Durant tres dies, nens i nenes de Prada han estat els altres fills dels d'aquí. Els han cuidat com si fossin els seus i a l'escola hem anat plegats com si fóssim un. Jugant tots plegats, rient, patinant sobre gel, explicant-nos anècdotes, convivint, coneixent com viuen els nostres amics de Pirineus enllà.
Ahir vàrem cloure la primera part de l'intercanvi. Cap al maig nosaltres anirem a Prada. A conèixer la seva realitat, a retrobar-nos amb aquests amics del nord que ens han deixat uns instants tan dolços que en acomiadar-nos ens emocionàrem.
És una activitat que he fet molts cops i que penso que val molt la pena de fer i per molts motius.
D'entrada obre les mires dels infants. Els fa ser oberts a d'altres realitats, que semblen llunyanes però que realment són properes. Ajuda a reconèixer el país. A veure'n les diferències i similituds d'un extrem a l'altre. Facilita que els infants es relacionin amb d'altres nens i nenes de manera franca. Els ajuda a ser autònoms i alhora acollidors. I molt més. Molts més motius que fan d'aquesta activitat una activitat molt preuada.
És cert que cal creure-hi, perquè requereix d'un esforç suplementari per part de tothom. De mestres, famílies i infants, però allò que se'n treu, supera amb escreix tot allò que s'hi aboca i el record durarà sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada