Divendres vàrem anar amb el Marc cap a Tavascan. L'endemà, vàrem anar cap al pic de la Coma del Forn (2.685 m.). Des del refugi mateix, surt una pista dreta que s'enfila cap amunt, pel torrent de la Mascarida. A dalt de les pistes, hem girat tot seguint el torrent fins a l'estany de la Mascarida i després, la pala que s'enfila fins al pic de la coma del Forn.
La neu estava molt bé a la part de dalt. La baixada ha estat molt bona, però a mitja alçada, ja l'hem trobat transformada i fer girs ja costava més. De fet, fins arribar de nou a les pistes ens ha costat un xic, tot i baixar pales que eren força dretes esperant que el pendent facilités l'esquiada. Això sí, un cop a les pistes un regal d'esquiada.
Avui, ens hem llevat ben d'hora per anar cap al Campirme ( 2.633 m. ). Aquesta nit ha refrescat més i ho hem notat a la pujada. A les fortes pendents, amb les pells de foca no n'hi havia prou. Hem acabat posant ganivetes. Hem arribat fins al final de les pistes i allà hem cercat una canal que semblés factible de pujar. En una es veien traces. Tot i això, com que la neu estava un xic gelada, hem acabat pujant amb grampons i piolet. De fet, hi havia trams gelats i altres on se t'enfonsava el peu.
La neu és quelcom viu, que canvia, no només d'una estació a una altra sinó durant el dia. Pots començar el dia amb una neu gelada, on els grampons poc es claven, mentre que al cap d'una estona, la neu es va transformant i de cop t'enfonses. Però a més a més, et pot passar que canvii d'un tram a un altre, de manera que costa endevinar què et trobaràs i aquesta incertesa és el que fa de l'esquí de muntanya quelom d'especial. Pots baixar per una pala dreta amb una neu fantàstica o bé pujar per un tram on costa que els grampons s'enganxin i això amb poca estona de diferència.
Un cop a dalt del coll, ens hem tornat a posar els esquís i fent ziga-zagues per suavitzar els pendents, hem anat enfilant cap al cim. De dalt és un cim força planer, amb molt bones vistes.
Un cop coronat hem decidit baixar per la pala que baixa cap a l'estany de Marcarida. Una pala prou dreta però que tenia la neu gelada i es feia bé. Després, agafant alguna canal curta hem acabat baixant fins al torrent i des d'allà, seguint-lo fins a les pistes.
Han estat un parell de dies de muntanya ben divertits, amb bona companyia, uns dies assolellats i força neu per la data que és.
Per veure més fotos, cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada