Primer de tot perquè després de molts anys i reclamar-ho molt, han mantingut aquella unitat que els demanàvem. Des de files unionistes intenten treure partit d'això, atacant a uns o altres per suposats greuges ideològics, sense entendre que la independència està per sobre de tot això, ja que una cosa ens portarà a tot.
A més a més els caps visibles dels diferents partits, transmeten una imatge de serenor i control de la situació, a més de fermesa, que s'encomana i en tot aquest concert no hi ha hagut ni una nota discordant. Cap sortida de to.
L'Estat, amb tot el pes que té, amb tota la força testosterònica, és incapaç d'acabar amb la il·lusió de la gent, ans al contrari, dia que passa, col·lectiu que es posiciona i manifesta i no només això. A més a més, quan un col·lectiu surt al carrer, aquest bat el rècord de totes les convocatòries i això es veu arreu del món i les mostres d'adhesió i força rebudes d'arreu es multipliquen, malgrat tota la maquinària diplomàtica de l'estat treballant per contrarrestar qualsevol notícia, nota o posicionament favorable al procés.
Sóc feliç de viure aquest moment. És un moment històric, però on la història la fem tots. Petits passos individuals per arribar lluny, molt lluny com a país, i això, la força de la gent, és el que em fa pensar que, no només votarem, sinó que guanyarem. I si no votem, també haurem guanyat, perquè aquests dies s'han despertat moltes consciències i només serà qüestió de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada