El riu Calders. La merda se'ns menja.

Escuma sota el castell

Algunes vegades, quan vaig a córrer, m'agrada anar ran del riu Calders. Baixo cap al castell de Calders i, o bé vaig cap a Comelles, passant per una zona rocosa on el riu s'encalma o bé cap a Monistrol resseguint les ziga-zagues que fa el riu.
Sovint, el meu trepig pausat -corro, però tampoc em persegueixen-, espanta al solitari Bernat que sol mandrejar per allà, que sorprès, s'alça i marxa uns metres més enllà. Altres dies, quan tinc sort i no passa sovint, veig alçar el vol algun ànec collverd i si tinc temps i m'aturo, potser trobo crancs fatxendes que alcen la mirada i repiquen les seves pinces en veure'm o bé alguna granota que després de raucar, em pica l'ullet i se'n va. Bé, en general. Perquè de mica en mica, aquestes bèsties comencen a escassejar.
L'aigua està bruta. En petits meandres del riu, on l'aigua s'encalma però hi ha algun saltiró, es formen muntanyes d'escuma. Una escuma blanca i consistent. Una escuma sospitosa. Sobretot els dies de pluja, que tot fa baixada i les comportes s'obren a les depuradores saturades que es paren.
Un servidor, un xic innocent, passa pel costat i no hi para massa atenció. Res. Penso, avui baixa un xic bruta, però no és res, malgrat sé i no hi paro massa atenció, que Calders, la Guàrdia exactament, veu d'aquesta aigua. Passat el castell hi ha un punt de captació. Una gravera on es filtra i segur que es tracta. Però quan veus el diari, llegeixes els plens i t'assabentes que durant uns dies no han captat aigua perquè estava massa contaminada, sí, contaminada amb amoni, aleshores te'n recordes d'aquella pel·lícula, basada en fets reals, de l'Erin i pensant en la teva família i en tu, decideixes confiar el just i necessari en l'administració, perquè l'ACA, la que té cura de tot plegat, difícilment blasmarà l'aigua que es recull si no fa la feina al lloc on es buida. Per tant, d'entrada bevem l'aigua embotellada, a contracor, perquè un servidor, davant del dubte raonable i així m'ho fa pensar el manifest dels Ajuntaments de Calders, Monistrol i Navarcles, sap que l'aigua del riu Calders està ben emmerdada i, si has de fer neta una aigua per beure, per molts sistemes que tinguis, mai estarà prou neta com per no representar cap perill. La millor aigua per beure és aquella que no s'ha de potinejar.
Sort en tenim d'entitats, col·lectius i algunes persones que conscienciades s'alcen i es fan escoltar i gràcies a la seva persistència i tossuderia, el problema es destapa i poc a poc es van prenent mesures. Ep, però les mesures han de ser justes i si l'ACA ha d'ampliar la depuradora o bé les grans empreses de Moià han de posar depuradores, no ho ha de fer el Consell del Moianès. Qui emmerdi, que desemmerdi.
Ara bé, cal fer-nos escoltar. Cal que tots i hem de ser molts, fem tot allò que puguem per ajudar a eradicar el problema, perquè és un problema que ens afecta a tots. Fem escrits, denunciem o fem mobilitzar els nostres representants municipals per tal que prenguin les mesures necessàries per corregir la situació, preservant tant el medi ambient com la nostra salut. Fem-nos escoltar. Fem-los reaccionar. L'aigua és un bé escàs i de tothom. Amb l'aigua del riu no s'hi juga, perquè lo riu, a Calders, també és vida. Més o menys...