La secretària d'Organització del PSOE, Leire Pajín, ha indicat que és sobre el "nostre estatut " sobre el qual el Tribunal Constitucional decideix, per la qual cosa confia que emeti " una bona sentència", mentre ha retret al PP les seves ganes de dividir amb aquest afer.
Després d'aquestes declaracions, cal dir res més sobre l'Estatut???
I jo que em pensava que l'estatut era dels catalans, redactat pels partits catalans a través d'una reflexió de país i referendat pel poble de Catalunya... Santa Innocència!
És d'ells? Doncs que se'l quedin. Per nosaltres, la Carta de Llibertat.
dilluns, 30 de novembre del 2009
dissabte, 28 de novembre del 2009
Més que un club
Es discuteix darrerament de si està bé el posicionament , expressat en la persona de Joan Laporta, del Barça.
Uns diuen que no s'hauria d'involucrar en política essent el president d'una entitat esportiva, d'altres que no representa a tothom qui segueix el club.
Personalment crec que el problema és que els descol·loca. Quan hi havia el senyor Burns ( diguem-n'hi Gaspar ), era fàcil de predir les seves decisions però ara, els fa trontollar. No segueix l'estel·la estatal dels seus darrers predecessors.
El Barça té un gran poder mediàtic i es mou en un espai nacional que els és difícil de combatre. Cadascú, lògicament, intenta portar la batalla al seu terreny i desactivar d'aquesta manera, els avantatges que pugui tenir el rival per tal de vèncer.
En el cas del Barça, com que té una massa social molt àmplia i sobre els seus postulats els polítics no s'hi poden immiscir, car és una entitat, ataquen la separació de funcions.
En aquest cas sí que interessa no barrejar política i esport. Diuen, argumenten alguns, que barcelonistes de fora no estarien d'acord amb els postulats i addueixen a aquests per mantenir la insipidesa política, però no tenen en compte que el Barça el fa la gent de casa i els de fora s'afegeixen a un projecte complert.
Lligant naps i cols, si Catalunya vol competir internacionalment, encara que sigui esportivament, no podrà, perquè políticament no està bé que la part ( segons ells ) s'enfronti al tot ( segueixen ells ). Aquí no valdran motius esportius o arguments ociosos, es recorrerà a arguments polítics per negar-ne l'existència.
Així doncs, els mateixos arguments s'usaran segons els interessos o l'objecte de debat. Després reclamaran acatar i obeir les regles del joc, però no ens explicaran que és un joc que n'han confegit les regles. A més a més, els jutges d'aquestes regles en són ells mateixos, per tant, amb la tela que tenim, millor que el Barça i el seu president surtin amb estirabots allà on els cou, que acotar el cap mansament i així potser, a la llarga o tot serà política o tot serà esport.
Les coses clares i la xocolata espessa.
Uns diuen que no s'hauria d'involucrar en política essent el president d'una entitat esportiva, d'altres que no representa a tothom qui segueix el club.
Personalment crec que el problema és que els descol·loca. Quan hi havia el senyor Burns ( diguem-n'hi Gaspar ), era fàcil de predir les seves decisions però ara, els fa trontollar. No segueix l'estel·la estatal dels seus darrers predecessors.
El Barça té un gran poder mediàtic i es mou en un espai nacional que els és difícil de combatre. Cadascú, lògicament, intenta portar la batalla al seu terreny i desactivar d'aquesta manera, els avantatges que pugui tenir el rival per tal de vèncer.
En el cas del Barça, com que té una massa social molt àmplia i sobre els seus postulats els polítics no s'hi poden immiscir, car és una entitat, ataquen la separació de funcions.
En aquest cas sí que interessa no barrejar política i esport. Diuen, argumenten alguns, que barcelonistes de fora no estarien d'acord amb els postulats i addueixen a aquests per mantenir la insipidesa política, però no tenen en compte que el Barça el fa la gent de casa i els de fora s'afegeixen a un projecte complert.
Lligant naps i cols, si Catalunya vol competir internacionalment, encara que sigui esportivament, no podrà, perquè políticament no està bé que la part ( segons ells ) s'enfronti al tot ( segueixen ells ). Aquí no valdran motius esportius o arguments ociosos, es recorrerà a arguments polítics per negar-ne l'existència.
Així doncs, els mateixos arguments s'usaran segons els interessos o l'objecte de debat. Després reclamaran acatar i obeir les regles del joc, però no ens explicaran que és un joc que n'han confegit les regles. A més a més, els jutges d'aquestes regles en són ells mateixos, per tant, amb la tela que tenim, millor que el Barça i el seu president surtin amb estirabots allà on els cou, que acotar el cap mansament i així potser, a la llarga o tot serà política o tot serà esport.
Les coses clares i la xocolata espessa.
divendres, 27 de novembre del 2009
Matemàtiques en vertical
Introducció
Treballar verticalment vol dir treballar amb diferents nivells alhora. Això té aspectes molt positius: treball cooperatiu, col·laboració entre infants, autonomia, multiplicitat d'estímuls, diversitat de continguts, models variats, models lingüístics, però en té algun de negatiu, sobretot per la percepció del/la mestre/a ja que és una complicació de la feina, doncs cal tenir molt present els objectius específics establerts i alhora gestionar la diversitat.
És possible treballar verticalment les matemàtiques?
Jo primer respondria si les classes d’un nivell són homogènies. Si la resposta és no, i per tant en una classe d'un nivell tenim diversitat i la treballem, també hem de poder fer-ho amb diferents nivells. El què canviarà seran els continguts, caldrà valorar-los a llarg termini. I també la percepció que tenim de la feina que fem. Cal no tenir por de perdre el temps, ja que l’aprenentatge dels infants ve per molts canals i de moltes maneres.
Les condicions bàsiques per treballar verticalment podrien ser
- Organització de l'espai. La disposició de la classe ens determinarà quin tarannà donem a la feina. Si tenim les taules disposades de cara a la pissarra la interacció serà mestre alumne, unidireccional, mentre que si les disposem en forma de grups de quatre, per exemple, la interacció serà multidireccional, amb el mestre i amb els companys. També és cert que això comportarà més moviment i alhora un treball més cooperatiu.
- Organització del temps. Per tal de maximitzar recursos hem de tenir present que en una sessió es poden fer vàries tasques. Per exemple, mentre es treballa en grup un concepte ( es prepara el mercat ), d'un en un poden anar aprofundint sobre el què es treballa a l'ordinador.
- Organització dels continguts. Els continguts s’observen a final de cicle i de manera més genèrica a final d'etapa educativa. La majoria dels continguts no tenen una relació directa amb un nivell, és a dir, que si les multiplicacions s’introdueixen a cicle mitjà ( CM2) no vol dir que no s’hagin vist o intuït abans i per tant es pot treballar el concepte.
- Agrupaments. A l’hora de fer els grups podem optar per treballar per grups homogenis o bé heterogenis. Ara bé, ja dins del mateix nivell els grups són heterogenis i per tant, l’únic que varia és l’etiqueta que li posem.
Cal tenir moments també per a fer treball individual.
- Diversitat de recursos. Tant pel què fa a recursos materials com pel què fa a propostes d’activitats.
Activitats proposades
CÀLCUL I NUMERACIÓ
- Treball sistemàtic ( racons, hora setmanal... )- Bingo matemàtic amb resultats d'operacions- Parades de Sant Jordi ( sumar articles, preus, %, restar per beneficis... )- Preparar recepta per cuinar pastissos ( Calcular quantitats per X persones )- Càlcul mental- Dòminos de nombres- Construcció taules de multiplicar - Curses de daus ( suma, multiplicació donant daus segons nivell... )- Paper doblegat per anar obtenint fraccions.- El mercat. Muntar un mercat amb diferents embolcalls i preus i vendre... -REGLETS- Minicòmputer de Papy-Àbac, calculadora...- Memorització- Regle numeració
MESURA
- Antropometria. Primer ens mesurem i després mesurem a partir del nostre cos. - El temps. Ordenar dates de caducitat.- Comptar diners. De colònies, sortides...- Marcar recorreguts a l'escola i prendre'n les distàncies de diferents maneres ( Antropomètric, metre, cinta mètrica.- Mesura d'angles- Prendre mesures pati escola. Marcar terrenys de joc- Mesura distàncies de colònies, sortides sobre el mapa.- Cuinar un pastís- Paper vegetal i quadres per àrees. - Estació meteorològica- Mesures de quantitats d'aigua, temps,...
GEOMETRIA
- Distribució de l'aula- Classificació de diferents cossos o figures planes ( Els cossos dependrà de què volem treballar )- Mesurador d'angles- Tipus de rectes- Plànols a partir de capses.- Ús del diccionari per anomenar- Volums- Còncaves i convexes
PROBLEMES
- Preus colònies- Càlcul mental- Jocs comercialitzats -Enigmes matemàtics- Targes de problemes- L'oca matemàtica- Jocs de cartes
ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
- Jocs de daus- Experièncis viscudes- Dades familiars- Dades de la classe, escola, poble...- Gràfiques amb dades- Estació meteorològica
Recursos
- Caixa matemàtica : Cintes mètriques, reglets, figures geomètriques, cordills, dòminos, daus variats ( blancs, normals, diferents mesures, dotze cares... ), tangram, cartes, cigrons, cinta aïllant de colors variats, cinta de paper, cartes amb taules de multiplicar, fitxes de problemes, ...
- Materials dels centres pedagògics. Un exemple, al Bages,
http://www.xtec.cat/crp-bages/html/maletes/maletes.html
- Per als mestres:
Toomates,
xtec.cat,
edu365,
Jocs comercials http://www.lapcra.org/
http://acte.xtec.cat/~scapella/formiga9/index1.htm
Treballar verticalment vol dir treballar amb diferents nivells alhora. Això té aspectes molt positius: treball cooperatiu, col·laboració entre infants, autonomia, multiplicitat d'estímuls, diversitat de continguts, models variats, models lingüístics, però en té algun de negatiu, sobretot per la percepció del/la mestre/a ja que és una complicació de la feina, doncs cal tenir molt present els objectius específics establerts i alhora gestionar la diversitat.
És possible treballar verticalment les matemàtiques?
Jo primer respondria si les classes d’un nivell són homogènies. Si la resposta és no, i per tant en una classe d'un nivell tenim diversitat i la treballem, també hem de poder fer-ho amb diferents nivells. El què canviarà seran els continguts, caldrà valorar-los a llarg termini. I també la percepció que tenim de la feina que fem. Cal no tenir por de perdre el temps, ja que l’aprenentatge dels infants ve per molts canals i de moltes maneres.
Les condicions bàsiques per treballar verticalment podrien ser
- Organització de l'espai. La disposició de la classe ens determinarà quin tarannà donem a la feina. Si tenim les taules disposades de cara a la pissarra la interacció serà mestre alumne, unidireccional, mentre que si les disposem en forma de grups de quatre, per exemple, la interacció serà multidireccional, amb el mestre i amb els companys. També és cert que això comportarà més moviment i alhora un treball més cooperatiu.
- Organització del temps. Per tal de maximitzar recursos hem de tenir present que en una sessió es poden fer vàries tasques. Per exemple, mentre es treballa en grup un concepte ( es prepara el mercat ), d'un en un poden anar aprofundint sobre el què es treballa a l'ordinador.
- Organització dels continguts. Els continguts s’observen a final de cicle i de manera més genèrica a final d'etapa educativa. La majoria dels continguts no tenen una relació directa amb un nivell, és a dir, que si les multiplicacions s’introdueixen a cicle mitjà ( CM2) no vol dir que no s’hagin vist o intuït abans i per tant es pot treballar el concepte.
- Agrupaments. A l’hora de fer els grups podem optar per treballar per grups homogenis o bé heterogenis. Ara bé, ja dins del mateix nivell els grups són heterogenis i per tant, l’únic que varia és l’etiqueta que li posem.
Cal tenir moments també per a fer treball individual.
- Diversitat de recursos. Tant pel què fa a recursos materials com pel què fa a propostes d’activitats.
Activitats proposades
CÀLCUL I NUMERACIÓ
- Treball sistemàtic ( racons, hora setmanal... )- Bingo matemàtic amb resultats d'operacions- Parades de Sant Jordi ( sumar articles, preus, %, restar per beneficis... )- Preparar recepta per cuinar pastissos ( Calcular quantitats per X persones )- Càlcul mental- Dòminos de nombres- Construcció taules de multiplicar - Curses de daus ( suma, multiplicació donant daus segons nivell... )- Paper doblegat per anar obtenint fraccions.- El mercat. Muntar un mercat amb diferents embolcalls i preus i vendre... -REGLETS- Minicòmputer de Papy-Àbac, calculadora...- Memorització- Regle numeració
MESURA
- Antropometria. Primer ens mesurem i després mesurem a partir del nostre cos. - El temps. Ordenar dates de caducitat.- Comptar diners. De colònies, sortides...- Marcar recorreguts a l'escola i prendre'n les distàncies de diferents maneres ( Antropomètric, metre, cinta mètrica.- Mesura d'angles- Prendre mesures pati escola. Marcar terrenys de joc- Mesura distàncies de colònies, sortides sobre el mapa.- Cuinar un pastís- Paper vegetal i quadres per àrees. - Estació meteorològica- Mesures de quantitats d'aigua, temps,...
GEOMETRIA
- Distribució de l'aula- Classificació de diferents cossos o figures planes ( Els cossos dependrà de què volem treballar )- Mesurador d'angles- Tipus de rectes- Plànols a partir de capses.- Ús del diccionari per anomenar- Volums- Còncaves i convexes
PROBLEMES
- Preus colònies- Càlcul mental- Jocs comercialitzats -Enigmes matemàtics- Targes de problemes- L'oca matemàtica- Jocs de cartes
ESTADÍSTICA I PROBABILITAT
- Jocs de daus- Experièncis viscudes- Dades familiars- Dades de la classe, escola, poble...- Gràfiques amb dades- Estació meteorològica
Recursos
- Caixa matemàtica : Cintes mètriques, reglets, figures geomètriques, cordills, dòminos, daus variats ( blancs, normals, diferents mesures, dotze cares... ), tangram, cartes, cigrons, cinta aïllant de colors variats, cinta de paper, cartes amb taules de multiplicar, fitxes de problemes, ...
- Materials dels centres pedagògics. Un exemple, al Bages,
http://www.xtec.cat/crp-bages/html/maletes/maletes.html
- Per als mestres:
Toomates,
xtec.cat,
edu365,
Jocs comercials http://www.lapcra.org/
http://acte.xtec.cat/~scapella/formiga9/index1.htm
En aquests enllaços trobareu diferents activitats d'ensenyament aprenentatge:
Activitats de matemàtiques III
Que acceptin pop com a animal de companyia...
Ben galdosa ha quedat la nena de papà. Volia sortir a la foto i la veritat, posant-la al costat d'un somalí emmanillat destacaria la seva bona figura post-mamà, digne d'una alimentació mai mancada i unes cures generoses, mentre el noi, - moment per a la demagògia - presentaria un aspecte raonable després d'haver mancat no pocs àpats i viscut moltes batalles.
Ara bé, no entrarem tampoc en debats de rescats, ja es veu que segons quan és lícit abonar - tipus peatges catalans - el preu reclamat, ni en afanys de protagonisme bèl·lic de la ministra, sinó el perquè de les llagrimoses imatges de familiars i d'una premsa bolcada a un segrest injustificable, atacant pràcticament tot Somàlia, sense preguntes, sense rascar per veure'n què hi ha a sota. Són tant dolents? Segur? Pirates? Qui són els pirates?
Un article deixa ben retratats aquests buscadors de la veritat i justícia dins d'un plat de sopa. Potser em queda lluny i la veritat, no em preocuparia gaire, si no fos perquè s'entesten a mantenir-me dins d'aquesta maquinària estatal i per tant me'n fan corresponsable.
Caldria començar a entonar el mea culpa, caldria que l'estat acceptés també les regles de joc que li són desfavorables, no només en la pesca sinó també amb els drets reconeguts internacionalment, com és els de les Nacions Unides.
Ara bé, no entrarem tampoc en debats de rescats, ja es veu que segons quan és lícit abonar - tipus peatges catalans - el preu reclamat, ni en afanys de protagonisme bèl·lic de la ministra, sinó el perquè de les llagrimoses imatges de familiars i d'una premsa bolcada a un segrest injustificable, atacant pràcticament tot Somàlia, sense preguntes, sense rascar per veure'n què hi ha a sota. Són tant dolents? Segur? Pirates? Qui són els pirates?
Un article deixa ben retratats aquests buscadors de la veritat i justícia dins d'un plat de sopa. Potser em queda lluny i la veritat, no em preocuparia gaire, si no fos perquè s'entesten a mantenir-me dins d'aquesta maquinària estatal i per tant me'n fan corresponsable.
Caldria començar a entonar el mea culpa, caldria que l'estat acceptés també les regles de joc que li són desfavorables, no només en la pesca sinó també amb els drets reconeguts internacionalment, com és els de les Nacions Unides.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Rebent de totes bandes
Sóc crític amb TV3, doncs crec que hauria de ser més de país i sembla que cada cop va a menys. Tot i això no li negaré el poder que té i no li negaré tampoc, la feina que fa.
Segurament fa més per la normalització del català, passant uns bons dibuixos o una sèrie enganxosa, que qualsevol campanya del Departament de Política Lingüística. I a sobre arreu dels Països Catalans, sí senyor.
Aquest virtut és alhora el seu taló d'Aquil·les. Per aquesta feina, per aquesta capacitat d'agermanar pobles al davant d'una pantalla, estats i en especial nacionalistes espanyols o francesos, engeguen croades per fer-la callar.
Anihilant-la, pretenent anihilar aquesta realitat plasmable d'història comuna, de pobles germans.
D'una banda a la Catalunya Nord, que aprofitant l'arribada de la TDT, finalment aconseguiran allò que no aconseguiren amb la digital, que desaparegui el català de les seves ones, excepte, això sí, a l'hora setmanal de la televisió francesa, valgui per conservar com a folklore.
Per altra banda al País Valencià, sí, PAÍS VALENCIÀ en majúscules, i a qui li piqui, que es rasqui. Allà, els mateixos que defensen el bilingüisme al principat, per allò d'imposar subtilment la llengua forta sobre la feble, neguen el suport a una llengua perquè es marceixi a les seves terres, impedint que el senyal de TV3 arribi a València, impedint així el bilingüisme a casa.
I la darrera, a la Franja, també per l'apagada analògica. Si els anirà de bé això de la modernitat.
Subtilment van tancant fronts. Van fent callar allò que és català, com feren els maleïts Felips, que dividiren per vèncer, canviant terres catalanes per una pau seva, amb la ferma voluntat d'afeblir el sentiment de país.
Ara però, la divisió ve a partir d'erosionar a nivell lingüístic. Un cop es trenqui aquest nexe, potser serà més difícil defensar la realitat dels Països Catalans i així, serem assimilats, absorbits, païts i com no, finalment cagats.
Segurament fa més per la normalització del català, passant uns bons dibuixos o una sèrie enganxosa, que qualsevol campanya del Departament de Política Lingüística. I a sobre arreu dels Països Catalans, sí senyor.
Aquest virtut és alhora el seu taló d'Aquil·les. Per aquesta feina, per aquesta capacitat d'agermanar pobles al davant d'una pantalla, estats i en especial nacionalistes espanyols o francesos, engeguen croades per fer-la callar.
Anihilant-la, pretenent anihilar aquesta realitat plasmable d'història comuna, de pobles germans.
D'una banda a la Catalunya Nord, que aprofitant l'arribada de la TDT, finalment aconseguiran allò que no aconseguiren amb la digital, que desaparegui el català de les seves ones, excepte, això sí, a l'hora setmanal de la televisió francesa, valgui per conservar com a folklore.
Per altra banda al País Valencià, sí, PAÍS VALENCIÀ en majúscules, i a qui li piqui, que es rasqui. Allà, els mateixos que defensen el bilingüisme al principat, per allò d'imposar subtilment la llengua forta sobre la feble, neguen el suport a una llengua perquè es marceixi a les seves terres, impedint que el senyal de TV3 arribi a València, impedint així el bilingüisme a casa.
I la darrera, a la Franja, també per l'apagada analògica. Si els anirà de bé això de la modernitat.
Subtilment van tancant fronts. Van fent callar allò que és català, com feren els maleïts Felips, que dividiren per vèncer, canviant terres catalanes per una pau seva, amb la ferma voluntat d'afeblir el sentiment de país.
Ara però, la divisió ve a partir d'erosionar a nivell lingüístic. Un cop es trenqui aquest nexe, potser serà més difícil defensar la realitat dels Països Catalans i així, serem assimilats, absorbits, païts i com no, finalment cagats.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Activitats de matemàtiques
Fitxes d'activitats
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i problemes
Material.
Fitxes de càlcul de diferents nivells. Fitxes de problemes, calculadores.
Agrupament.
Treball individual
Durada.
Durant tot el curs, cada setmana una estona.
Desenvolupament.
En un classificador hi ha fitxes de càlcul ordenades per dificultat. En un altre apartat hi pot haver fitxes de problemes. Cada infant agafa una fitxa de càlcul i la fa. Un cop acabada l'ensenya al /la mestre/a i aquest hi dóna un cop d'ull. Si està ben operat en general, podrà dir-li que ho corregeixi amb calculadora. Si hi ha errors que denoten que no ha entès l'operació, caldrà que la refaci després d'haver-li explicat de nou. Quan l'acaben, agafen una de problemes i així successivament. Paral·lelament poden anar-se posant als ordinadors per a fer treball de càlcul i problemes a l'ordinador.
Treball vertical.
Tot i ser un treball individual, va bé que puguin parlar i ajudar-se, ja que quan tenen dubtes sovint consulten al company i aquest a l'ajudar-lo, TAMBÉ està treballant matemàtiques, consolidant un coneixement.
TIC: Jclic: Càlcul mental del Quinzet, Algorisme de la divisió, Multiplica- multiplica, sèries d'operacions...
D'altres: http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/joc_operacions/joc_operacions.html
http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/maquina_calcular/maquinaCalcular.html
Càlcul mental
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul i Problemes
Material.
Graella de respostes o full en blanc per respondre, dossier amb problemes
Agrupament.
Individual
Durada.
Durant tot el curs periòdicament
Desenvolupament.
El mestre passarà el dossier a un infant que llegirà, primer en veu baixa per a ell i després dos cops en veu alta un problema. Quan els infants ja han respost, giren el full o ho tapen. Es passa el dossier a un altre infant i es torna. Es poden fer 5 o 10 problemes. La correcció després es fa en veu alta i per torns.
Treball vertical.
Si bé estan seriats per a un determinat nivell, cada problema es pot fer per diferents nivells, ja abasten una franja molt ampla.
TIC: Problemes del Quinzet http://www.xtec.es/~aporta1/mates/mates1.htm
Temporització: Setmanalment
BLOC MATEMÀTIC. Mesura i càlcul
Material.
Atles, plànols, cordills, metres, regles.
Agrupament.
Per parelles o grups de tres.
Durada.
A partir d'una sessió i es pot anar fent a les diferents sortides.
Desenvolupament.
Un cop s'ha determinat on s'anirà d'excursió o de colònies es mesurarà la distància sobre plànol a aquests indrets. Després es podrà fer la conversió utilitzant l'escala.
Treball vertical.
Fer ús de l'escala requereix un grau de coneixement de les quantitats i el càlcul, però es poden fer comparacions amb distàncies conegudes i a partir de comparar-ho veure'n la relació. També es pot fer abans dins del poble, marcar un recorregut, calcular-ne la distància i després comprovar-ho al lloc.
TIC: http://www.icc.es/web/content/ca/index.html
Temporització: Abans de cada sortida
BLOC MATEMÀTIC. Mesura, càlcul, probabilitat i estadística.
Material.
Termòmetre, pluviòmetre, anemòmetre, baròmetre, cartolina, fulls de gràfiques.
Agrupament.
Grups de quatre
Durada.
A partir de dues sessions i tot el curs.
Desenvolupament.
Podem tenir tots els aparells o només un o dos... A la primera sessió ens familiaritzarem amb ells amb tot el grup classe. Podem fer diferents activitats per a conèixer com funcionen, tot i que estaria bé que ho descobrissin sols a partir de l'experimentació. Un cop sabem com funciona cada aparell, confegirem una graella d'observació, cada grup la seva i una per classe on cada dia s'anotaran les dades. A final de setmana o del mes es pot representar gràficament l'evolució de cada dada i fer previsions.
Treball vertical.
Bàsicament tots els infants poden llegir les dades i anotar-les, després podrem determinar la tasca de cadascú, segons el nivell, de què se'n fa amb les dades. Pot introduir-se l'excel per tal d'anotar les dades.
TIC: Programa Excel.
Temporització: Setmanalment / Quinzenalment
Jocs comercialitzats.
BLOC MATEMÀTIC. Problemes, càlcul, estadística.
Material.
Diferents tipus de joc. Possibles jocs:
- Awalé
- Rummi classic
- Sortilegis
- Escacs
- Marcar requadres
- Jocs de cartes: el 15, el 7 i mig, parelles...
- Master mind
- Nim
- Joc de l'oca
- Parxís
Agrupament.
Dependrà del joc
Durada.
Pot fer-se setmanalment
Desenvolupament.
Hi ha diferents jocs de taula que poden servir per a treballar molts aspectes i de manera lúdica. A més a més les franges d'edat que abracen són amples i són molt recomanables per a treballar diferents nivells.
Treball vertical.
TIC: http://www.xtec.cat/crp-bages/html/maletes/maletes_mates.htm
Parades de Sant Jordi, viatge de final de curs...
BLOC MATEMÀTIC: Càlcul - Problemes
Material.
Allò que es vendrà, calculadora.
Agrupament.
Individual o per parelles.
Durada:
D'una a dues sessions a més de les que es necessiten per a vendre.
Desenvolupament:
Quan per Sant Jordi es fa la parada, aquesta activitat està molt bé que la portin els mateixos infants. Un cop arriben els materials per a vendre a l'escola, caldrà fer un llistat del nombre de materials a vendre, classificant-ho, marcant els preus reals i sumant tot el què val. Després s'haura d'afegir una quantitat que seran els guanys i finalment veure'n el benefici. També és important que els infants puguin tocar, comptar fent piles de diners i amb tota llibertat.
Treball vertical.
Es pot fer de vàries maneres. Una és repartir la feina segons la dificultat. Uns comptaran articles, sumaran els preus que hi ha marcats, si hi ha roses multiplicaran i d'altres podran comptar, per exemple el % a afegir de preu. A l'hora de comptar els diners que hi ha, tots els nens i nenes ho haurienn d'anar fent. O bé tots fan el mateix però els infants més petits poden usar la calculadora per a fer les operacions més complexes, treballant amb un company més gran i comprovant el resultat.
TIC: http://www.edu365.cat/euro/botigues9.htm
http://www.educalia.org/externs/euroclik/c/compra_joc.html
Temporització: Anualment
BLOC MATEMÀTIC. Càlcul - Mesura
Material.
Ingredients per a cuinar, estris de cuina.
Agrupament.
Per grups de quatre persones.
Durada.
4 sessions.
Desenvolupament. A la primera sessió es treballa sobre el procediment de fer un pastís, els passos a fer, què es necessita. A les dues següents sessions es treballa sobre la recepta del pastís. Aquest es pot fer per a cada festa. A partir de diferents receptes que hauran portat els nens i nenes ( se'ls haurà avisat abans ) se'n escollirà una entre tots. Un cop escollida, caldrà primer de tot passar els ingredients que estan per a quatre persones, en general, a la classe. Hi ha grups que els és més fàcil primer calcular per a una persona i després per a la classe i d'altres ho fan directament. Un cop s'ha esbrinat quina quantitat de cada s'haurà de portar, els mateixos nens hauran de plantejar com es repartirà per a tota la classe i cada grup s'haurà de repartir el material de cuina necessari. La tercera sessió és la de cuina, mesurant quantitats i anar seguint unes instruccions.
Treball vertical.
Possiblement la variació més gran serà en l'ajut que donarem als infants. Les pistes seran més o menys explícites segons el nivell on estan.
TIC: Recerca de receptes. http://www.lesmevesreceptes.com/receptes
http://www.guardia.cat/cuina/index.html
Temporització: Trimestralment
Subscriure's a:
Missatges (Atom)