dimarts, 3 de novembre de 2015

Sortim poc a l'exterior

Les escoles sortim poc a l'exterior. Tenim un patrimoni que ens assalta i preferim restar tancats en quatre parets. Preferim la seguretat d'un edifici conegut i una pissarra, els que la fan servir, a mà, que no pas un camp per recórrer. De fet l'explicació la podem trobar en mil i un arguments. El Departament segurament potencia la reclusió dins les aules. És un entorn segur on gairebé tot està controlat i d'aquesta manera s'eviten incidents. També des de les escoles. Sortir equival a un risc. Perquè en la societat d'avui, s'està més pendent d'allò que ens pot passar que no pas d'allò que en traurem si sortim al món real. O bé des dels professionals, perquè l'espai acotat d'una aula ofereix més seguretat i garanties que un entorn obert i sense el nostre control. O qui sap si pels pares i mares, que veuen l'escola com l'indret de màxima seguretat enfront de les incerteses del món exterior. Sigui com sigui, sortir costa.
Tenim els coneixements a l'abast de la mà, des de la descoberta del poble a l'entorn natural o social, passant per qualsevol altre competència i en canvi preferim la visió filtrada i esbiaixada d'un llibre o d'un ordinador abans de trepitjar la realitat. I és trist. Perquè les pors fan que ens perdem una riquesa única i que un aprenentatge que es podria fer d'una manera més plaent, més propera i vivencial, acabi uniformitzant-se arreu i esdevenint un aprenentatge llunyà. Gairebé aliè.
Les escoles sortim poc i les causes són moltes, però tancats en el nostre capoll de seguretat, ens estem perdent un món que passa. Un món ric i variat. Una vida que córrer i que no s'espera a que anem a veure-la. Aprendre, com la vida, és arriscat, perquè les seguretats i les certeses que teníem trontollen amb el coneixement i potser l'equilibri interior del que gaudíem, i on ens sentíem confortables, es trastoca i haurem d'aprendre a equilibrar-nos de nou. Haurem d'esforçar-nos.
Sortim poc a l'exterior. Segurament, hi haurà un dia en que l'aprenentatge serà totalment exterior, aprofitant el que la natura ens ensenya i el que el patrimoni ens ofereix, senzillament el que tenim a l'abast i espera a ser  trobat per enriquir-nos en tots els sentits.