diumenge, 12 de març del 2017

Aneto ( 3.404 m. )

Aquest cap de setmana hem anat amb el Josep a fer l'Aneto ( 3.404 m. ) amb esquís. El dissabte vàrem arribar cap a quarts de cinc a l'aparcament dels Llanos de l'Hospital ( 1.700 m ). Amb els esquís a l'esquena vàrem pujar per asfalt, uns 500 metres, fins on comencen les pistes d'esquí de fons, a tocar de l'hotel. Aquestes pistes van pel fons de la vall, fins on comença, pràcticament, els Aigualluts, al capdamunt del riu Ésera. A mig camí vàrem enfilar cap al refugi de la Renclusa (2.140 m. ) on hem passat la nit. A les set sopàvem i a les vuit, quart de nou, ja érem al llit a punt per a dormir.
De bon matí, cap a quarts de sis, ens hem llevat i fent un mos ràpid, ens hem calçat els esquís i hem enfilat cap als Portillons, la porta de la glacera de l'Aneto.

Enfilant cap als Portillons

Al fons, l'Aneto
A l'estiu, aquesta pujada està plena de rocs enormes, però ara, a l'hivern, són pales de neu llargues. Amb la foscor es veia una cuca de llum que s'enfilava fent ziga-zagues. No feia massa fred, tot i que en llocs exposats, el vent feia que la sensació tèrmica fos de fred viu. La boira ens ha acompanyat força tros. Sort del GPS del Josep, perquè podíem anar seguint el camí. Tot i això hem acabat arribant per sobre dels Portillons i hem hagut de baixar un xic.
En arribar als Portillons, ens hem tret els esquís per baixar-los, perquè és un pas estret i rocós. A sota, ens els hem calçat de nou, ja fins al coll de Corones. De fet es podia pujar fins més amunt, però el camí principal, s'enfila de dret i semblava que allà potser era un bon lloc per deixar els esquís, ganyipar i deixar les motxilles. Des de Corones es pren una pala que poc a poc es va enfilant fins que pren una inclinació força gran. El darrer tram, fins a sortir a la darrera pala del cim, fas escaleta amunt, sense fer "S" enmig de rocam. Gairebé a dalt, hem deixat els piolets, per encarar el pas de Mahoma.

Sortint de la canal
Pas de Mahoma i cim al fons
 Aquest pas és un pas entre roques, curt i exposat. A banda i banda hi ha timba, però té bones preses. L'hem fet força bé, tot i que potser no estem massa acostumats a moure'ns entre pedres amb els grampons posats, fins al cim.
A dalt, el sol lluïa. Sota nostre núvols i només els pics més alts sobresortien, tot i que les ventades, aclarien de tant en tant la panoràmica.

Al cim
De baixada hem anat cap a la Punta Oliveras ( 3.298 m. ). De fet la baixada fàcil era cap aquí, cap al collet i només ens restava pujar fins al cim.

Foto feta des de la Punta Oliveras amb l'Aneto al fons.
Un cop feta la punta hem baixat fins al coll de Corones i ens hem calçat els esquís per baixar cap a Aigualluts. Recte avall.

Deixant l'Aneto i arribant als Aigualluts
La neu estava fantàstica. La millor d'aquesta temporada, si més no les primeres pales. Quan hem anat perdent alçada, aleshores ja hem trobat algun tram de neu més crosta.
Hem baixat fins al fons de la vall i des d'allà, cap a les pistes d'esquí de fons i el cotxe.
Aquest cap de setmana ha estat bé, molt bé. Una molt bona sortida.

Per veure totes les fotos cliqueu aquí.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Enhorabona. Els que hem fet l'Aneto a l'estiu valorem l'esforç i el valor dels que el feu a l'hivern.

Pilar ha dit...

Meravellos. La natura ens fa uns regals preciosos. Felicitats.

Pilar ha dit...

Meravellos. La natura ens fa uns regals preciosos. Felicitats.

Sergi ha dit...

Sí, la sensació allà, enmig d'aquells cims és impressionant, et sents, encara que sembli estrany, petit i gran a l'hora. La diferència amb l'estiu és que aquell rocam no hi és i els genolls pateixen menys... té altres dificultats, però per aquesta banda és una sort...