Avui hem marxat d'hora, amb el Robert i l'Oriol, cap a Andorra. Les previsions semblaven bones, matí assolellat i tarda amb risc de nevades. D'allaus, 1/2 sobre 5. Per tant, hem anat direcció Ordino per fer el pic de la Font Blanca ( 2.906 m. ).
Només arribar a Ordino ha començat a nevar. Una neu fina però constant. A la carretera cap a Vallnord s'ha fet algun tap, alguns que no veien clar conduir amb neu i feien mitja volta o posaven cadenes. De fet no calien, els llevaneus anaven passant sovint.
Hem aparcat ran de carretera ( 1.774 m. ), on surt el camí que puja cap a la Font Blanca.
Hi havia molta neu. Moltíssima. Neu pols i a sota neu un xic gelada. Fantàstic.
Arribant al llom |
El cim |
Hem anat pujant les diferents pales molt bé. Això sí, sempre amb el cel tapat excepte algun moment que el vent ho destapava un xic i nevant.
El primer tram passes pel mig d'un bosc i de cop, desapareixen els arbres i al teu davant apareix la primera pala. Una pala força recta que hem atacat per la dreta, fent ziga-zagues i amb el vent de cara.
Superada aquesta pala hi ha un tros pla per afrontar la següent pala. Altre cop una pala dreta, aquest cop l'hem fet per l'esquerra, sota unes cornises un xic amenaçadores. Superada aquesta s'arriba a un pla on tot seguit s'agafa una altra pala que cal pujar de dret per arribar al llom del cim. En aquest tram, tot i el vent que bufava fort, hem pogut gaudir de més estones de sol, fins que hem arribat al llom per fer l'última pala.
Ben tapat, amb dos esquiadors al fons |
L'hem començat a pujar per la dreta, però el vent portava i s'enduia una boira espessa. Quan érem a cinquanta metres del cim, tot s'ha tapat i res es veia. A més, ha començat a nevar més i tement que era l'inici de la nevada de tarda anunciada, hem començat a baixar esperitats. Ara bé, només arribar al llom, s'ha destapat de nou, per tornar-se a tapar tot seguit. Així doncs, hem decidit baixar.
La baixada ha estat fantàstica. Un tou de neu pols. Hem gaudit molt. De fet, tot baixant per les pales dretes, he anat provant diferents coses, ja que la neu permetia jugar i he xalat com un infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada