La meva resposta ha estat...
Senyors del sindicat...
He rebut el seu correu convidant a la comunitat educativa a pressionar a la Generalitat per canviar la llengua vehicular de l'escola. L'he rebut i la rebutjo de ple. Sense cap mena de dubte. Sense fissures i malgrat pensi que ja estan assabentats dels motius, em permeto fer-els-hi una breu reflexió.
Primer de tot cal destacar que aquesta proposta és una proposta amb un interès polític. Ni educatiu ni lingüístic ni social.
És una proposta que ve de grups poc representatius, com SCC o el seu mateix sindicat, minoritari i de poc seguiment, que sense aconseguir a les urnes allò que cal per canviar i modificar normes de consens de país, aprofiten la ingerència de l'estat, a través del cop d'Estat del 155 per aconseguir allò que no tenen i que com a país hem cregut que és un pilar bàsic. Fan servir la llengua com a motiu de conflicte perquè els interessa i no pas perquè existeixi un conflicte real.
Dic que no és educatiu perquè està clar que no hi ha cap fonament educatiu, per voler allunyar als infants d'una llengua a la qual és fàcil que no hi tinguin accés. Aprendre llengües és una riquesa i si l'accés a aquestes es fa de manera tranquil·la i natural com la immersió, és un regal. Cal recordar que amb el model actual, tots els infants de Catalunya són competents amb ambdues llengües, que per cert, si són mestres o professors, aquest hauria de ser el seu objectiu. El coneixement no ocupa espai i una persona bilingüe fàcilment aprendrà una tercera o quarta llengua ( Jean Petit ).
D'altra banda no ho fan per cap motiu social, ans al contrari. L'accés al català esdevé un element cohesionador. Un element que fa que tots els infants tinguin al davant un futur amb les mateixes possibilitats i oportunitats, sense cap tipus de discriminació per la llengua. Potenciar que certs infants tinguin menys accés a la llengua pròpia del país, és condemnar-los a sentir-se estranys a casa seva i potser, assegurar-se persones insatisfetes que es radicalitzin i s'acostin als seus postulats. Una llengua serveix per comunicar-se i per sort, en aquest país, aquells que passen per les escoles, es poden comunicar de manera més que correcte amb ambdues llengües.
A nivell lingüístic podríem parlar del pes de cada llengua i de la inexistència d'infants que no parlin castellà i en canvi la realitat d'infants amb dificultats d'accés al català, però això tampoc crec que sigui un motiu que els faci canviar d'opinió.
És cert que pot haver-hi famílies que s'apuntin al carro, però com a professionals, que entenem de l'educació, dels seus processos i de la realitat a les aules, i que tenim l'educació com a fita i els infants com a persones a protegir, no podem permetre'ns usar les seves pors, desconeixement o bé desconfiança, per fomentar aquest tancament vers una llengua. Vers una riquesa i tancar-els-hi l'accés al coneixement.
No és el primer cop que rebo algun escrit amb les seves ocurrències, amb els seus estirabots, però com a mestre i director, sempre vetllaré pels infants de la meva escola i això passa per mantenir una immersió que garanteixi a tots els infants les mateixes oportunitats en un futur, fent que tothom tingui accés a ambdues llengües de la mateixa manera i això, a dia d'avui, passa per un sistema en immersió en català.
Mestre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada