Vaig néixer quan encara els Guàrdies civils tenien casernes als pobles. Quan en passar davant d'ells, perquè sempre estaven al mig dels pobles o te'ls trobaves arreu, temies si t'aturarien o no perquè no els agradava la teva presència i només per fotre't, et farien quatre preguntes perquè haguessis de patir, per parlar una llengua que no era la teva i demanar-te amb un somriure cruel uns papers que no t'haguessis descuidat. Perquè volien. Perquè podien. I mai sabies què passaria després. Perquè estaven emprenyats per haver d'estar lluny de casa, en un lloc on no els volien. I sembla que tornem al cap del carrer. Altre cop sota l'amenaça de l'aleatorietat. Bé, aleatorietat dins d'un conjunt. Quansevol que vulgui la independència, és sospitós. És perniciós. De fet per a l'Estat ho és i per això ataca aquells que somien un futur diferent. Saltant-se la democràcia. La justícia. I per això tenim presos polítics i polítics exiliats. Tan de bo, l'empenta d'avui, ens porti finalment a la República i deixem enrere aquesta broma de mal gust anomenada Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada