Per exemple avui tenia quelcom de programat, quelcom a fer a la tarda, però veient que no plovia, veient que la riera a tocar de l'escola baixava a vessar, m'ha semblat que era més educatiu, si em permeteu l'expressió, més significatiu, sortir a veure la riera que quedar-nos a la classe. Perquè potser, la millor manera d'aprendre és aprofitar les ocasions, anant amb els ulls ben oberts i treure el suc de tot allò que ens envolta i de fet, hem acabat anant a buscar salamandres i parlant de mil i un temes. De salamandres, no n'hem trobat, però en el camí hem trobat força coses. És allò tan vell que l'important no és arribar a Ítaca sinó que el camí sigui llarg.
Hem vist des d'algunes flors que surten ara a l'inici de primavera, les Prímules o bé la Calabruixa, a com les gotes, sobre les fulles, queden disperses, però si dobleguem amb suavitat les fulles, aquestes s'uneixen. També hem vist com baixava per tot arreu l'aigua, el color que tenia, l'escuma que feia, el cabal que tenia, la velocitat amb què baixava i n'hem parlat. I hem experimentat.
A més hem sentit l'olor de terra humida, ens hem mullat els peus, hem relliscat amb el fangueig, hem llençat troncs al riu, hem sacsejat arbres per fer caure les gotes acumulades i hem vist com varia el paisatge amb la pluja, amb un salt d'aigua inclòs. Possiblement això ho trobaríem explicat en un o altre llibre, o ho veuríem en un documental fantàstic anglosaxó, però les vivències deixen una petja molt més profunda, per exemple quan en un dia de primavera, com avui, trobes una múrgola i descobreixes, amb les mans encara brutes de fang de collir-la, que ho és després de cercar la imatge a Internet un cop arribes a l'aula o bé et fas preguntes sobre la passera o la processionària que veus i tu sol en treus unes conclusions que resulten encertades. Avui, hem aprofitat molt bé la tarda. Per cert que tornant a casa sí que he trobat una salamandra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada