Cròniques Temporada 2007-08 C.F. Calders

TEMPORADA 2007 - 08

Calders 3 - Valls de Torroella 5
Pluja de gols.

De nou, després de mesos sense campionat de lliga aquest cap de setmana va tornar el futbol a Calders. A quarts de cinc, mentre els quatre núvols del matí encara carregats s'allunyaven, l'estadi municipal de Calders es vestia de gala per a inaugurar la temporada futbolística. Cares noves i vells coneguts confluiren cap al vestidor per a preparar-se pel matx. Darrera, vigilant la porteria i dirigint l'equip el Valentí, aportant experiència i solidesa. Per davant seu un Torres retornat i millorat, acompanyat d'un Sergi més contundent. A la dreta l'Escaler, sàvia nova i a l'esquerra el Manel, tot geni. Al mig el Josep, la ràbia necessària i l'Albert, el toc de qualitat. A les bandes un Nasi batallador i un Lluís sorprenent. En punta el Pep, la promesa calderina i al seu costat el Dani, imprevisible. Esperant per saltar al quadrilàter un trio solvent, el Ramon, el Jordi i l'Edgar, tres recanvis necessaris. Amb aquests actors l'inici del partit fou vibrant. Atacs i triangulacions se succeiren a ambdues bandes. Joc alegre i descarat d'ambdós equips. Malgrat tot, una jugada a pilota aturada significà el primer gol visitant, facturat sense oposició pel davanter vallenc. Els locals es referent gràcies a la murrieria del Torres qui treié de falta abans que l'equip visitant s'hagués situat. Amb el desconcert, el Lluís s'escapolí del seu marcador i passà la pilota al Pep, que només hagué d'empènyer-la al fons de la xarxa. Empat a u i injecció de moral. Minuts després una altra jugada a pilota aturada significà l'u a dos. Un xut creuat des de dins de l'àrea petita que sorprengué al Valentí. Gerro d'aigua freda poc merescut pel què s'estava veient al camp. Poc abans del descans arribà l'u a tres, també d'una jugada a pilota aturada. Amb aquest resultat els blaugranes enfilaren cap al vestidor taciturns. A la represa l'equip calderí sortí en tromba, disposat a plantar cara i remuntar el partit. Les ocasions anaven caient i fou gràcies a un altre llançament de falta ràpid que arribà el segon gol local. El Torres la passà a l'Albert qui l'obrí cap al Lluís que s'inventà un xut sec i a ran de terra que el porter només pogué intuïr. Dos a tres i amb molts minuts per endavant. Minuts més tard arribà el quart dels visitants gràcies a un xut des de dins de l'àrea. Ara bé, els blaugranes tenien clar que lluitarien fins el final, mantenint un ritme de joc dinàmic i descarat. Cap a la mitja hora de la segona part l'àrbitre sancionà amb falta una entrada perillosa sobre el Lluís. El llançador l'Albert. Hàbil i astut, dirigí la pilota per sobre de la tanca i sorprengué a tothom, aconseguint un preciós gol. Tres a quatre i els nervis que sortien. Tensió, nervis, intensitat. Tots els ingredients per a un partit inaugural. Tot i això el gol que tancà el marcador arribà de la manera més absurda. Després d'un llançament llunyà el Josep cedeix de cap la pilota al Valentí, que l'havia demanat, però del no res aparegué un llamp vallenc que els pispà la cartera i les il·lusions materialitzant la primera derrota calderina. Ara bé, dissabte es va viure un partit interessant i prometedor. Amb el temps esperem que afinin i seguixin amb la mateixa punteria, alhora que tanquin més la barraca.

Casserres 3 – Calders 1
Bones vibracions.
Aquest diumenge tocà el berguedà. L’hora intempestiva, a quarts de cinc, amb el temps just per treure’s l’escuradents de la boca abans del partit. Els locals nombrosos i famolencs, sobretot després del sever correctiu que reberen la temporada anterior. Poc a poc el camp s’anà omplint i amb el xiulet inicial les graderies presentaven un aspecte envejable. El partit fou trepidant. Ràpid, dinàmic, contundent. Ja poc després de començar el Nasi, calderí ferreny, caigué lesionat i contusionat. Canvi i fora. La primera part les ocasions sovintejaren per ambdues bandes i s’hauria marxat del camp amb empat a zero si una pilota, llençada de falta amb precisió i encert no hagués entrat a la porteria tot llepant el travesser blaugrana. U a zero i cap a les casetes a descansar. A la represa l’equip blaugrana continuà amb el seu joc, mantenint-se al darrera i sortint a la contra. Ara bé, una falta absurda, innocent, innecessària de l’Aleix deixà l’equip visitant amb deu jugadors en un camp cada cop més gran. Els calderins, resistència assegurada, continuaren batallant i cap a la mitja hora feren l’empat. Una pilota passada pel Marc, nova adquisició del club, arribà al Josep i amb la col·laboració del Jordi aprofità l’ocasió per batre amb oportunisme la porteria del Casserres. Nervis, crits i caigudes exagerades oferiren els locals davant de la superioritat estratègica visitant. Amb tot però, massa minuts sent un de menys, els visitants acabaren fosos i els locals aprofitaren la seva superioritat per posar-se de nou per davant. Des d’un llançament de còrner arribà el segon gol que el Valentí va estar a punt d’evitar. Dos a u i poc marge de maniobra. El tercer de fora de joc clar, què n’hem de dir? Res a comentar. Al final els punts a Casserres però la sensació, les impressions, positives. Esperem que la setmana vinent, dissabte, el Vilada ens ofereixi els primers tres punts.

Vilada 1 - Calders 0 Es busca golejador nat.
Som-hi a la festa, però no a la del país veí del dia abans ni a la del bolet, del cap de setmana a Vilada. La festa del futbol. Una festa on hi ha de tot. Joc, empenta, cops i emocions però que a Calders hi manca l’ànima viva, el personatge misteriós, el convidat de pedra. El senyor Gol Blaugrana. Dissabte, de nou d’hora, sembla que això és un mal crònic que durarà fins que el dia s’allargui altre cop, el quadre calderí anà a terres berguedanes. L’amfitrió l’equip entre serres, de Picamill i Montsent, esperava els visitants amb ganes, sabedors que era l’ocasió per puntuar. Un costum que es repeteix any rera any. Els del moianès, cuers de la classificació, arribaren amb puntualitat a la cita. El partit començà molt dinàmic, amb poques ocasions per ambdós equips - el Vilada tampoc és la flor i nata de la categoria- però amb tensió sobre el quadrilàter i moltes intencions. Durant aquesta primera part el temps s’escolava entre triangulacions interessants sense concretar i talls oportuns al darrera. És a dir, un joc típicament calderí. En un d’aquests talls a la frontal de l’àrea arribà la primera targeta groga del Torres. Justa i necessària. Ja a les acaballes d’aquesta primera part pujà al marcador el primer i únic gol del partit. Una pena màxima xiulada amb rigor i transformada amb encert. Un jugador del Vilada es plantà sol a la línia de fons de l’àrea i encara que l’Aleix es limità a aguantar la posició, la pilota li anà a parar a les mans quan el davanter intentava escapolir-se. En el llançament el Barba, nou porter de l’equip, no pogué fer res per evitar el gol. A la represa el Vilada sortí molt tancat, disposat a mantenir el resultat i només la intuïció de contacte esdevenia un crit d’escorxador. Tot i això l’àrbitre ho tallà ràpid amonestant verbalment als actors berguedans. Cap a la meitat d’aquesta segona part el Torres veié la segona targeta groga, ara bé el guió no canvià. El Calders pressionant, el Vilada sortint a la contra i el marcador estàtic. De nou s’escapen tres punts. El joc força interessant, llàstima que les ocasions no es concreten. Esperem que la setmana vinent a casa, contra el Gironella, s’obri la llauna.

Calders 0 – Gironella B 0
Puntuant, que no és poc.
Dissabte, un quart d’hora després que comencés la pel·lícula a la nostra televisió, o això diuen, se n’iniciava una altra a Calders. Puntuant que no és poc, dirigida de nou pel Valentí. Els protagonistes tot glamour, res de sobreactuació. L’equip del Moianès com a els bons de la setmana i de dolents, tot guió té bons i dolents, els del berguedà, de Gironella. Semblava un film ja escrit amb un guió previsible, bons sacrificats i dolents que s’emporten el gat a l’aigua, però ai las, aquest dissabte aparegué un bloc. El bloc calderí. Un equip compacte, ferreny, lluitador i alhora capaç de sacrificar-se a totes les línies. El conjunt, bonica paraula, actuà com a tal, buidant-se al camp, cobrint-se uns als altres. Cada línia, cada actor, recità el seu paper a la perfecció. Un paperàs. Des del darrera hermètic, sense cap esvoranc i que no diguin que és fàcil – demaneu-ho als de la RENFE – fins a un mig de consistència amb el suport d’uns davanters molt sacrificats en tasques defensives. És a dir, correm-hi tots que caldrà suar per puntuar. D’ocasions poques, més per l’encert d’ambdues defenses que per manca d’intensitat de les davanteres. Els blaugranes, vermells malgrat el nom, intentaren el gol en diverses ocasions. Algun xut llunyà però potent sortia per pocs metres mentre que la resposta arribava amb pilotes llargues dels visitants que eren avortades per uns locals ben situats. Ocasions puntuals però de difícil conclusió. Cada pilota era batallada amb força i cada falta llençada donava la sensació de perill, malgrat la manca de punteria. Va ser un combat interessant, un partit jugat amb gran desgast físic per part d’ambdós equips i que només un descuit, per part de qualsevol jugador, hagués pogut fer variar el marcador. Així doncs dissabte es puntuà. Va costar però la sensació, les sensacions segueixen sent positives. Ara bé, ja hem vist que és un equip que patirà i farà patir, que mentre lluiti i s’aboqui a la feina, trauran resultats positius però si es refien, cauran ben avall. Al pou de tercera. Dissabte vinent toca un vell conegut, un equip que lluita per pujar, el Navarcles i a casa seva. Vigileu però, que us visita el bloc.

Navarcles 4 - Calders 0 Fins a l’últim alè.

Dissabte de tardor amb un sol encara lluent al firmament. Fresca, poca a quarts de cinc, encara que l’ambient hostil i el terreny dur transmetien certa fredor. Els visitants, artistes del treball minvats d’efectius, els locals, pedants de soca-rel sobrats de planter. El partit començà intens, amb un cuer ben situat i despert, com a mínim al principi. Ara bé, al quart d’hora, minut amunt, minut avall una nova falta a la frontal de l’àrea. La tanca, ben situada, féu com el vellet que espia les obres i es mogué deixant forat, rebent l’impacte de la pilota i desviant-ne la trajectòria. El Barba, venut. Primer gol, primera castanya. Poc després una pilota és penjada a l’àrea i aquesta bóta davant del Manel que al més pur estil Arale – recordeu el sacseig de braços des de l’aire - veu passar la pilota per sobre del seu cap i el davanter, clavat al darrera com una estaca l’empeny de cap al fons de la xarxa. Dos a zero i segona castanya. Cap a les acaballes de la primera part una pilota centrada de còrner és rematada pel davanter navarclí, qui marcà els temps amb més encert que el Pep que ja era a terra mentre l’altre s’enlairava. Tres a zero, l’altra castanya. Final de la primera part amb el trist bagatge de tres errors, tres gols. A la represa l’equip del moianès sortí més centrat, tenint més ocasions de gol i estacant més bé els locals. Ja cap al final però, arribà el quart i definitiu. Aquest per mèrits dels vinyataires, els de la rotonda vinícola. Un jugador s’escapoleix dins l’àrea i encerta amb un llançament precís, ajustat al pal. Quatre a zero i castanyot. Del resultat res a dir. De l’àrbitre tampoc. I dels jugadors menys. Varen córrer, lluitar i plantaren cara fins al final. Tampoc ens enganyem, a Calders hi ha el futbol que hi ha però com a mínim, que venguin cara la derrota. La setmana vinent, entre ponts i aqüeductes, visita Calders el Sallent B, un nouvingut a la categoria.

Calders 1 - Sallent B 2 Miners afortunats!

Tarda agradable amb uns Pirineus al fons de postal a l'estadi municipal de Calders. L'hora, la de les gallines, a quarts de quatre. Empatxats de panellets, moniatos i castanyes - poble català, castanyada per Tots Sants - els jugadors blaugranes varen saltar al camp despistats, caçadors de bolets d'hivern, perduts en la immensitat del quadrilàter. Ja al primer quart d'hora els sallentins s'avançaren al marcador mentre els del moianès, més perduts que un pop en un garatge, jugaven a les estàtues deixant als visitants l'oportunitat d'avançar-se al marcador sense oposar resistència. La jugada, còmica. Una pilota no encertada a rebutjar pel Manel és centrada al punt de penal on el davanter, sol com un mussol, empalma al fons de la xarxa. Un primer gol absurd però vàlid. Zero a u, comença l’espectacle. A partir d'aleshores els locals s'entonaren i començaren a atacar amb afany. Una, dues, tres, quatre i fins a sis ocasions clares aquesta primera part. Una d'elles, potser la més clara, una pilota colpejada de cap pel Torres que la defensa treu de sota els pals. Esforç, intenció, ganes però res. La porteria visitant immaculada. Amb aquest decorat mitja part i cap al vestidor capcots. A la represa la jugada clau. L'equip calderí començà més ben situat però un fora de joc no assenyalat, clar des de tots els punts de vista menys l'arbitral, permeté establir un sever zero a dos pels de la mina. Miners afortunats que varen treure carbó – potassa diguem-ne - d’on només hi havia aire. A partir d'aleshores començaren a queixar-se per tot, perdre temps i discutir. Els de casa, apressats com anaven, corrien més que la pilota, perdent totes les oportunitats per nervis i precipitació. Ja cap al final una pena màxima fictícia, cal dir-ho, no ho era, permeté escurçar distàncies al marcador però sense temps per a capgirar-lo. U a dos i de nou sense puntuar. La setmana vinent cap a Artés, contra un altre dels equips revelació de la temporada on esperem que els sagals calderins puntuïn de nou.

Artés 1 - Calders 0 Festival d'ocasions

Dissabte a Artés, poble veí de vinyes i de ceps a l'hora dels gats, dels rals o dels morts, les quatre. Els locals, engespats en un futur proper presentaren en l'onze inicial un vell conegut del Calders: el Garriga, porter carismàtic i enigmàtic. Els del moianès saltaren al camp motivats amb un Ramon en punta com a novetat i de lateral el Miquel, un pulmó manresà. Durant els primers quaranta-cinc minuts no es crearen gaires ocasions, amb un joc localitzat sobretot al mig del camp i ple de triangulacions sense concretar. Cap al final, a menys de cinc minuts per al descans, una pilota centrada a l'àrea petita del Calders és intentada rebutjar pel Sergi, el Torres i el Miquel. Resultat, topada entre defensors i atacants, ningú toca la pilota i aquesta es queda morta a dins l'àrea, permetent al davanter artesenc foradar la porteria blaugrana a plaer. Així doncs, la única ocasió clara d'aquesta primera part és aprofitada pels locals. U a zero i cap al vestidor. A la represa el quadre calderí posà setge a la porteria artesenca. Ocasions clares i continuades durant aquesta segona part. Una pilota colpejada de cap pel Torres que és treta sobre la mateixa línia de gol, un llençament des de dins de l'àrea petita del Moha, nova incorporació, que és rebutjada pel porter in-extremis i així successivament. Ara bé, entre jugada i jugada l'àrbitre ensenyava targetes per protestar, per falta perillosa, per vés a saber què als visitants mentre els locals semblaven vacunats. A la mitja hora el Nasi, especialista en entrades fora de temps, topà amb un contrari. Segona groga i cap a Calders empolainat. Minuts després el Marc peca d'innocència, s'encara amb un contrari que l'havia insultat i aquest, artesenc còmic, es llença a terra teatralment. El Marc foragitat del camp i l’equip amb nou homes a atacar. L'actor, el Facundo, qui properament portarà l’espectacle a Calders. Òscar a la interpretació dramàtica. Amb tot les ganes seguien intactes i el Calders, orgullós de mena, va mantenir els d'Artés tancats a la seva àrea, atacant amb passió però sense encert. Al final u a zero i de nou sense puntuar. Esperem que la setmana vinent a casa i contra el Torroella es puntuï finalment.

Calders 1 - Torroella de Baix 1. Val més poc i ben guanyat, que molt i enllotat.

Dissabte d'hora, molt d'hora, a aquella hora que no saps si dinar o fer l'aperitiu, a un quart de quatre i la temperatura baixa, dubtant entre guants, bufanda i Racó del Pou o a córrer amb la samarreta habitual. Aquest cap de setmana visità Calders un vell conegut, el Torroella d'allà baix. Enguany, sorprenents quarts classificats, se les prometien amb un passeig triomfal pel Moianès amb xaranga i platerets, però ai las! els blaugranes són orgullosos i tossuts. D'entrada la solidesa defensiva, cinquè equip menys golejat del grup i de sortida les noves incorporacions ofensives. Ara bé, anem a pams. Els visitants sortiren en tromba, atacant en bloc i fent anar al principi a la defensa de corcoll. Darrera calgueren minuts i un gol per ajustar els mecanismes. Una pilota és desplaçada cap a dins de l'àrea calderina i el davanter, entre pit i braç se l'emporta i la creua davant de la sortida del porter. Primer gol i cop de glaç pels calderins. A partir d'aquí les línies s'ajustaren, els marcatges es tancaren i la màquina calderina començà a engreixar-se. Mentre el joc s'anava centrant arribà el gol de l'empat. Una pilota arriba al Moha - que ens duri el sagal - i aquest, fred i habilidós després de dos retalls dins de l'àrea petita aconsegueix un gol balsàmic i de bella factura. Meritós i merescut empat a u. Amb aquest resultat s'anà cap als vestidors. A la represa la màquina ja estava a punt, els ressorts ja rutllaven. Al darrera s'anul·laren als davanters que només oferien sensació de perill en les excessives i sovintejades faltes xiulades per l'àrbitre i al davant es començà a buscar posicions de tir. Durant aquesta segona part l'equip local va prendre la iniciativa mantenint, com ja comença a ser habitual, al seu adversari tancat al darrera. Malgrat tot les ocasions no es concretaren i l'àrbitre xiulà el final del partit en mig d'una jugada d'atac calderina, quan la pilota era centrada des del còrner visitant. Així doncs, empat a u que té el regust amarg d'allò que podria haver estat i que no ha estat. La setmana vinent a Berga, en camp de gespa artificial però amb fred assegurat, esperem que puntuïn de nou i segueixin oferint la mateixa imatge.

Berga B 2 – Calders 0. Amb el cap ben alt.
Hi ha clubs capritxosos i recargolats que trien d’horari diumenge, per molestar o bé només perquè els queda aquell dia lliure el camp, qui ho sap. Ara bé, sigui com sigui aquest diumenge fred, fosc i humit els blaugranes viatjaren cap a Berga, capital de comarca, a plantar cara al filial. L’estadi, increïble, nou de trinca. Gespa artificial i 10.000 litres d’aigua llençada abans de cada partit per fer que la pilota corri més. Quin malbaratament! Quina poca consciència! El partit ràpid, elèctric i dins del terreny blaugrana. Els primers quinze minuts els visitants restaren tancats, defensant-se, perduts, però poc a poc s’anaren situant i avortant les ocasions rivals. Ara bé, a més del desconcert hi hagué una jugada clau. El Josep topà amb un jugador local lesionant-se fortuïtament. Així doncs, si bé el mig del camp calderí era poc consistent, a partir d’aleshores desaparegué. Pilota amunt, pilota avall. Ja sense gaires ocasions però més ben situats, s’arribà a la mitja part. A la represa, quinze minuts a molt estirar, una pilota llançada en profunditat guanya l’esquena del Ramon i el davanter, més ràpid se l’emporta i després de sortejar al porter la xuta mansament. El Sergi, venint des del darrera es llança per aturar-la però l’esforç és inútil i aquesta arriba al fons de la xarxa establint un u a zero dolorós. Els del moianès seguiren lluitant, disposant d’alguna ocasió mentre els locals es mostraven nerviosos tot i el seu joc més brillant. Minuts abans del final del partit però, un jugador berguedà es quedà davant del Valentí i realitzà un xut sec i fort que passà per sota l’estirada del porter. Dos a zero i s’acaben les il·lusions. De nou un cap de setmana sense puntuar però de nou lluitant aferrissadament. Potser costarà guanyar o fins i tot empatar, però els rivals també s’ho hauran de treballar. La setmana vinent ens visita el Balsareny, que es prepari a posar-se el vestit de treballar.

Calders 1 - Balsareny 1 Qui s'arronsa no creix

Dissabte passat a l'hora que acompanyava a l'astròleg de TV3 i a casa, en un camp on la potassa s'ha d'escampar de valent per aturar la glacera del gol sud. Els visitants, que jugaren amb la segona vestimenta del Calders per coincidències de colors de les samarretes baixaren refiats i confiats, potser massa. Ara bé, el primer gol, matiner, arribat després d'un malentès en la defensa calderina, semblava donar-els-hi la raó. El Manel i el Nasi no es posaren d'acord a l'hora dels marcatges en un llançament de fora des del lateral i això permeté al davanter visitant encarar tot sol al Valentí, qui no pogué fer res per aturar la pilota xutada a boca de canó. Zero a u als deu minuts. A partir d'aquí els del moianès es posaren les piles i començaren a jugar més centrats. Fruit d'això arribà un xut del Miquel al travesser, una pena màxima no xiulada sobre el Moha que és agafat pel porter descaradament i una pilota xutada pel Pep que es passeja per l'àrea petita sense que ningú arribi a tocar-la. Eren minuts de bon joc local i desconcert visitant. A la represa el guió no varià massa. Un Calders batallador però sense encert i els del Balsareny buscant contraatacs ràpids i ben dirigits des del mig del camp. En una jugada absurda, als deu minuts, el Ramon és expulsat amb massa severitat per un àrbitre nefast. L'error del Ramon parlar massa, de l'àrbitre, afany de protagonisme. Dolent pels visitants, pitjor pels locals, pèssim per l'espectacle. Ara bé, si a Calders es sap fer quelcom és patir i no llençar la tovallola. Minuts després arribà el gol de l'empat gràcies a una jugada d'habilitat i picardia del Josep Maria que enganya a tothom i fa que el defensa faci un xut de bella factura cap a la seva porteria. Empat a u i ganes de guanyar. Els visitants neguitosos passaren de veure's amb tres punts al sarró a patir per no perdre davant de deu. L'àrbitre amb la tònica, xiulant sense gaire criteri i ensenyant targes que només ell veia. Ja cap al final xiula una pena màxima del Serra sobre un gran actor visitant. Òscar a la interpretació, Òscar a la picardia. Resultat; el Serra expulsat i una oportunitat d'or pels visitants. Durant uns instants hi hagué nervis, discussions però com mana el joc, la pilota es plantà al punt assenyalat. El llançador parlà amb el Valentí per desconcertar-lo, però aquest restà impassible, serè. Reculà i tres, dos, u... un xut sec a mitja alçada, potent i ben col·locat, però sota els pals el Valentí es llançà, bé, més ben dit, volà magníficament per treure unes mans miraculoses i fer justícia, posant les coses al seu lloc. Al final un empat que no reflecteix el què es va viure al camp on els locals varen merèixer més. L'àrbitre pèssim, però pèssim per a tothom, tant per als blaugranes com per als visitants. Un fiasco. La setmana vinent toca Callús, un camp on les distàncies són generoses, el rival voluntariós i esperem que l'àrbitre més col·legiat.

Callús 5 - Calders 0 Cada oller alaba les seves olles, i més si són foradades

Dissabte a la tarda, a l'hora dels tombs dels rucs i ases, en un camp de dimensions poc saludables, per extens i llarg. Els del moianès arribaren justos d'efectius però no d'esperit, els locals sobrats de gent i qualitat. El partit començà puntual, amb un àrbitre excel·lent que xiulà de manera professional. Durant la primera part un equip jugava i tocava la pilota, l'altre, el Calders, més limitat de qualitat, corria i s'esforçava per avortar totes les ocasions. Els gols dels callusencs d'aquesta primera part arribaren d'errades calderines, si bé l'encert del Barba, la presència dels pals o la pressió blaugrana n'evitaren d'altres de prou clars. Una primera part molt digne vista la qualitat dels locals, no en va estan al capdamunt de la classificació. A la represa el dibuix no canvià gaire. Molta més pressió dels calderins i molt més joc per part dels locals. A destacar el quart gol local, una pilota centrada des de dins l'àrea gran i el davanter callusenc, a la frontal de l'àrea petita l'empalma sense deixar que boti, encertant a col·locar-la allà on el Barba mai pot arribar, a l'arrel del pal. Al final cinc gols justos però treballats. Fins al darrer xiulet el Calders lluità i treballà, sense estalviar esforços, posant un preu alt a una golejada merescuda per complicada. Tot i el resultat cal destacar l'equip que va jugar dissabte, des del primer a l'últim. Un equip que va treballar com a bloc, donant-se al màxim i malgrat absències destacables, aquest equip va fer un paper lloable, per entrega i compromís. Un onze batallador, el Barba, el Torres, el Sergi, el Manel i el Marc, tots al darrera. Al mig el Pep, el Jordi i a les bandes l'Escalé i el Dani. Davant el Moha i l'entrenador polivalent, més per valent que per poli, el Valentí. I de refresc l'Edgar. De suport el Ramon sancionat i l'Òscar amb el Miquel lesionats. Ah, i la claca semper fidelis, allà al fons, animant fins i tot després del cinquè. La setmana vinent dissabte a les tres ve la Monistrolenca, esperem que es refiïn.

Calders 0 - Monistrolenca 1 Un mosquit espatlla un orgue

Partit jugat a casa a les tres, sota previsió de nevades però amb l'únic encert del fred. Sobre el paper un partit catalogat de màxima rivalitat, que no defraudà al nombrós public assistent. L'àrbitre penós, cavaller sense cos que xiulà llastimosament i amb criteri esbiaixat. Serveixi d'exemple els cinc expulsats, tres de locals i dos de foranis, en un partit de joc fort però no brut, digne d'aquest tipus d'encontre. Ara bé, anem a pams. L'inici del partit fou nefast pel Calders, encara situant-se quan encaixà el primer gol. Una pilota rebuda pel davanter monistrolenc a dins l'àrea és controlada per aquest però ben tapat pel Manel. Sorprenentment - ai làs - se n'escapoleix i xuta sense angle davant un Barba ben situat, tanmateix la pilota s'escola per l’únic forat. Cop fort a les aspiracions del Calders que només començar es troba amb un marcador advers. A partir d'aquest moment els blaugranes pressionaren i ofegaren el joc visitant. Els d'allà baix, si en tenen d'aigua aquests minyons, intentaven triangular, mes no se'n sortien. Ja minuts després del gol començaren a perdre temps mentre l'àrbitre, bella estampa decorativa, era incapaç de menar el partit amb encert, sancionant cada contacte amb falta. Amb aquesta dinàmica s'arribà a la mitja part amb ambdós equips força sencers. A la represa el Marc es lesionà sent substituït per l’Edgar. Pressió, joc esquarterat pels visitants i empenta portaren els nervis al camp, ja que en qualsevol moment podia arribar l'empat. Fruit d'aquesta intensitat arribà la primera expulsió visitant, gràcies a una xerrera desmesurada i fora de lloc. Instants després el Sergi és colpejat per l'interior quan la pilota era lluny, a l'altre camp. Sense pensar-ho aquest empenta l'agressor i l'àrbitre sanciona ambdós amb targeta groga. La segona del Sergi, cap a les casetes! Després veuen les segones cartolines grogues l'Aleix, per una entrada dubtosa i el Nasi, sancionat potser amb massa severitat. Ara bé, fins i tot amb tres jugadors menys el Calders apretava i mantenia les opcions. Ja al final l'àrbitre expulsà al davanter monistrolenc per una entrada fora de lloc. Comptat i debatut, un partit elèctric només enterbolit pel col·legiat, el mateix que arbitrà al Calders contra l'Artés i que potser va tornar a tenir un mal dia o senzillament és un mal àrbitre. La setmana vinent es viatja cap a Puigcerdà, amb fred assegurat i el ànims una mica abatuts.

Calders 1 - Sant Llorenç 0 Any nou, resultat nou.
Dissabte a l'hora de les bessones amb una temperatura més que agradable per a l'època de l'any i amb uns Pirineus blancs al fons com a escenari. El camp immillorable, sense banderoles de còrner per un descuit, però marcat amb pas ferm. L'àrbitre de nou un de bo, d'aquells que també corren per a seguir la jugada i sobre el rectangle de joc dos vells coneguts. Dos equips dels que els agrada lluitar. L'inici del partit fou intens, amb un Calders amb marcatges ferrenys a totes les línies de joc i buscant els contraatacs. Els visitants sense gaires idees intentaven desbordar en jugades a pilota llarga, però que una defensa sense esvorancs impedí una i altra vegada. L'ocasió més clara dels visitants en aquest encontre fou una pilota que anà a parar al davanter, tot sol davant del porter, però que el Torres evità el llançament traient-li aquesta just a temps. Dels blau-granes també n'hi hagué en aquesta primera part, gràcies sobretot a un Moha molt actiu allà al davant acompanyat per una parella singular, el Valentí i el Josep que intentaren fer-se seva la zona de creació. Ara bé, el perill era creat sobretot en jugades a pilota aturada. Malgrat l'empenta d'ambdós equips s'arribà al descans amb empat. A la represa l'equip groc feu canvis per donar aire als seus jugadors mentre els del moianès realitzaren l'únic canvi possible. L'entrada de l'Albert després de setmanes de lesió; oli en un llum, classe i toc al mig. A partir d'aquest moment hi hagué un canvi. Jugades més trenades, fins i tot una d'elles passà per tots els jugadors abans d’acabar amb un xut desviat del Moha. El gol sorprenent, no tant per la factura com per l'autor. En un llançament de còrner la pilota va a parar a la frontal de l'àrea on el Sergi, un servidor, situat en paral·lel a la porteria l'atura amb el pit i després del bot la xuta amb l'esquerra. Un xut intencionat i afortunat que va a parar sortejant tot un eixam de cames a l'arrel del pal on el porter hi arriba amb retard. Merescut u a zero i a mantenir el resultat. Així doncs el Calders tornà a guanyar en un partit amb ofici. Un partit que podia haver acabat com darrerament, sense gols o amb un gol en contra i és que aquest Calders sap defensar-se i hi posa moltes ganes però de gol, d'allò que se'n diu gol, no n'hi ha massa. Esperem que la setmana vinent, de nou a casa i contra el Sant Salvador de Cercs continuï la remuntada.

Calders 2 - Sant Salvador de Cercs 2 Regalant punts.

Dissabte passat d'hora, tan d’hora com a les tres, el Calders jugà en un camp òptim, una arena digne de l'espectacle més gran, després del circ. Sobre el terreny de joc un visitant d'aquells que sempre s'ha donat bé als calderins, el Sant Salvador. Els visitants començaren fluixos, sense gaires idees mentre el Calders, dirigit amb mestria per un Albert solvent, creà un munt d'ocasions gràcies a la rapidesa del Moha i a la bona col·locació del bloc del moianès. Ara i adés les oportunitats se succeïen però fou de rebot que arribà el primer gol. El Nasi, molt centrat durant tot l’encontre s'escapà per la banda i internant-se a dins l'àrea petita intentà fer la passada de la mort. Els visitants, desbordats i superats intentaren treure la pilota amb tan mala fortuna que aquesta anà a parar al fons de la xarxa. U a zero i sense patiments. L’equip blaugrana estava còmode i jugava amb alegria, només inquietat per pilotes llargues que eren tallades sense concessions. Amb aquesta dinàmica s’arribà a la mitja part. A la represa l’equip del Berguedà, algú encara l’anomena com el de Sant Salvador de la Vedella, sortí tocat i fruit d’això els locals seguiren gaudint d’ocasions. En una d’elles el porter sortí fora de l’àrea i bloquejà al Moha, qui l’encarava tot sol però només rebé la targeta groga. Minuts després el Moha és travat dins l’àrea pel defensa qui és expulsat i la pena màxima assenyalada. L’Albert, fred i precís encertà a col·locar la pilota a l’arrel del pal fent inútil l’estirada del porter. Dos a zero i sense patir. Ja a les acaballes, un quart d’hora quedava, una pilota centrada rebota amb encert en el davanter visitant i va a parar al fons de la xarxa del moianès. Sort en la rematada però greu error de marcatge. A partir d’aquí els visitants apretaren més i minuts després, en un més que possible fora de joc, arribà el gol de la igualada, un gol que aigualia una tarda de bon futbol a l’estadi municipal. Tot i això cal veure el costat positiu, el Calders continua sense perdre aquest any. La setmana vinent cap a Valls Palà, un matx sempre incòmode però amb l’esperit ben alt.

Valls Palà 3 – Calders 1 Santa Innocència!

Diumenge, dia de repòs futbolístic gairebé arreu menys a Valls i malgrat la il·luminació del camp d’hora, per posar més traves als visitants. L’àrbitre digne de la categoria i sense expectatives de pujar, gris, ofuscat, adduït. El partit començà malament. Molt malament, d’innocentada en podríem dir. Dos xuts entre els tres pals, dos gols. El primer de falta i el segon de cap des de dins de l’àrea. El tercer en clar fora de joc. Tres a zero als vint minuts, entoma-ho que no ha estat res. A partir d’aleshores els locals començaren a deixar passar el temps, protestar i representar faltes amb encert, o si més no xiulades pel de negre, groc per a l’ocasió. El Calders presentava un onze experimental a causa de les lesions i sancions. La defensa habitual amb l’excepció d’un Escaler més endarrerit i un Valentí de nou sota els pals. La mitja inèdita i poc bregada en la lluita i al davant un duet sonor, l’Edgar i el Moha. Diumenge es va córrer com al pati de l’escola i es va lluitar sense criteri, per tant, malgrat la superioritat numèrica, en els últims vint minuts amb dos jugadors de més, el quadre calderí no va saber aprofitar les ocasions i marxà golejat. Els satèl·lits de Navàs varen saber jugar les seves cartes. El més positiu de l’encontre, excepte el xiulet del final del partit, un gol preciós del Dani. Després d’una passada de l’Escaler encara porteria i fa un xut creuat des de la frontal que, botant davant del porter, entra al fons de la xarxa meritòriament. Al final tres a u i a pensar en el proper partit, dissabte a Calders contra el Casserres, a veure si es puntua de nou.

Calders 0 - Casserres 2 Alta tensió.
Al cor del Bages, muntanyes amunt, un petit llogaret respira pau i tranquil·litat. Una pau dolça entre papallones i rossinyols només trasbalsada quinzenalment per la visita de ferotges guerrers de tercera. Tercera regional, és clar. Dissabte, a allò de quarts de quatre ara que el dia s'allarga, vingueren els sagals de Casserres. Quinze joves valents i agosarats, prests a combatre per tres punts. A l'estadi, el Municipal de Calders, els locals esperaven animosos i excitats. Un duel sempre espurnejant i sorprenent. Ja a l'inici començaren les primeres topades, cops de colze dels visitants i empentes per prendre la possessió. Els de casa ofici, tancats i barrats. Ara bé, en un còrner, tàctica militar, la pilota és rematada a la frontal per un alt visitant encetant el marcador. Zero a u i compte amb les jugades a pilota parada. Aturem-nos però. Ull a la jugada. A la mitja hora, amb l'àrbitre d'esquena, el mig del Casserres dóna una plantufada al mig local i aquest, molla per braç, braç metàl·lic, etziba un directe reactiu, fent una operació estètica instantània nasal. Nervis al moment i àrbitre experimentat, binomi que acaba amb l'expulsió del Josep i el visitant atès i substituït. Minuts després el Nasi, rauxa i força, deixa la cama massa llarga i fa caure al mitja punta visitant. Vermella directa i a jugar amb nou. A la represa l'equip encaixà un altre gol de còrner, error de marcatge però a partir d'aleshores es començà a veure un bon joc. Triangulacions, esforç i sacrifici que ajudaren a maquillar la imatge donada. Al final zero a dos però amb nou jugadors. Els herois, perquè vist el què hi havia encara va acabar prou bé, foren els nou jugadors de camp, corrent i esforçant-se, deixant-se la pell al quadrilàter. La bona notícia la reaparició de l'Òscar, un bàlsam per a la derrota. La setmana vinent ens visita el Vilada, un vell conegut de qui frisem.

Calders 0 - Navarcles 4
Dissabte a casa, en un camp en excel·lents condicions, gràcies a la cura mimosa d'amants del futbol. L'hora menys dolorosa, a un quart de cinc i pujant. El partit començà ben dirigit per un àrbitre mòbil, marcant les jugades tot seguint-les d'aprop. Els visitants esperonats per un nombrós públic frisaven per encetar al marcador. Ara bé, d'ocasions poques en aquesta primera part. El Calders, ben situat i ordenat avortava les ocasions visitants però de nou, ruc el que cau dos cops amb la mateixa pedra, els blaugranes varen rebre un gol en la recta final, al minut quaranta-tres. Un cop fulminant. Una patacada bestial. Una pilota és canviada de banda des del mig del camp amb encert. A l'altre pol l'interior guanya gràcies a la seva velocitat l'esquena del seu defensor despistat i encerta amb un xut sec i dur incontestable pel Barba, venut en aquesta ocasió. Així doncs cap a les casetes cap-cots, per innocents. Zero a u i sense reclamacions. A la represa l'equip saltà temorenc i descol·locat, fent gran a un equip que havia patit per poder obrir el marcador. Ara bé, un cop la llauna va estar oberta, fou difícil aturar el seu joc, el joc d'un líder sòlid i amb confiança. Poc a poc anaren caient gols. Uns d'encert visitant, d'altres de desencert local. Al final un marcador just per un partit llençat per manca d'intensitat durant cinc minuts, els darrers de la primera part. La setmana vinent cap a Sallent, un rival de nou fort però assequible.

Calders 0 - Artés 1 MAL PARTIT, PITJOR RESULTAT.
Dissabte ventós en un estadi força concorregut el dia de la jornada de reflexió. L'hora més suportable, amb temps per a començar la digestió, a quarts de quatre. El partit començà boig, sense gaire control ni jugades. Arreu pilotes amunt i avall al més pur estil corre carrers de la festa major de Calders. Un pati d'escola. Visitants força nuls, mentre els locals no milloraren l'espectacle. En resum, poques ocasions en aquesta primera part. Les dels visitants a pilota aturada, totes d'estratègia però sense encert. Les dels locals de jugada. La més clara un xut potent i sec del Nasi que el Garriga, porter visitant que jugà com mai ho havia fet quan defensava la samarreta blaugrana, va treure sense saber com i després nou xut del Jordi que surt per sobre del travesser per poc. Una primera part per a oblidar o bé per a aprendre'n. A la represa el partit continuà pràcticament igual, excepte que els locals es mostraren més ben posicionats sense deixar acostar als del sarau. Ara bé, una jugada desafortunada, un xut tou i enverinat s'escolà per sota del cos del Barba, qui l'havia aturat en primera instància, significant un immerescut zero a u. A partir d'aquí els vinyataires començaren a caure i perdre temps. Fins i tot un davanter mocós, fou expulsat per brut. Brut d'higiene no de joc, és clar ja que llençà fluids nasals a un adversari. Poques llums el sagal. Minuts després l'àrbitre, ja ho tenen això, va treure la segona cartolina groga al Miquel, potser per compensar, segurament per protestar. Un partit que serví per corroborar el perquè de la posició a la taula classificatòria d'ambdós equips. La setmana vinent cap a Torroella, un partit assequible si es juga amb seny i ofici.

Torroella 0 - Calders 1 Alenada refrescant

Hi ha partits que cal guanyar. La setmana passada era un d'aquests però s'errà i aquesta setmana, contra un rival en caiguda lliure, no hi havia excuses. Puntuar de totes totes.
El partit es disputà sobre un terreny de joc compacte, dur i espaiós, molt espaiós. L'hora de nou avançada, mancats els locals de llums a causa d'una visita nocturna que s'emportà el coure. El partit començà força seriós, amb uns blaugranes concentrats en tasques defensives però sense descuidar l'atac. D'ocasions locals cap en aquest primer període. De visitants comptades, avortades per una defensa ben situada i una davantera visitant poc incisiva. Ara bé, misteris de la vida el gol arribà de la manera més absurda, quan semblava que l'empat s'enquistaria aquesta primera part. Un llançament des de porteria arribà al Moha que, bicicleta va, filigrana torna, no acaba de xutar amb força i la pilota, després de sortejar al porter es dirigeix plàcidament a mitja alçada cap a la xarxa. Des del darrera, com un fuet arriba el central del Torroella i quan sembla que té totes les opcions per treure-la, connecta un xut creuat, potent i de bella factura que s'introdueix al fons de la xarxa. Chapeau pel sagal. Un gol que si no fos perquè era en pròpia porta seria digne de repetició arreu. A partir d'aquí sortí el bo i millor de cada família. Des de provocacions i insults, nervis del resultat, a escopinades del brut i desangelat onze local. Vaja, una perla de xic. Fruit d'aquest tarannà el porter local fou expulsat per insultar l'àrbitre. Mentrestant el Calders mantenia la calma, sense caure en les provocacions. Visca la til·la.
A la represa els de Torroella sortiren amb ganes de capgirar el marcador però sense encert, mentre que els del moianès, després d'uns minuts de somnolència col·lectiva, recuperaren les posicions. Fins i tot els van anul·lar un gol clar. El Moha s'escapà des del mig del camp i quan encarà el porter aquest el tombà, però abans va arribar a cedir la pilota a l'Escaler que venint de darrera la va colpejar suaument sense oposició al fons de la xarxa. L'àrbitre però, assenyalà la falta sobre el Moha traient targeta groga al porter de local, malgrat fos l'últim jugador, malgrat la jugada acabés en gol, malgrat la llei de l'avantatge.
Bé, de nou es tornà a puntuar, sense desplegar un gran joc però sí molt d'esforç i moltes ganes. D'aquí a quinze dies ens visita un filial, d'aquells que corren molt i saben jugar, el Berga B. Que es preparin!

Calders 0 - Berga B 3 Canvi d'estació, amb el mateix tren

Ja ha arribat. Un any esperant i per fi els ocells refilen, les flors llueixen, l'aire colpeja amb frescor i com qui no vol la cosa la primavera truca de nou a la porta mentre allà baix, a les Escomes segueixen igual. Bé, amb més calor i l'esperit d'entrada més alegre però els resultats iguals. Dissabte una derrota amb totes les de la llei. El partit força més tard, ja a quarts tocats de cinc i el camp, com gairebé sempre, sec i dur. La primera part per esborrar del cor però per a retenir a la memòria, evitant repetir errades. Uns quaranta-cinc minuts de joc apàtic, sense continuïtat amb només espurnes de joc. Els gols, dos aquesta primera part, per passerells, merescuts i marejats. El primer quart d'hora viscós, oliós, encallat amb uns blaugranes superats arreu del rectangle de joc. La mitja inèdita, la defensa desbordada i l'atac, independent. Una jugada absurda acabà amb el primer gol, després de poca intensitat de marcatges i molta facilitat visual. Un nyap de l'equip. El segon gol de lluços. Un llançament de falta ràpid acaba amb una rematada de genoll del davanter lliure de marca. Una primera part per a oblidar, però cal seguir. Cal donar-ho tot. A la represa l'equip sembla més motivat i destre, ara bé, un miratge. L'oasi calderí. Cap al quart d'hora, amunt o avall, arriba el tercer, de nou d'errada calderina. Un marcador just. Els locals varen seguir lluitant, sense gaire encert, sense potser creure massa en ells, però intentaren plantar cara, frenar els berguedans. Dissabte sobre el terreny de joc només hi hagué un equip jugant, l'altre defensant-se i mantenint o intentant mantenir el pavelló alt, a mitja asta si més no. La setmana vinent cap a Balsareny, un partit que promet ser mogut.

Calders 3 - Callús 5 Combat de caps.
Badabadocs, dents de lleó, malves i d'altres belleses mostraven la cara més neta dissabte a l'hora del te per assistir a un espectacle únic, el combat de caps. Un cap al davant, els ben pagats callussencs, líders de la categoria tranquils i serens i a l'altre cap els de casa, l'indomable tribu calderina. L'arena, a les Escomes. Un camp en perfectes condicions marcat destrament. La sortida al camp de batalla fou elèctrica, sense concessions. Cada pilota era lluitada, cada moviment respost. Els visitants buscaven l'escletxa, intentaven trencar la disciplina calderina però tou fou en debades. L'ordre manava i el primer gol, local. El porter surt maldestre tot topant amb un company i rebutja la pilota a tres quarts de camp. L'Albert, ben situat i veient el porter avançat connecta un xut llunyà que enxampa al porter en carrera tot passant per sobre de tots els jugadors. Un gol fàcil per a qui en sap. Un gol de druida futbolístic. Minuts després els visitants empaten gràcies a un xut de falta que passa per sobre la tanca i s'escola a tocar del Barba. Empat a u i cap a les casetes. A la represa, sense el Josep lesionat, l'equip calderí surt igualment concentrat i motivat. Fruit d'aquesta tensió arriba el segon gol. Un xut des de la frontal de l'àrea de l'Albert que sorprèn a tothom. Dos a u, això és jugar. De nou però, d'un altre xut de falta arriba l'empat. Dos a dos però aquí ningú abaixa els braços. Els visitants, líders tremolosos, comencen a neguitejar-se i escridassar-se. Ara bé, minuts després arriba el gol que confirma la remuntada. Una pilota llarga que el Barba no encerta a allunyar i que deixa al davanter tot sol per marcar a plaer. Dos a tres però no us penséssiu que ja està. Els locals seguiren lluitant, sense dubtes, sense tribulacions, malgrat jugar els darrers vint minuts amb un jugador menys per doble amonestació de l'Òscar. Malgrat el quart gol de ràpid contraatac o el cinquè de xut des de la frontal de l'àrea. Calia vendre cara la derrota. Calia demostrar que Calders torna a ser una plaça forta. Ja a les acaballes el Moha fa un llançament de falta espectacular. Per la capelleta, traient les teranyines. Al final un marcador ampli que féu gaudir al públic assistent i als jugadors presents. Una tarda ben divertida gràcies a l'ofici i el sacrifici dels jugadors. Esperem que segueixin així. La setmana vinent toca immersió, toca Monistrol.

Calders 1 - Puigcerdà 3 Una setmana regalant llibres, roses i ... punts.

Dissabte el drac ja era mort, el cavaller a casa i la princesa, com les dels contes, vivint de renda. Ara bé, poble de tradicions, Calders no volgué deixar passar la setmana sense regals i justes. Uns de ben embolicats, d'altres sense concessions. La justa del cavaller Sir Jamal de Terra Enllà, aplicant la tècnica del Molinet, tot fent giravoltar el contrari sacsejant-lo a l'estil que caiguin les monedes. L'àrbitre, sorprès davant l'espectacle medieval, llençà el mocador vermell convidant-lo a l'exili. Abans però, per asserenar els ànims l'ombra calderina regala un gol. Un sortim cridat pel mai prou valorat Sir Josep Maria de Secà, deixa la defensa ben esquerdada i habilita al davanter cerdà tot sol davant del cavaller Valentí. U a zero i el pati d'armes es revolta. Instants després el mateix Josep Maria, ara palafrener aplicat, fa una passada de gol al cavaller Moha qui estableix l'empat a u. L'espectacle local, les temences visitants. Amb aquest marcador però, cap a quadres i a reposar. A la represa la trepa calderina disposa de moltes més ocasions, sentint-se ja el brogit d'espases amenaçar el resultat. Pilotes que es passegen per davant de la porteria cerdana, xuts aturats in-extremis i d'altres variacions del gairebé ja ho tenim. Tot i això són els de la plana cerdana que aprofiten un altre regal. Aquest cop entre Sir Ramon de Balsareny que reacciona lent al llançament d'una falta i Sir Aleix de Carrer Amunt que es queda al darrera trencant el fora de joc - m'heu deixat sol, resa indignat - arriba la passada de la mort. Una estocada definitiva. U a dos i crits amunt i avall. Malferits i ranquejant, amb l'armadura bruta i abonyegada, l'espectre calderí intenta reaccionar. D'ocasions més encara, però la mala sort i un jutge de jutjat de guàrdia, aigualeixen una tarda d'èpica poètica. Ja a les acaballes, amb totes les línies buscant la vendetta, arriba la tercera estocada en clar fora de joc. El cavaller de negre deixa continuar una jugada il·legal que significa el definitiu u a tres. A la fi els estendards resten alts onejant al vent, però els visitants s'emporten la glòria i la fama. La setmana vinent un vell conegut, el Sant Llorenç ens espera emboscat.

Balsareny 1 – Calders 1 Un bloc compacte.

Quin equip! Quina jornada! Diumenge tot s’ho menja o si més no ho intenta. L’hora, prompta, a les quatre per no deixar temps a ronsejar i en un camp espaiós i ventós, vaja, un dia d’aquells que costa calçar-se de curt. L’equip visitant, és a dir la tropa calderina, plagada de baixes. Una epidèmia galopant. En total dotze peces saltaren sobre l’escaquer balsàmic amb un Josep sota pals com a cirereta del pastís. La previsió, més que possible, de tempesta i ràfegues d’huracà local, ara bé, aquest equip sorprengué. Amainà l’huracà i provocà un vendaval visitant. Capaç del millor i del pitjor, diumenge jugaren com un bloc. Un conjunt compacte, sacrificat i generós. Corrent davant qualsevol pèrdua de pilota, mantenint les posicions i sobretot, jugant la bimba amb alegria. Tot i això el primer gol local, per donar emoció. Una pilota centrada després d’una falta al vèrtex esquerra de l’àrea gran no és encertada a allunyar entre el Josep i el Pep que salten destorbant-se, mentre aquesta va a parar a un migcampista que xuta enmig d’un mar de cames. U a zero al minut divuit. Els blaugranes però no s’enfonsaren. Seguiren jugant, creant diverses ocasions de gol i avortant tots els intents locals d’augmentar el marcador. A la represa el guió continuà semblant. El Calders ben col·locat sobre el terreny i fent allò que saben fer. Sense excessos, sense concessions a les frivolitats. Jugant sense complexes. Darrera un equip sòlid, al mig generós i alegre, al davant combatiu. La recepta ideal. A mitjans de la segona part el Pep, vista d’àliga, veu el porter avançat i calculant l’impuls del vent i la superfície de la pilota, xuta des de més enllà de l’àrea gran. La pilota, sàvia deixeble, descriu la paràbola marcada i s’escola al fons de la xarxa fent emmudir l’estadi. Un gol digne d’un mestre. Empat a u i compte que en volem més. Malgrat tot el marcador ja no varià, malgrat un xut al final del partit que el Josep, gat mesquer, volà fins a allunyar la pilota. Diumenge va ser un partit de reconciliació, un partit d’equip i públic, de comunió amb el joc. La setmana vinent ens visita el Callús. Esperem que seguim igual, amb les mateixes cares alegres i somrients.

Monistrolenca 3 – Calders 3 Delicatessen!

Turó avall, allà on el meandre s’eixampla i l’aigua corre alegre, on sembla que brolli d’arreu i es deixa escapar sense impediments, l’ombra calderina desembarcà. Un equip prest a batre’s amb el veí de sota. Mentrestant al poble abans barri l’ambient es tensava a mesura que els minuts s’escolaven i els locals, àvids de resultats, es prometien una tarda de passeig a l’hora de la teïna, però, ai làs! Calders és molt orgullós i ni un camp esquifit i de punt rodó fa tremolar els joves muntanyencs. L’inici del partit apoteòsic. Calders dominant. Jugant amb cap, tocant la pilota i molt, molt ben posicionat. Una estratègia digne del cabdill més entenimentat. Gràcies a l’ordre exemplar arribà el primer gol d’una adquisició riallera, del Jamal. Tanmateix no hi ha sort en les faltes i una de propera significà l’empat local. Ara bé, minuts després el Jamal repeteix diana davant la passivitat dels monistrolencs. A la represa l’equip vallenc aconseguí, mitjançant dues jugades ràpides posar-se per davant. A partir d’aquí començaren a perdre temps o diguem-ne a espaiar els llançaments de fora, falta... D’ocasions vàries, del Moha, de l’Albert... Però no hi ha mal que duri cent anys i després d’un llançament de còrner efectuat pel Manel, rematat de manera afortunada per un servidor al travesser, la pilota arriba al Miquel, recent matriculat de pare i l’empeny al fons de la xarxa. Deliri visitant i cara de circumstàncies dels locals. Al final un empat just, potser podríem demanar més però empatar al minut noranta-quatre, fa que resulti força emocionant. Els herois l’equip, que lluitaren fins al final, en bloc, malgrat un àrbitre que expulsà a l’Albert per doble amonestació per protestar, malgrat la pressió local, malgrat les lesions del Josep i el Jordi. Malgrat tot, un punt dolç. La setmana vinent a casa, ve el Puigcerdà. Que n’aprenguin.

Sant Llorenç 2 - Calders 0 Això s'acaba.

Dissabte d'aqüeducte per a molts, els blaugrana pujaren al peu del Port del Compte, a terres lleidetanes, terres caloroses. Allà dalt, a tocar d'una Llosa buida i famolenca, un duel entre titans es disputà, digne partit per a les espectatives creades, un nyap. Perdoneu, oh públic sofert! Perdoneu les hores malgastades. El futbol que córrer per les nostres venes està aigualit, potser massa regat per la supèrbia, potser delerós del xiulet final. Els llorençans, amfitrions excel·lents, mostraren les seves cartes rebregades. Ambdós equips lluitant per a una fictícia permanència, un per a no baixar al soterrani futbolístic, l'altre per a no baixar a les catacumbes classificatòries. Ambdós dignes mereixedors del seu lloc. L'àrbitre del millor del partit, dialogant, serè i encertat pràcticament en totes les seves decisions, excepte el segon gol. Parlem del partit però. D'entrada un joc lleig i a batzegades, sense encerts, cadascú lluitant pel seu compte. Poques connexions entre línies, gens de visió d'equip. Cadascú la seva ràtzia personal, sense encert i amb errades de manca de concentració. El primer gol local desafortunat pels calderins. Un jugador local s'escapa davant la passivitat blaugrana i encerta un xut sec i dur des de la frontal de l'àrea. El Barba la treu cap al mig com pot i el Sergi, un servidor, intenta allunyar-la, però el rebot i la lentitud del pas del temps, fa que aquesta es quedi morta per allà. Sense temps a reaccionar, malgrat un genoll pelat i el desig d'allunyar-la, arriba el davanter que fa un xut creuat al fons de la xarxa. Un regal poc merescut però que puja al marcador. Minuts i minuts s'escolen sense gaire res a mencionar. Globus amunt, globus avall. A la segona part seguim igual, però d'un llançament de córner arriba el segon. Un gol després de rebre el Miquel una empenta claravista a tocar, difícil de veure des de lluny. Tot i això aquest gol no decidí res, ho decidí el joc dels del moianès. L'últim quart d'hora els locals tancats a la seva àrea, fixeu-vos que el Barba pujava la pilota fins gairebé el mig del camp, vaja, com una final de copa on un està aterrit davant l'adversari i l'altre, sense idees ni qualitats, intenta capgirar el marcador. Al final un dur dos a zero però de nou, malgrat el joc desplegat, els calderins lluitaren fins al final, però és el què hi ha. És el què tenim. La setmana vinent s'acaba la lliga, lluny de casa, a Sant Salvador de Cercs.

Sant Salvador de Cercs 1 - Calders 0 Un partit com una temporada.

Dissabte, en un oasi sense pluja, malgrat les prediccions i les nuvolades creixents, l'equip calderí es desplaçà al Berguedà a disputar l'últim partit de lliga en una catifa verda natural. Això sí, en un cap de setmana ben regat que serví per a sentenciar el conjunt blaugrana a les catacumbes de la classificació. L'últim que apagui els llums, si us plau. Però anem a pams. Del partit poc a destacar. El Calders va tornar a demostrar el perquè està allà. És el pitjor golejador de la categoria, amb algunes ocasions però sense sort ni encert i en canvi, si mirem els gols encaixats, és el cinquè equip menys golejat, que es diu ràpid. Dissabte, el de cada setmana. Un equip que sap patir al darrera, tancant-se, amb un Barba superb, fent aturades a boca de canó però la mala sort i la manca de punteria, tornaren a deixar el comptador dels del moianès a zero. Difícil aconseguir mantenir la porteria a zero, missió impossible aconseguir marcar. A més, a la segona part, quan semblava que la dinàmica del joc portaria a un zero a zero raquític, arribà el gol de la manera més absurda. Després d'una jugada llarga a la frontal de l'àrea calderina, una pilota a mitja alçada és rebutjada pel Ramon, qui baixà a defensar la posició. Mala sort de nou, la pilota la treu de manera defectuosa amb el cap i aquesta es converteix en una passada excel·lent pel davanter que rep un regal, tot sol a la frontal de l'àrea, tenint temps d'entrar i rematar amb l'única oposició d'un Barba venut. Així doncs, una jugada desafortunada per cloure una temporada no menys desafortunada. Ara bé, l'esforç, les ganes i el compromís dels jugadors ha estat lloable. Malgrat els resultats, malgrat les decepcions, el bloc s'ha mantingut i setmana rera setmana ha treballat per sortir del pou. El camí fàcil seria desertar, marxar a la francesa, però dissabte hi era gairebé tothom, excepte lesionats. No s'ha aconseguit una posició menys dolorosa, però ja ho diuen, qui fa el que pot, no està obligat a més. L'any vinent, com l'au Fènix, Calders tindrà més sort, segur i resorgirà.