Avui hem anat amb el Josep i l'Oriol cap al coll de Pimorent. Des d'allà, hem anat cap al pic de la Mina ( 2.683 m. ). Hem pujat per les pistes fins al darrer remuntador i des d'allà, de dret cap al cim. Un cop al cim hem esmorzat i tot seguit, hem pres la cresta que puja cap al coll de la Vinyola. El primer tram sí que hem hagut de fer mans per baixar i pujar rocs, però de seguida, s'arriba a un corriol que va resseguint la carena fins al coll. De fet es puja molt bé, potser millor que anar fins al fons de la vall i pujar de dret, que algun altre cop ho he fet.
Des del coll hem anat direcció oest. Hem fet una altra cresta per assolir una punta que surt de la carena i que queda un xic aïllada. Després, desfent la cresta hem tornat a la carena i hem fet camí cap al pic de la Font negra oriental I ( 2.878 m. ) i després cap al segon. Els núvols anaven creient, però encara no massa. Ens ha semblat però, que la cosa canviaria, així doncs, hem arribat fins al pic de l'Esquella ( 2.785 m. ) i hem fet mitja volta.
Hem tornat cap al coll de la Vinyola, però en comptes de baixar, hem enfilat cap al cim de la Baieta (2.814 m. ) . Seguint la carena, hem encadenat uns quants cims secundaris, els Orriets fins a arribar al pic de la Font Freda ( 2.737 m. ).
Abans d'arribar al cim ens ha rebut un mastí dels Pirineus bordant i amb el pèl eriçat. No se'ns acostava, però anava bordant, tot empenyent-nos cap a les canals. Hem anat resseguint-les fins arribar al cim. De fet, ens allunyava d'un ramat.
Després, des del cim, cercant fites, hem baixat de dret, en un terreny força trempat amb roques i herbes, fent ziga-zagues per aconseguir evitar el desnivell fins al fons de la vall.
Tot baixant hem començat a sentir els primers trons. Ja a baix, quan faltava el darrer sifó per arribar al cotxe, ha començat a ploure. Poc. Però gotes grans. Quan hem arribat i entrat al cotxe, s'ha desfermat la tempesta. Algun llamp, molts trons, gotes grosses i pedres. Déu n'hi do de la que queia. Per sort ja érem a recer.
El cim d'on veníem es veia tot tapat de boira i se sentien trons, amplificats per les muntanyes, espetegar allà dalt. Sort que hem fet mitja volta.
La volta d'avui però, és una volta ben divertida d'una bona talaia.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada