dimecres, 15 de març del 2017

8 anys en un instant

Ahir el Berenguer va fer 8 anys. I sí, m'han passat volant, com diem tots. Però és que el dia a dia se't menja i quan te n'adones, 8 anys han passat de cop, en un tancar i obrir d'ulls.  Fa poc el sostenies tot ell estirat al teu avantbraç i ara, et costa sostenir-lo a coll. De fet, de tant en tant recordem tot jugant, quan era xic i encara intentem aquelles posicions fetals, però costen. I a base de sentir tots aquells que  et diuen que el temps passa tan ràpid -encara que em costa de creure-m'ho, tot i veure-ho- de tant en tant faig un alto al camí i miro el meu fill amb ulls de desconegut. Miro la persona que és i em sento cofoi. Content de veure com creix. De veure com de mica en mica es va fent gran i en sóc conscient i com, a poc a poc, l'anem ajudant a fer aquells petits passos que el fan autònom. Independent. Però sabent que cal ser-hi a prop.


Si voleu a un costat, separat, distant, però a punt per donar aquell cop de mà que encara necessita i sort. Perquè encara el demana. Però a més, sabent que tot s'acaba, aprofitant l'estona que estic amb ell, amb ells, jugant quan m'ho demanen o bé preparant allò que sé que els fa feliç/ços.


Ahir, quan es va llevar li vam fer unes quantes sorpreses. Res d'espectacular, petites coses que sabíem que el feien content i en llevar-se, quan de mica en mica es va anar situant, va ser molt divertit veure la seva expressió. Els seus ulls esbatanats en veure globus a l'habitació i un mural ple de fotos d'ell. I com a mesura que li fèiem petits detalls, com un pastís de Donuts que sabem que li agraden, la seva mirada s'il·luminava. Com la nostra. Perquè quan tens fills, encara que sembli un tòpic, la seva felicitat és la teva i quan els veus feliços, tu n'ets i no et cal res més que el seus ulls espurnejant, perquè s'encomanen.

Perquè amb el temps has descobert, sense que ningú t'ho digués, que la teva felicitat va lligada a la seva i que allò que abans et podia fer feliç, ara no és res comparat amb la felicitat que sents quan els veus feliços, com quan et bé tot decidit per fer-te un petó o una abraçada i aquesta s'allarga. L'allargues. I en gaudeixes i voldries que mai s'acabés, però saps que jugues a contra-rellotge i aprofites el temps. Aprofites aquests regals inesperats i t'omples d'ell. D'ells.
Tenir fills et canvia. Et fa millor. Fa que aquella bona persona que podries haver estat, vulguis que sigui i cada dia intentes ser millor, per ell. Per ells. Perquè saps que a la balança de la vida, el contrapès són ells. La mesura i no vols ni pensar en fallar-els-hi.


2 comentaris:

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Unknown ha dit...

Quin escrit més bonic Sergi, pell de gallina! En Berenguer esta molt orgullós de tu!! Em quedo amb l'últim paràgraf m'encanta!