Formació STEAM

Fa un temps em vaig apuntar a una formació del Departament d'Ensenyament. Semblava interessant. STEM es diu. És un anagrama de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques en la seva versió anglesa. De fet, alguna nova versió ja inclou la A, STEAM, per l'art. Segons una primera aproximació, seria fer treballs interdisciplinars d'aquestes àrees, tot tocant diferents aspectes científics. Vaja, que em sembla bastant llaminer. De fet el Departament proposa força formacions per als mestres. Durant l'any hi ha una oferta àmplia des de l'administació i d'altra banda, si es vol, es pot un formar-se pel seu compte, com quan fa unes setmanes vaig anar a una sessió sobre les matemàtiques amb material Montessori. Per tant, d'oferta n'hi ha i només cal destriar.

Ara bé, formar-se ha de tenir un objectiu. Una finalitat. Ha de servir, per exemple, per millorar la teva pràctica docent, dotant-te de recursos i eines per millorar allò que fas en el teu dia a dia. També pot servir per reflexionar sobre el món educatiu, sobre la pràctica i intentar avançar. I segurament trobarem molts motius i segons aquests, cadascú escollirà i es decantarà, segons cregui que ha d'orientar la seva pràctica docent.
Un servidor, creu que l'educació ha de contribuir a aconseguir ciutadans lliures, crítics, curiosos, feliços, solidaris, amb principis, compromesos... Molt ambiciós tot plegat però de fet, es tractaria d'acompanyar als infants a seguir el seu camí i dotar-los de les eines necessàries per anar superant tot allò que es trobin pel camí, per tal que arribin allà on vulguin arribar i se sentin realitzats i feliços, i dintre d'aquesta idea, d'aquesta manera d'entendre l'educació, el curs de STEAM, no m'acaba d'encaixar. No acabo de trobar-li la punta.
De fet com a curs em sembla interessant, sobretot perquè vinc de l'àmbit científic i per un servidor, la ciència és quelcom plaent, divertit, atractiu i interessant. Però només per ella mateixa. Només pel sol fet de ser un repte, m'estimula, per tant, quan en el curs el que es vol és pervertir aquesta passió per tal d'aconseguir treballadors, operaris,... aleshores això xoca amb tots els meus principis, no perquè no es pugui fer quelcom que a la llarga serà una sortida laboral -i ara, tal com està el mercat-, sinó perquè directament es mira quina mancança laboral hi ha i es vol dirigir els infants cap allà i ja a una edat que potser, el que caldria, és estimular la seva curiositat, el seu interès i el gaudi per aprendre sense anar més enllà. Quan l'objectiu esdevé el món laboral, aleshores perdem de vista la raó de ser de l'educació i esdevenim un engranatge més del món empresarial.