dilluns, 30 de novembre de 2015

Independència per sobre de tot!

Mai he votat Convergència. Déu nos en guardi! Detecteu en el prec la broma fina i llaminera. Sempre he cregut que els seus interessos passen per sobre de tot i que un convergent, de debò, dels polítics que volen fer carrera i la fan, no pot resistir davant la visió d'un bitllet o un favor. És igual, mentre els afavoreixi tot els va bé i es pacte amb qui calgui, es digui Aznar, Camacho o Rivera.
De fet, sóc al·lèrgic a Convergència. D'Unió no en dic res, perquè amb una mica de sort, a les properes eleccions, no trauran representació ni per fer d'escolanets, que ja és prou. Una lacra menys.
Però a dia d'avui, si per seguir endavant amb el procés cal tenir el iot convergent al costat, m'hi arrambo i no me'n separen. Perquè el procés, digui el que digui la gent, si no és amb els convergents, no és i per tant, potser cal llençar-els-hi la pilota a la teulada i veure si tenen nassos de fer-se enrere. La puta i la Ramoneta fa temps que ha marxat i ja no els queden arguments.
Ara no és l'hora de fer el milhomes. Cal deixar les ulleres de pasta al despatx, les rastes sota la gorra i les arracades a la tauleta. Ara cal apostar fort i si cal tapar-se el nas per seguir el camí cap a Ítaca, potser cal fer-ho i ser valent, perquè si vetem en Mas, potser serà l'excusa perfecte perquè els Convergents es retirin i baixin del tren. Segur que ho esperen. Segur que ho necessiten. No sé si és el que busca la CUP, la confirmació de la feblesa dels d'en Mas, però si ho fan, la gent no s'enfadarà amb els cadells del Pujol sinó amb l'esquerra radical, perquè curta de mires, no haurà sabut jugar bé unes cartes que té marcades i volent demostrar que els Convergents no són de fiar -que no ho són-, hauran donat la raó a aquests perquè diguin que és l'esquerra qui ha fulminat el procés, ja que com el joc dels ràpids, aquí, qui trenca primer, malgrat els seus arguments puguin ser més vàlids i forts, seran els culpables del fracàs. Un fracàs, no ho oblidem, que desil·lusionarà a milions de catalans que abans que ser d'esquerres o de dretes o potser abans que decantar-se i mostrar el seu pensament, volen un país lliure, on triar el que volen ser de manera plena.
No sóc ningú. No m'he lligat a cap partit i segons les eleccions voto el que crec que anirà millor pel meu país i de la mateixa manera, si per Catalunya avui cal fer un esforç, no seré jo qui no el farà o jutjarà aquells que el facin.
Enrere han de quedar vells rancors, pors i desconfiances. Cal que no fem el joc a l'Estat i que anem units malgrat ens costi. Més endavant ja ens separarem i barallarem però davant un enemic comú, un enemic extern, fort i hostil, no podem seguir amb la mateixa tàctica que ens va afeblir temps enrere, barallant-nos per les molles sense tenir encara el dret a pa.  El món ens mira i més que una imatge de país madur i serè, donem la imatge d'un país confús i poruc.
Em fa por que el morro fi d'uns o altres, el seu orgull ferit, acabi amb les il·lusions d'un país per despit.