Ahir al vespre vaig agafar el bus fins a Chiang Mai, un trajecte d'unes 10 hores. La parada de bus està al costat de la carretera i els busos, van parant al voral, salta el conductor i va dient la destinació. De bon matí, quan clarejava, hem començat a veure camps d'arròs i boscos espessos.
Per cert, que si ahir deia que el riu està ben contaminat, també és just dir que la carretera es veu força neta. Res a veure amb aquells llocs que tot ho tiren per la finestra. Aquí no.
Quan he arribat a Chiang Mai he agafat un taxi compartit fins al casc antic, on estic allotjat.
És una casa d'hostes que està molt bé, amb amplis espais compartits.
Només trepitjar l'habitació però, ja m'he canviat i he sortit a córrer. Feia dies que no ho feia i en tenia moltes ganes. Una horeta corrent tot resseguint la muralla, ran de riu i mitja hora més buscant la casa d'hostes. És que no hi ha manera.
Surto, faig uns metres i ja no sé on sóc i mira que a la muntanya, en general m'oriento bé.
Després he tornat i he pres un tuk-tuk per anar al Waroro market. Li he dit al Quirze que, si és veritat que es poden menjar escorpins, com diu la guia, ho provaré. Però res. Només erugues de bambú embossades i no he gosat. Feien una pinta... com d'eruga. Uix!
Avui es veia molta gent de groc, em sembla que celebren quelcom relacionat amb la monarquia, aquell paio que és arreu i que em recorda un xic al Carles II, ja m'enteneu, i no diré res més perquè només faltaria que em posessin a la presó per algú que ni em va ni em ve.
Després amb un altre tuk-tuk he anat a cercar el museu dels insectes. Qui ho sap, potser a la zona de records tenen tapes. Just abans he parat a dinar i mentre dinava, s'ha desfermat la tempesta. Primer pluja suau, però al cap de poc un mar d'aigua i ja no ha parat. Qui ha hagut de parar he estat jo, que xop de dalt a baix, he parat a comprar un paraigües. I he trobat el museu. I resulta que hi ha dos dies de juliol que tanca. Avui i demà. Apa doncs, sense tapes.
Al final he tornat a la casa d'hostes que entre que aquesta nit no he dormit massa, que he anat a córrer i que demà vaig a fer una caminada per la selva, toca descansar. I s'agraeix. Estirat amb un cafè a la sala. I crec que molts hem tingut la mateixa pensada perquè aquí, cada cop hi ha més gent.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada