Hem pres la pista marcada com a GR, que voreja Montserrat, direcció a la Cadireta, roca Foradada. Abans d'arribar-hi ja hem pres el PR que va al refugi Vicenç Barbé. Un corriol net i ben fresat que es va enfilant cap a la zona d'Agulles. A la roca de la Gran Portella hem deixat el PR i hem pres un corriol, marcat amb marques vermelles, que guanya més alçada i segueix les agulles d'aprop.
Poc després de prendre el corriol ja ens hem trobat la primera corda fixa. Una corda nuada que ens ha ajudat a superar uns quatre metres de desnivell. Després, grimpant hem acabat de pujar per trobar de nou el corriol.
Fent ziga-zagues, travessant torrents, hem anat resseguint el camí fins a l'agulla de l'Arbret. Aquesta fa anys que el Josep m'hi va portar i la vàrem escalar. És una zona molt bonica. A una banda la pedra conglomerada de les agulles que s'alcen sobre els nostres caps i que es perden metres amunt i a l'altra, uns boscos d'alzines de terres pelats i sorrencs que ara són plans, ara tenen desnivell marcant les torrenteres.
Passada l'agulla i amb d'altres trams amb cordes, hem arribat al Portell estret. Un dels passos que ajuden a creuar d'una banda a l'altra de la muntanya. Hi ha pocs passos fàcils per creuar d'un vessant a l'altre de Montserrat i aquest n'és un. Des del coll, baixa un corriol estret i fent giragonses que arriba al GR i que porta de nou a la cadireta.
Hem passat per sota d'aquesta i després, fins a l'aparcament.
Aquí ens hem creuat caminant amb un grup singular. Un grup de dones disfressades amb teles, portant un estri per deixar fum, encens crec, pel GR i amb cara orgàsmica. Algunes les coneixia de Talamanca, tot i que en el trànsit en què es trobaven no sé ni si m'han vist, altres sí. Una secta com qualsevol altra, digues-n'hi opus o x.
Tot i que és una sortida que ja havia fet, m'agrada molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada