dimarts, 17 de novembre del 2015

Les batalles dels germans

Entre germans el dia a dia és una batalla amb instants de treva... O bé una gran treva enmig de batalles. Diuen a més, que tant en la guerra com en l'amor tot és permès i en el cas dels germans, que el pas d'un estat a l'altre és impredictible, encara ho és més. Qualsevol espurna pot fer inclinar la balança i aleshores, l'ambient harmònic, agradable i de fraternitat existent fins al moment, desapareix sobtadament i el cel s'ennuvola i els gripaus campen. O al revés. Enmig de la confrontació més bel·ligerant, qualsevol cosa pot esdevenir motiu de refredament i l'amor inicial, apareix sobtadament.
Cadascú actua de la seva manera. Cadascú juga amb les seves cartes. L'estrateg que portem tots a dins, surt fora i pren el comandament.
Un dels germans, el gran possiblement, viu la batalla com a cavaller medieval o legionari, no els de la cabra, pantalons d'escolanet i caminar cul endins sinó dels romans, amb estil, buscant l'enfrontament a camp obert. Se sap més poderós. Té cavalleria, infanteria i arquers i els usa estratègicament. Es situa en un espai ampli i organitza l'atac sense ambigüitats. Va de cara i l'oponent, a parer seu, ha de recular. A més actua sovint de cara a la galeria. Les seves habilitats han de ser admirades. Es mostra noble en la victòria i dolgut en la derrota. Possiblement la seva seguretat, amb un xic de supèrbia, és el seu taló d'Aquil·les.
L'altre, el xic possiblement, sabedor de les inferioritats d'efectius visibles, usa la guerra de guerrilles. Atacs ràpids, precisos i efectius. Sap que a camp obert no hi té res a pelar i cerca la nocturnitat i la traïdoria per desplegar tot el seu arsenal. Mai dóna per perdut un enfrontament i mentre hi hagi un alè dins del seu cos, es pot esperar resposta. A més, aquesta vindrà des de qualsevol angle. Sol dominar l'art de la seducció i l'empra per sortir-se'n amb la seva.
Les batalles entre germans, són un gran moment per veure com es despleguen les diferents virtuts i estratègies de cadascú i sobretot, per tocar el dos i que no t'enganxin al mig.