Hem anat amb cotxe fins al Cap de Rec ( 1.950 m ) i allà, fent una marrada per poder passar la tanca que hi ha per fer pagar forfait a tothom, hem enfilat cap al Pradell.
El primer tram passa per dins el bosc i si bé altres vegades les pistes que hem anat creuant estaven ben marcades, aquest cop no. No les havien netejat. De fet hi havia molta neu.
Fins al Pradell hem anat seguint traça d'esquís i allà hem trobat una colla del centre excursionista d'Avinyó. La pista que passa per aquí, sí que estava neta i marcada. A partir d'allà, ja no hi havia cap traça, segurament des de la nevada de dimecres, no hi deu haver pujat ningú, ja que ni tan sols s'intuïa la traça. Hem anat obrint traça, enfontsant-nos força per dins del bosc. Mai havia vist tanta neu en aquest cim. El dia era assolellat, excepte alguna banda de núvols alts que ens creuava.
A pas feixuc hem anat pujant pel bosc, fins que l'hem deixat enrere i hem encarat les pales del cim. Són pales poc dretes, amb bones vistes. Un cop fora del bosc, el vent s'ha fet notar. Bufava força i la sensació de fred, a la cara, era intensa. Gairebé dolorosa.
Poc a poc hem anat guanyant alçada fins al cim. És un cim força ventat i si bé normalment cap a aquesta època al cim es veuen pedres, aquest cop no. Un mantell blanc ho cobria tot. No hi hem restat gaire, el vent ens convidava a marxar. Per cert, ara fa pràcticament nou anys, vaig pujar aquest cim amb l'Albert i allà em va donar un pitet i un bolquer, a tall del que s'acostava.
La baixada no ha estat massa divertida. El primer tram, que estava un xic dur, encara, però ràpidament hem trobat neu crosta que s'enfonsava força. Només a baix, sota les pales, la neu estava millor, com a dins del bosc, on es podia anar esquiant tot fent equilibris.
Ara bé, com sempre que em calço uns esquís, la jornada ha estat fantàstica.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada