Pic de la Dona ( 2.702 m. ) i pic de Bastiments ( 2.881 m. )

Diumenge vàrem anar cap a Vallter. Vam anar un xic tard però el dia acompanyava. Feia un dia fresc a l'ombra i més calorós al sol. Al cel només quatre núvols escadussers a la llunyania excepte la boira baixa que cobria la Catalunya Nord i Occitània.

Vàrem pujar pel torrent que puja cap al coll de Mantet ( 2.412 m. ). El corriol es pren per darrera l'estació, direcció nord i s'enfila primer entre arbres però ràpidament va resseguint el rierol que baixa sense arbres.

Al coll de Mantet vàrem dubtar si anar a fer el Roca Colom, però finalment ens vàrem decidir pel pic de la Dona ( 2.702 m. ). Vàrem pujar per la carena fins al cim. Les vistes des d'allà són precioses. S'albirava, traient el cap sobre una boira arrepapada a la seva falda, el Montcau, Montserrat i més enllà el Montseny. 

Després de menjar una mica, vàrem baixar cap al coll de la Geganta i tot seguit enfilàrem cap al Bastiments ( 2.881 m. ). Un cop a dalt va començar a tapar-se, una nuvolada que venia des del Puigmal. 

Vàrem desfer camí fins al coll de la Geganta i des d'allà, vàrem agafar la pala dreta que baixa directe cap a les pistes de Les marmotes. És força dret però és una tartera que pots anar encadenant des de dalt fins a baix amb pedra força fina.

Era el primer cop després de l'operació de genoll que enfilava una tartera i la veritat, fantàstic, vaig poder córrer i saltar com feia, amb un somriure d'orella a orella, content i feliç.

Durant tot el recorregut, tot i que vàrem trobar algú, el silenci va dominar tot el matí. Un silenci que per estrany que sembli, sobretot parlant d'allà, no estava trencat pel vent, ja que no en feia. Un dia d'aquells per recordar. Un dia fantàstic.