dijous, 26 de novembre del 2015

Les obres de teatre a l'escola

Avui és un d'aquells dies que arribo a casa trinxat. Trinxat i satisfet. Com cada any estem preparant una obra de teatre per cloure l'any  i ara que s'acosta el final del trimestre, la màquina va a tot drap. Fem una obra força complicada, una adaptació lliure de "Boscos endins" de Stephen Sondheim, on intervindrà tota l'escola, des dels petits fins als mestres i és clar, l'horari habitual, ja de per si força volàtil en una escola que es pretén dinàmica i activa, esdevé gairebé irreconeixible. Els assajos ho copen tot i és normal. Si es vol que l'obra surti bé, cal tenir temps per preparar-la i per  tant, si es creu que és prou important com per fer-la, cal que aquesta consideració es vegi reflectida en el dia a dia, en l'horari i per tant es disposi del temps necessari per fer-la de la millor manera. Per això, ja portem unes quantes setmanes que assagem gairebé cada dia i prioritzem el treball interpretatiu o relacionat amb l'obra, per sobre d'altres tasques. Tot i que jo diria que moltes de les altres tasques que sembla que ara no fem, en realitat les fem a través de l'obra, però això ja és un altre debat.
Primer vàrem començar fent escena per escena i ara, que s'acosta el dia, intentem fer-la tota de cop. És una feina cansada, perquè a més de gestionar els nens que surten a l'escenari, les músiques, les entrades i les sortides i un munt de més coses, també cal tenir en compte els que en aquell moment no surten i per tant, han de fer un altre tipus de treball. Un treball de paciència i respecte. Un treball d'espera.  
La representació d'una obra de teatre, a més de tot allò que es treballa a nivell lingüístic, tant oral com escrit, comporta un gran treball emocional. D'una banda perquè a l'hora d'interpretar cada infant s'enfronta a un paper que ha de fer creïble i de l'altra perquè en una obra de teatre, allò que prima, és el treball en grup. El treball d'equip i els maldecaps, temors, nervis o errades entre d'altres que podem tenir, ens reforcen com a grup i creen certes complicitats que en el treball d'aula diari és més difícil de trobar.
D'aquí uns dies estrenarem i segur que el treball que hem fet plegats, perquè repeteixo, els mestres també intervenim i formem part de l'elenc, repercutirà en les nostres relacions i ens ajudarà a gestionar el grup i a sentir-nos més propers els uns dels altres.