Fotografiant...

M'agrada la fotografia. M'agrada captar instants. Poques coses són millors que quan, després d'una llarga estona, aconsegueixes aquella imatge. A vegades arriben, d'altres no. A vegades te les topes de front, d'altres no arriben mai. Abans, quan feia fotografies, havia d'esperar a revelar el rodet per veure el que havia fotografiat i sovint me'n enduia moltes decepcions. Algunes instantànies al meu cap eren fantàstiques, tenien la composició perfecte, els colors idonis, la llum adequada, però quan les tenia en paper, a les mans, en general, la decepció era gran. L'expectativa sempre és massa agosarada.
Ara, amb les càmeres digitals, és més senzill. Pots anar fent proves i poc a poc, vas aprenent a fer fotografies i veus allò que fas.

M'agrada captar imatges quotidianes perquè tenen quelcom, pels seus colors, per la seva senzillesa o bé perquè sovint passen desapercebudes i en fotografiar-les adquireixen un valor i una bellesa que abans semblava impossible. A causa d'això, i que m'és d'un m'ha aconsellat que me'n fes, finalment he optat per entrar al món d'Instagram. Tant per penjar fotografies com per veure'n. De moment no goso fer retocs. Digueu-me romàntic, però encara penso que el mèrit és trobar aquell instant i no crear-lo. Segur però, que a la llarga també descobriré els retocs. 

Ja quan vivia a la Catalunya Nord, tenia una data assenyalada al calendari, el Visa  pour l'image. Déu n'hi do! Allà vaig descobrir el poder de la imatge. La força d'un instant i gràcies a veure aquelles imatges, potents, belles, crues, vaig enamorar-me de la fotografia i hi vaig entrar. Ara, sense gaires pretensions. Sense esperar massa. Només poder robar instants a la vida i plasmar-les en una imatge. Sense teoritzar sobre l'ISO, sense mirar massa res. Fluint.

Porto uns quants dies posant-me al dia, penjant algunes imatges del meu arxiu, aquelles que m'agraden. Malauradament me n'agraden tantes que potser en penjaré moltes. Massa. Paciència...