Hem sortit cap a quarts de nou i cap a les deu ja hem aparcat a tocar de la Font Freda ( 1.680 m.). De d'allà surt un camí que va pujant, ran de torrent, cap al cim. El primer tram és pedregós, pel bosc, però al cap d'una estona aquest s'obre a un espai obert, sense arbres, només amb una catifa d'herba que puja de manera directa fins a l'altiplà.
Hem anat pujant fins al capdamunt. A dalt, un prat verd, planer, constant, ens menava cap al darrer resalt fins al cim. Entremig hi ha el refugi, envoltat de turons. Avui estava ple de vaques i ovelles, a més de gent.
Hem pres el corriol que puja fins el cim i en poc, hem arribat a la Gallina Pelada. Després de gaudir uns moments de les vistes, Puigmal al fons, a tocar el Pedraforca i el Cadí, més lluny el Carlit, hem baixat un xic cap a les Roques Blanques.
Està a prop i s'hi arriba seguint la carena pedregosa que talla els vessants. Allà hem esmorzat arrecerats del vent i després, desfent camí, hem tornat fins a la Gallina Pelada, hem baixat un xic i sense arribar al refugi ens hem desviat per la carena cap a el Ferrús.
Hem anat carenejant, direcció a la Creu de Ferro, encara que no hi hem arribat, gaudint d'unes vistes esplèndides, aquest cop de Montserrat i la Mola, a més de Rasos de Peguera.
Un cop fet el turó d'Ensija, hem baixat de nou cap al torrent de la Font Freda per anar al cotxe.
Ha estat una sortida ben bonica, en un dia clar i assolellat, ventat a la carena però un cop perdies alçada ben arrecerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada