Avui he anat a la selva. A quarts de nou han passat a buscar-me i amb una família hem anat cap al nord, cap a la boscúria. La furgo ens ha deixat a un poblet de monjos i des d'allà hem començat a caminar.
El primer que ens ha demanat el guia és que agaféssim un pal per caminar. Cal?, li he dit i m'ha dit que més que res era per si trobàvem una serp. Per espantar-la. No ho sé pas, l'he agafat un xic escèptic.
El camí era força relliscós, bé, més aviat sender. Les pluges d'ahir ho han deixat tot xop. De fet era un corriol estret enmig d'un bosc frondós. Avui no plovia, però feia xafogor. Molta i la suor ens regalimava cos avall.
Poc després de començar ens ha ensenyat un cau d'una taràntul.la. L'entrada estava coberta de teranyina. Ens ha explicat que de dia no solen sortir i tanquen el cau. Per tant no l'hem vist. Durant el trajecte sí que hem vist força aranyes grans d'altres tipus.
Hem anat seguint el corriol, pujant i baixant enmig d'un bosc tancat, amb molt bambú. Arreu bambú.
Al final hem arribat a un salt d'aigua on ens hem banyat. Després del bany hem dinat. Un arròs que dúiem embolicat amb fulles de plataner i pollastre.
Després de dinar ens hem trobat, ara sí, una taràntul.la al cau, a l'aguait. També aquella planta que toques i es tanca, no recordo el nom i hem menjat diferents fruits que recollia i ens donava, entre ells alvocat.
Hi ha hagut un moment que ha trencat una fulla i fent tocar les parts trencades ha bufat i han sortit bombolles.
Déu n'hi do si ens ha ensenyat coses. També uns bolets que es mengen i que anava recollint fins a omplir una bossa.
Avui teníem un guia xerraire i agradable d'escoltar. Del tema dels nens de la cova ens ha explicat que es veia que moriria una persona, pel número que eren, 13 i perquè els nens havien trencat estalactites i això porta mala sort. Ara, l'esperit del bucejador restarà allà fins que un monjo l'ajudi a marxar.
Cap al final ens ha portat a veure una cova pudenta amb rat-penats.
Hem estat tot el dia a la selva i te n'adones de la força de la natura. A un pas hi havia un arbre caigut al mig del camí i l'hem hagut de voltar per unes formigues vermelles que hi havia. La vegetació ho cobreix tot. Alguns trams el camí es desdibuixava.
Ara, estirat a la zona comuna de la casa d'hostes, amb els ventiladors brunzint, la cervesa fresca al costat i aquell cansament agradable, repasso les imatges d'avui i veig que ha estat un bon dia. He après moltes coses i n'he vist més.
Per veure més fotos cliqueu aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada