m'escales?
Després de fer quatre fotos vàrem baixar. Al principi patia perquè a algun tram, ventat, es veia alguna pedra i patia per ratllar els esquís, però la veritat és que hi havia prou neu per baixar bé.
De tornada cap a casa ens va enganxar una nevada, a l'alçada de Bagà, que no ens deixà fins passat Berga. De fet els cotxes es començaven a aturar, relliscant i fent ziga-zagues, però vàrem posar cadenes i vàrem poder salvar aquell tram.
Una sortida d'aquelles llampec, curta però agraïda i bonica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada