Ahir per sopar vaig gosar demanar un plat picant. Res, tu, que jo puc. I tant. Puc suar, plorar, veure un litre seguit... mentre notava una cremor brutal al coll. Com si un miler de gats enrabiats s'esmolessin les ungles a la meva gola. Spice deia. I ja em va avisar, pica una mica. Però no hi ha mal que duri cent anys i mitja hora després ja estava refet.
Avui per dinar ja m'hi he fixat més. Un plat thai ben suau.
Aquest mati m'he llevat, després d'una estona voltant pel llit desvetllat, cap a les 9. El jet lag es fa notar. M'he posat pantalons llargs. Avui volia visitar uns temples -wat- i cal anar tapat. He agafat una barca fins al Wat Arun, un complex gran i majestuós. Després de voltar, he pres altre cop una barca per creuar el riu cap al Wat Pho. En aquest hi ha un buda estirat impressionant. Fa uns 45 metres de llarg per 15 d'alçada.
Aquest, com al següent temple on he anat estava ple a petar de gent. No en va són dues de les meravelles de Bangkok o això diue. L'altra és el palau i el Wat Pra Kaew, un temple on hi ha un petit buda, de 60 cm, vestit amb una peça d'or. Aquest complex el van restaurant, així com altres temples i arreu veus gent posant, poc a poc pans d'or amb les mans o bé pintant amb pinzellets edificis enormes. Quina feinada!
Després de voltar, he anat a provar un massatge thai. No s'assembla a cap dels que m'han fet altres cops. Aquest és un massatge contundent. Fort. On les pressions arriben a fer mal i de tant en tant es rep algun cop. Ara bé, en acabar quedes ben relaxat.
Ara que ha començat a ploure, serà el moment de començar a buscar lloc per sopar.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada