Avui he anat amb la Montse a fer el Puigllançada ( 2.409 m. ). Feia temps que no el feia, de fet, anys. La primera idea era anar a fer el Pedrons, però en aquella zona, el risc d'allaus era de quatre sobre cinc. De fet, arreu marcava entre tres i quatre i per tant, hem anat al més segur. Fer un cim que gran part del recorregut es fa per pistes o a tocar i així, t'estalvies sorpreses. La veritat és que es veien força plaques de neu ventades.
Hem anat en cotxe fins a l'aparcament dels Alabaus ( 1.809 m. ) i des d'allà hem enfilat cap al cim. Tot el recorregut es fa per cara sud i, la veritat, estava bastant pelat, excepte a tocar de pistes i a dalt de tot. La neu era força glaçada. Ens hem trobat força gent, esquiadors de muntanya, gent amb grampons i amb raquetes, ja que és un cim fàcil i segur, d'aquells que sempre tens com a alternativa.
Les vistes des del cim però, valien bé la pujada, un gran mirador per a una bona sortida.
Ara, tot i la senzillesa del cim, he de dir que fer qualsevol cosa a la muntanya em fa feliç. Gaudeixo i tot i ser un sentiment eteri, impalpable, allà esdevé físic. Material. I tot el meu cos capta aquesta felicitat com quelcom viu, que es percep i pujo amb un gran somriue i notant aquest estat. Alegre, amb un somriure d'enze ben ampli dibuixat al rostre.
2 comentaris:
Desconeixia aquesta muntanya i em sembla molt interessant! Sembla assequible, fins i tot a l'hibern, de manera que me l'apunto, que darrerament ens manquen idees!
Sí. I de fàcil accés amb cotxe.
Publica un comentari a l'entrada