Des d'allà, amb marques grogues, marxa un corriol que volta els llacs i en un punt determinat es desvia cap al Carlit.
Hem anat cap al llac de Comosa i després cap al Negre. N'hem passat algun més fins que hem arribat al fons de la vall, on es pren el corriol que flanqueja la muntanya per anar-se enfilant cap al Carlit.
Puja progressivament, sobre un terreny rocós i pelat, esquitxat de llacs per arreu i amb alguns arbres escadussers.
Hem pres el corriol que anava pujant fins al coll on hem fet una petita grimpada, per sòl rocós i fàcil, fins al cim.
Hem anat trobant gent, bastanta, tot i que a la tornada ja ens hem trobat amb la marabunta. Gentada que anava a fer cim.
Un cop a la vall, hem pres el camí que acaba la volta als llacs, per poder fer una volta circular, veient la majoria dels llacs i no repetir camí.
A cada llac, a cada revolt, a cada raconada, hem anat trobant gent. Molta. Tot i això no desmillora el cim. És un cim preciós. Avui el cel estava enteranyinat i feia un xic de vent, fent que fos una sortida ben agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada