dimarts, 31 de juliol del 2018

A la badia de Phang Nga


Aquest matí m'han passat a buscar cap a les set i després de recollir més gent hem anat al port. Allà hem pres un bus que ens ha portat al moll i allà el vaixell. Un vaixell força gran de dos pisos.
Hem salpat direcció a les illes. N'hi ha moltes. Moles calcàries que surten de l'aigua i estan cobertes de vegetació.
Hem navegat durant un parell d'hores. Entre mig hem dinat. Menjar tailandès servit a bord, tot xerrant amb uns o altres.
Al vaixell hi havia indis, tailandesos, uns de Kuwait, del Marroc, de la Xina... una barreja ben divertida.



Poc després de dinar hem arribat a Phang Nga. En aquesta illa hi ha un tros minso de plaja, però la pots voltar un xic, poc, ara bé trepitges el terra cobert de nàcar de les petxines i pots veure l'illot que surt esbelt a un costat. Aquí hi van rodar una pel.lícula del Bond, James Bond.
Després d'aquesta hem anat a una altra, Hon, que s'accedeix en canoa i vas a un parell de coves i per acabar hem anat a una platja de sorra blanca on ens hem banyat. L'aigua és ben calenta. No hi estic pas acostumat.




Un servidor, que va sol i encara que coneix gent no se la juga, ha acabat nedant amb un braç i a l'altra la bossa amb la documentació, el telèfon, la tarja i els sous, no fos que tingués un disgust, alçant la mà com si demanés un taxi. De fet m'he comprat una bossa que m'han dit que es pot enfonsar un metre, però qui és el guapo que se la juga? També un dia em van dir que el menjar picava poc...
Després del bany i rostit com un escamarlà, he tornat cap al vaixell i de nou al port.
Ha estat molt divertit. D'una banda perquè l'indret és preciós i anar en vaixell és agradable. També perquè el que ens feia de guia era molt trempat i sobretot, perquè m'ho passo bé observant a la gent. Som ben curioses les persones...




Per veure més fotos cliqueu aquí.